El Parlament constata el fracàs dels pressupostos
El PSC i Junts evidencien la distància amb el Govern i certifiquen el bloqueig
BarcelonaCada dia que passa s’allunya més la possibilitat que el Govern i el PSC pactin els pressupostos catalans. Aquest dimecres el Parlament ha servit per escenificar les discrepàncies i, si encara era possible, amplificar-les. El president Pere Aragonès i el líder dels socialistes, Salvador Illa, s’han intercanviat diversos dards, però no només això. També hi ha hagut nous contactes entre les dues parts que no han fructificat. Aquest dijous hi ha programada al Parlament una votació que podria ser l’estocada final que deixi Catalunya sense nous comptes aquest any.
La constatació del bloqueig en la negociació s’ha produït en tres actes. El primer, durant la sessió de control al Govern en la sessió matinal del ple. Illa ha fet palès el malestar del seu grup pel fet que ERC faci dies que està pressionant Pedro Sánchez perquè quadri el PSC i l'obligui a aprovar els comptes catalans. Aragonès així l'hi va demanar al president espanyol aprofitant la cimera hispano-francesa de la setmana passada, i el cap de files d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va fer el mateix aquest dimarts des del Congrés. L'empipada socialista va ser notòria, i aquest dimecres al Parlament ha quedat palesa. Illa ha avisat Aragonès que els pressupostos "es discuteixen i s'aproven al Parlament de Catalunya". "Sovint és millor parlar de menys que parlar de més", li ha etzibat.
El president ha mesurat més el to perquè encara té una mínima esperança que els socialistes recapacitin, però tampoc ha dissimulat el seu malestar. Ha repetit en més d'una ocasió que els comptes s'estan "dilatant" sense motiu aparent. No li ha calgut dir que el responsable era el PSC perquè se li entengués tot. La seva sospita és que Illa ja fa dies que ha decidit que no aprovarà els comptes, però que allarga les converses per no quedar com el responsable de trencar les negociacions.
El segon acte del desacord s'ha produït entre bastidors, de manera menys pública. Republicans i socialistes s'han tornat a reunir a la cambra per veure si hi havia marge per negociar la ja famosa esmena sobre l'autopista B-40, un dels grans esculls de la negociació, una esmena que ha presentat ERC a una moció del PSC sobre el tram de la Ronda Nord d'aquesta B-40. Fa 48 hores aquesta esmena havia de ser el desllorigador que acostés les posicions per desencallar el pacte, però tampoc hi ha hagut acord. Els socialistes mantenen que cal fer aquesta via com més aviat millor i no els convenç l'oferta del Govern que només es compromet a estudiar-ho.
L'emboscada
El tercer acte de la trencadissa ha arribat a la tarda i és el més difícil d'explicar, perquè és inèdit. Aquest dimecres al Parlament es votava el decret de mesures financeres que acompanya la pròrroga pressupostària. És a dir, com que encara no hi ha pressupostos aquest 2023, l'1 de gener simplement es van prorrogar els comptes del 2022 i ara calia complementar-ho amb aquest decret. El que havia de ser un mer tràmit s'ha acabat convertint en una emboscada del PSC i Junts al Govern –amb els vots també de la CUP i Vox–. Els dos partits han avalat el decret, però obliguen el Govern a tramitar-lo com a projecte de llei, una tramitació més llarga i més complexa. Per què ho fan, això? Doncs perquè socialistes i juntaires volen aprofitar el tràmit parlamentari del projecte de llei per introduir modificacions a la pròrroga –sobre salut, ensenyament, etc.–. Com que ERC està en franca minoria al Parlament –33 de 135 escons–, volen que siguin modificacions per introduir el que ells proposin i no el que vulgui el Govern.
No queda clar el marge jurídic que tenen per fer acabar de completar la maniobra, però del que no hi ha dubte és que és una declaració de guerra que ve a dir-li al Govern que no tindrà nous pressupostos i que els dos principals partits de l'oposició buscaran tutelar com s'aplica la pròrroga. Tot plegat, aprofitant la debilitat parlamentària de l'executiu en solitari d'ERC.
Ponts trencats amb Junts
Si li fallés definitivament el PSC, Aragonès encara podria tècnicament recórrer als vots de Junts, però aquest dimecres al Parlament també ha quedat clar que les relacions entre els dos exsocis són tant o més turbulentes que sempre. El cara a cara entre el president i Albert Batet ha sigut tens i ple de retrets. El líder de Junts ha recriminat al republicà "manca de lideratge" i que el seu és el Govern "més dèbil" de la història del Parlament. Aragonès li ha recordat la "fugida" de Junts del Govern l'octubre passat. El president ha tornat a allargar la mà al partit de Laura Borràs i Jordi Turull per pactar els comptes, però ara com ara, per l'actitud d'uns i altres, l'oferta sembla més retòrica que real. Més encara quan aquest matí des de Madrid Rufián directament ha descartat els juntaires.
El quart –i qui sap si definitiu– acte del desacord podria arribar aquest mateix dijous també al Parlament. Cap al migdia es votarà la moció del PSC de la B-40 i res fa indicar que els socialistes acceptin l'esmena d'ERC o que puguin pactar un text alternatiu. Les mocions no acostumen a tenir gaire transcendència, però aquesta sí que podria quedar en el record. La moció que va posar punt final a la negociació dels pressupostos del 2023.
Al marge del conflicte pels pressupostos, aquest dimecres el Govern ha patit una nova derrota al Parlament. La cambra ha donat via lliure a la tramitació exprés de la llei de Junts contra les "ocupacions il·legals d'habitatges" que provoquen "conflictes". Ha prosperat amb els vots de Junts, el PSC, Cs i el PP, mentre que ERC, Vox, la CUP i els comuns hi han votat en contra. Ara els grups tindran fins divendres per presentar-hi esmenes i es podria votar el text definitiu en el pròxim ple. Aquesta és una reforma que preparava Junts quan formava part del Govern i que ERC va frenar quan els juntaires van sortir de l'executiu. Tornar-la a tramitar ara té una doble virtut per al partit de Borràs i Turull: impulsen de nou la llei i, de retruc, aconsegueixen evidenciar la manca d'una majoria sòlida del Govern a la cambra. El Govern sí que ha aconseguit salvar el decret llei sobre l'impost de patrimoni que buscava evitar que siguin les arques del govern espanyol les que ingressin els 12 milions d'euros que es preveuen recaptar a Catalunya pel nou impost estatal sobre grans fortunes.