La llista unitària independentista plana sobre la negociació de la investidura

BarcelonaDes que va començar el Procés hi ha una idea que sempre ha planat sobre l'independentisme: l'anomenada llista unitària. Una candidatura que només es va materialitzar l'any 2015 amb la configuració de Junts pel Sí, una coalició entre CDC i Esquerra –que no va incloure la CUP per la negativa dels anticapitalistes–, i que va liderar el govern durant el referèndum de l'1 d'Octubre. Aquella experiència no s'ha repetit mai més: ni amb les eleccions convocades arran del 155 després de la declaració d'independència ni encara menys després, quan les relacions entre Esquerra i Junts s'han enrarit cada cop més. Ara bé, en el marc de la negociació per a la investidura de la presidència de la Generalitat després del 12-M, aquesta idea ha tornat a enlairar-se en cas que hi hagi una repetició electoral.

Veus de Junts, que sempre han apostat per la "unitat" de l'independentisme, la defensen: la seva valoració de JxSí és positiva, malgrat que Esquerra no l'ha volgut tornar a tenir en compte. Oriol Junqueras i Marta Rovira van arribar a la coalició arrossegant els peus, pressionats per Artur Mas, l'ANC de Jordi Sànchez, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència. Tant és així que molts quadres del partit es van conjurar per no repetir aquella experiència. Ara bé, des de la bancada juntaire no ho donen per perdut. "No és una fantasia", es referma una de les fonts consultades per l'ARA. En canvi, a Esquerra la majoria de veus rebutgen tornar a configurar una coalició com la del 2015. "Si massa sovint ens posen la llista única sobre la taula, al final veiem que la intenció deu ser d'anar a una repetició electoral", replica la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en una entrevista a l'ARA que es publica aquest diumenge. "Sembla que no tinguin memòria", apunta un representant territorial, que recorda que JxSí es va quedar a sis diputats de la majoria absoluta. "Són idees que només tenen un rèdit electoralista", afegeixen des de la direcció republicana.

L'estratègia de Junts passa, primer, per refer ponts amb els republicans i arribar a almenys un pacte d'investidura per donar suport a Carles Puigdemont, ja que, si assoleixen l'acord, creuen des de JxCat, serà el PSC qui, negant-se a l'abstenció, estarà "bloquejant" la possibilitat de tenir Govern. Ho va verbalitzar el mateix secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista aquesta setmana a Catalunya Ràdio. "Si tanquem un acord amb Esquerra, Salvador Illa haurà de decidir si es va al col·lapse o no", va dir, ressaltant que els independentistes sumaran 55 diputats enfront dels 48 del PSC i els comuns. Des d'ERC asseguren que Junts no els ha posat cap proposta sobre la taula per abordar un pacte de govern i demanen als juntaires que "primer portin l'abstenció del PSC".

L'escenari de la repetició electoral

Oficialment des de Junts no parlen de llista unitària, però diverses fonts apunten que seria una opció a plantejar si s'arriba a un clima de confiança amb Esquerra. Si es pacta un govern per a la investidura, encara que sigui fallida, seria més fàcil després presentar-se almenys amb un programa conjunt, argumenten. Quin és l'avantatge de la llista unitària segons els seus defensors? Que a diferència de les últimes conteses electorals, una força independentista podria ser primera força a les eleccions i tenir més opcions de reclamar la presidència malgrat que no sigui capaç de reunir majoria absoluta –aquest 12-M la va perdre per primer cop des del 2012–. És a dir, de reclamar amb més motius que els socialistes s'abstinguessin.

"No saltem pantalles", va respondre taxatiu Turull a Catalunya Ràdio, asseverant que primer s'han de "concentrar" en aconseguir un acord per a la investidura –que ara mateix, va admetre, no existeix amb Esquerra– i que després ja es veurà què passa en funció de com hagin anat aquestes converses. "Aquests dos mesos de diàleg [amb ERC i la CUP] poden permetre que anem a unes noves eleccions amb unes condicions de complicitat molt més grans que no pas últimament", va afegir, sense mullar-se sobre la fórmula. Són Turull i el mateix Puigdemont els que piloten amb total discreció les converses amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, aprofitant precisament la bona relació que la republicana va teixir amb Turull durant l'època de Junts pel Sí com a portaveu i president del grup, respectivament. Rovira s'ha reunit dues vegades amb Carles Puigdemont a Ginebra, però també almenys tres vegades de forma telemàtica al llarg de les últimes setmanes, segons fonts coneixedores. En aquestes reunions també hi ha participat Turull.

Qui sí que ja ha defensat ara la llista conjunta obertament és l'expresident Artur Mas, que en va ser el principal artífex el 2015. "Soc més que conscient de les enormes dificultats d’un esquema com aquest. Sé de les reticències, i fins i tot de la insuportable urticària que això provoca en alguns", admetia en un article a l'ARA, però afegia: "Si finalment l’escenari aboca a repetir les eleccions, canvieu el tauler de joc, encaixeu les peces del trencaclosques i guanyeu".

Negociació a dues bandes d'Esquerra

Esquerra té obertes negociacions a dues bandes, tant amb el PSC com amb Junts. Ara bé, la via dels socialistes és la que ara mateix veuen amb més opcions d'explorar. Fonts coneixedores asseguren que el PSC ja ha començat a posar propostes sobre la taula, tot i que la negociació encara està a l'inici. "Alguns ens han entregat una guia en punts, els altres encara no ens diuen què volen prioritzar si governen el país", explica Rovira en la mateixa entrevista amb l'ARA referint-se al PSC i a Junts, respectivament.

El concert econòmic és la principal condició per investir Salvador Illa: caldrà veure fins on cedeixen els socialistes i fins on estan disposats a acceptar els republicans. Ara bé, tot plegat quedarà en mans de les bases perquè el partit sotmetrà l'eventual acord a una consulta. Hi ha part de la militància, però també representants territorials, que rebutja per complet explorar un acord amb el PSC.

"Per un pacte fiscal ens hem de vendre?", es pregunta una veu del territori. De fet, hi ha militants que consideren que primer s'hauria d'explorar un pacte amb Carles Puigdemont i no amb Salvador Illa. Una teoria que contrasta amb l'estratègia de la direcció, que només veu viable ara mateix explorar un acord amb el líder socialista. També n'hi ha d'altres que avalen la tàctica negociadora de la cúpula, però insisteixen a no regalar la investidura "gratis". En aquest sentit, admeten que no els fa por una repetició electoral encara que això els comporti una davallada electoral i puguin perdre el paper de clau. "Potser ara, en plena crisi interna, no l'hem de tenir", apunta una altra veu. Sigui com sigui, el que és cert és que l'última paraula sobre si arriba un acord amb Junts o amb el PSC la tindrà la militància d'ERC.