Lliures busca rellevar Unió a l'espai de centre-dreta catalanista

Barcelona"Vostès manen", ha etzibat Antoni Fernàndez Teixidó, principal cara visible de Lliures, un cop finalitzada la votació. El moviment de pensament liberal no-independentistaha aprovat constituir-se com a partit. Així ho han decidit el 100% dels participants a la conferència d'aquesta tarda a l'auditori Vèrtex de l'UPC, que ha aplegat prop de 400 persones. D'aquesta manera, Lliures pretén omplir l'espai de centre-dreta catalanista que reconeixen que ha quedat "orfe", sobretot arran de la dissolució d'Unió fa dues setmanes i l’aposta per la independència de l’antiga Convegència -ara PdeCAT.

Com ja ho ha estat durant els darrers mesos, l'exdiputat de CiU Antoni Fernàndez Teixidó i l'exdiputat d'Unió Roger Montañola són els líders del grup promotor i les cares visibles de la formació. Teixidó ha estat l’encarregat de cloure l’acte i ha asseverat que, després de cinc anys de procés, Catalunya "ha anat molt lluny i no ha arribat enlloc". A més, s’ha aventurat a anticipar que el referèndum "es convocarà però no se celebrarà". "No permetrem que hi hagi un partit d'esquerres", ha afegit Teixidó en el seu discurs.

Davant d’un públic majoritàriament adult, Montañola ha fet una anàlisi de la situació actual, amb una dura crítica al projecte independentista del Govern. Ha exposat que Catalunya viu immersa en el "procés infinit" i ha criticat la quantitat de "dies històrics" que deixen la independència "a tocar". "Això no és cert", ha sentenciat Montañola, que ha despertat els primers aplaudiments dels assistents. "En termes pràctics, no ha passat res", ha afegit Montañola, que ha subratllat que el "govern de JxSí ha estat l’únic que no ha aportat res a l’autogovern de Catalunya".

Alguns membres del públic han près la paraula per dir-hi la seva. Una de les intervencions s'ha referit a "donar veu als joves", precisament, un dels vots potencials que vol atraure Lliures. També ha pres la paraula Remei Gómez -que havia pertanyut al corrent Llibergència, vinculat a CDC- i ha demanat que la nova formació compti amb el suport del sector empresarial.

L'ull posat en unes hipotètiques eleccions

Lliures mou fitxa al tauler polític català amb la mirada posada en una pròxima cita electoral, que desitja que marqui un nou rumb a Catalunya, allunyat del procés cap a la independència i basat en la "centralitat" i l'"estabilitat" política. Durant la conferència, els representants de Lliures no han amagat la seva voluntat de presentar una "alternativa" als propòsits del partits sobiranistes. "Però caldrà implicació i posar-se el mono de treball", ha advertit Montañola, que ha admès que presentar-se a les properes eleccions al Parlament és el "somni ideal". Les seves propostes estratègiques, però, es consolidaran en el congrés fundacional que tindrà lloc, amb tota probabilitat, el mes de juny. En tot cas, la intenció és que el partit sigui una realitat d’aquí a no més de tres mesos.

El col·lectiu es va gestar fa set mesos i actualment compta amb prop de 400 persones. Està format pel comitè de direcció, el grup promotor -entre 60 i 80 joves del grup seminal- i unes 200 persones més que han volgut donar un cop de mà en l'arrencada del projecte. "Ara hem de sumar adhesions", ha destacat l’economista Guillem Laporta, un dels impulsors de Lliures. L’objectiu és omplir la bossa de militants i simpatitzants que aportin el seu granet de sorra en el finançament de la nova formació. Segons ha apuntat Teixidó, s’ha de valer econòmicament "de la seva pròpia força" i posar punt i final "a l’etapa de les donacions".

Com serà el nou partit i què defensa?

Liberal i defensor del capitalisme

Lliures demana que s’implantin polítiques liberals, que respectin el lliuremercat i combatin "l’esquerranització" del Govern que, diuen, està condicionat per "l’extrema esquerra de la CUP". A nivell econòmic, advoquen per la "reducció i eliminació" d’impostos.

Col·laboració público-privada

Pel que fa a la sanitat -amb l’exconseller Boi Ruiz a primera fila-, han explicat la seva defensa de la col·laboració público-privada que, han alertat, "el conseller Comín ha posat en tela de judici". En la mateixa línia, Lliures defensa la llibertat d’elecció de centre i model educatiu, així com la flexibilitat amb la coexistència de centres públics i concertats.

Relació amb l’estat espanyol

Sota la definició de «catalanista», Lliures està d’acord amb la convocatòria d’un referèndum que sigui legal, vinculant i acordat amb l’estat espanyol. Veuen necessària la millora de l’autogovern amb el foment de la llengua i la cultura.

Un partit sense estructura "mastodòntica"

Orgànicament, Lliures defensa una estructura «reduïda i eficient», sense federacions ni sectorials. Planteja que hi hagi una Assemblea General que prengui les «decisions importants», un equip executiu format per «professionals» i una comissió de garanties que «intercedeixi en cas de disputes». La nova formació rebutja la disciplina de partit en les votacions i pretén instaurar un règim d’incompatibilitats entre direcció i candidats a càrrecs públics.