El vers lliure que busca influir en el nou esquelet ideològic

BarcelonaCapaç d’anunciar una mesura rellevant com l’impost als pisos buits sense acabar de tenir-la del tot lligada amb el llavors president Artur Mas, o bé de creuar missatges de WhatsApp amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en un moment de ple xoc als tribunals entre la Generalitat i l’Estat, Santi Vila és un vers lliure dins de Convergència que vol incidir directament en la confecció ideològica del nou partit que haurà d’avalar la militància el 21 de maig. Segons el seu entorn, Vila està rebent trucades de tots els sectors per “fer papers” i dotar de múscul ideològic l’estructura que sortirà del congrés del 8, 9 i 10 de juliol.

Al conseller de Cultura se l’ha pogut veure a la taula presidencial dels sopars que organitza Llibergència, el corrent liberal del partit, i ha mantingut converses amb tots els corrents que prenen posicions per aconseguir el control de la nova Convergència. Al llarg de les últimes setmanes s’està esforçant a desmarcar-se de l’ombra de Germà Gordó, l’entorn del qual assenyala que Vila és un dels seus principals actius. El cert, però, és que l’exalcalde de Figueres no té aspiracions en clau de partit: “No li interessen els càrrecs orgànics”, assegura sovint el seu equip. El seu perfil sempre s’ha associat a una hipotètica candidatura a la Generalitat -mai ha negat certa aspiració successòria en temps d’Artur Mas- i, en els últims temps, a l’alcaldia de Barcelona.

La primera opció de futur, en cas que Carles Puigdemont es convenci d’encapçalar la llista de CDC -o les sigles que surtin del congrés-, no s’acabarà produint. “No s’enfrontaria a ell per ser candidat”, assenyalen fonts nacionalistes consultades. Puigdemont i Vila representaven, fa tan sols uns anys, la nova fornada d’alcaldes convergents de les comarques gironines. Una demarcació en què el conseller de Cultura sí que ha volgut mantenir un cert pes al partit. Per exemple, va incidir directament en la tria de Pere Vila, alcalde de Llançà, com a president de la Diputació de Girona.

La segona opció, relacionada amb l’alcaldia de la capital catalana, encara és una via que políticament està a les beceroles. Fonts consultades assenyalen que Mas ja li ha “insinuat” aquesta possibilitat i que el conseller de Cultura només farà el pas en cas que la federació de Barcelona de Convergència l’hi posi fàcil. No és una dada poc important, en la mesura que el control d’aquesta pota del partit -la més nombrosa en militants- provoca una disputa entre Moment Barcelona -corrent generacional liderat per Mercè Homs i Víctor Cullell- i Nova Barcelona -apadrinada per Gordó-. D’aquí uns mesos se sabrà qui la domina.

Mentrestant, Vila seguirà cultivant la seva fama de dirigent “provocador”, com el defineixen al seu entorn. “Si no tingués aquesta actitud, amb quatre consellers al Govern en tindríem prou”, assenyalava en privat quan, de tant en tant, xocava amb el llavors portaveu, Francesc Homs, amb qui ha tingut enganxades. Amb pocs amics íntims a dins de Convergència, Vila pretén influir en l’esquelet ideològic de la nova formació.