Joan Tor: “Les llistes fantasmes que es presenten, algunes fins i tot de Madrid, no han tret mai cap vot”

BarcelonaJoan Tor (Gisclareny, 1954) és l’alcalde del municipi més petit de Catalunya (27 habitants) des del 1979 amb un breu parèntesi de vuit anys. A les properes eleccions, però, ja no es presentarà en un poble que, com tots els que tenen menys de 100 habitants, es regeix per un consell obert en què els veïns prenen les decisions que, en el règim ordinari, corresponen al ple de l’ajuntament.

Per què no es torna a presentar?

No em presentaré, ja porto molt temps. Vaig entrar amb 23 anys. Tota la vida l’he dedicada al poble. De feina en queda, però porto 36 anys. Ja estic una mica cansat. Al setembre faré els 68 i ja és una edat. De moment no ha sortit ningú que ho vulgui ser, però encara queden mesos.

Reté la vara des del 1991, tot i que a les primeres eleccions del 1979 ja va guanyar. Per què va deixar el consistori durant dos mandats?

Del 1983 al 1991 ho vaig deixar perquè tenia una feina que no em permetia dedicar-m’hi com voldria. Als pobles petits un alcalde s’encarrega de tot.

És l’únic veí nascut al poble?

La gent que hi viu ara ha vingut de fora. Entre els anys 70 i 80 del segle passat els veïns van anar marxant i pintava malament perquè semblava que el poble es quedaria desert. Em vaig quedar jo i gent gran que ha anat morint. No és fàcil viure aquí, no tenim habitatges i no pot venir a viure-hi gent perquè de cases no en podem fer de noves perquè som en un parc natural i tenim un pla urbanistic restrictiu. No tenim sòl urbà, tot és no urbanitzable.

Als darrers comicis es va presentar per ERC després de fer-ho per CiU tota la vida. Per què va decidir canviar de partit?

Algunes vegades em vaig presentar com a independent però sempre amb la marca de CiU. Aquí els partits no representen massa cosa. Tenia companys d’ERC, soc independentista i em va semblar més encertat el projecte d’ERC. M’hi sentia més proper.

Va militar a Unió fins al 2015. Per què va estripar el carnet?

M’hi havia trobat molt bé, a Unió, però amb el seu rebuig a la independència ja no m’hi sentia còmode.

A les properes eleccions també hi haurà llistes fantasma?

Segur que n’hi ha, sempre en presenten, però de moment no han tret mai cap vot. S’han arribat a presentar persones de l’àrea metropolitana de Madrid. Ja no eren ni de Catalunya i mai han tret cap vot.

Comentava que ara se sent més proper a ERC. Comparteix la seva aposta per la taula del diàleg?

Sempre he pensat que les coses s’han de fer dialogant, tot i que l’Estat no sé si cedirà perquè ens ha ensenyat moltes coses que no m’agraden gaire. L’esperança és l’últim que es perd i s’ha de dialogar, dialogar i dialogar. La unilateralitat no serveix perquè el que no pots treure a les bones no ho aconseguiràs a les males i al final veus que no has anat enlloc. S’ha d’estar molt segur del que fas. Fer-ho per pebrots no és la solució.

Marxa amb l’espina clavada que no s’hagi arreglat la carretera a Bagà?

Sí, encara no s’ha començat, és un tema d’aquells llargs. La carretera, que és municipal, era de terra i després es va asfaltar, però tenim pocs recursos i no podem assumir la seva gestió. La Generalitat se n’havia de fer càrrec i després la Diputació, però diuen que és molt costosa. Doncs imagina’t per a nosaltres! És una carretera estreta que requereix un manteniment constant a l’hivern quan neva o glaça, però també tallar l’herba dels vorals. Cap de les carreteres dels pobles veïns és municipal. No hi ha equilibri territorial.