De la Lliga a la UGT, passant per 21 interns de Lledoners: totes les sol·licituds d'indults per als presos

BarcelonaEl Tribunal Suprem ja s'ha pronunciat en contra de la conveniència de donar els indults als presos polítics. L'alt tribunal respon d'aquesta manera a una bateria de sol·licituds que van des de la Lliga Democràtica fins al sindicat UGT, passant per 21 interns de Lledoners, Fundesplai i els expresidents del Parlament. En total se n'han presentat dotze i el tribunal les rebutja totes –l'última paraula la té el govern espanyol– i, a més, es queixa tant de la redacció de les peticions com de la nul·la predisposició dels presos a col·laborar amb el Tribunal (la majoria van negar-se a respondre sobre els indults quan se'ls va demanar). "Situa els penats als antípodes del que en abstracte seria l'actitud que s'ha d'esperar de qui aspira a ser indultat", afirma el tribunal en l'informe.

El Suprem retreu als sol·licitants de l'indult la finalitat amb la qual han fet la petició, i lamenta que critiquin la sentència de l'1-O. "L'indult no pot presentar-se com a últim mecanisme per reparar la suposada vulneració de drets fonamentals", explicita, i els retreu que facin una "crítica jurídica" a les condemnes i arribin a "qüestionar els pressupòsits que facin legítim l'exercici de la funció jurisdiccional".

La sala que presideix Manuel Marchena critica que no es mencionin raons d'"equitat i justícia", per les quals s'ha de concedir l'indult, sinó que hi hagi un "argumentari" per acabar amb la responsabilitat penal de manera "col·lectiva, solidària i compartida". També es queixa que el tracte dels presos per part de les institucions penitenciàries hagi sigut, fins ara, sempre conjunt, sense atendre l'evolució personal i individualitzada de cadascun d'ells. "S'ha alimentat una ficció d'un subjecte col·lectiu que seria titular del dret a la progressió en grau i, alhora, del dret a l'indult", lamenta el tribunal en l'informe. Tanmateix, malgrat queixar-se d'això, la seva resposta a l'indult tampoc ha sigut particular per a cada empresonat.

En les primeres pàgines del document emès pel Tribunal Suprem es fa referència a dotze comunicacions de sol·licituds d'indults, unes que només afecten una part dels presos polítics i altres a la totalitat de condemnats per l'1 d'Octubre.

Petició de particulars

La primera petició d'indult va ser registrada el desembre del 2019 pel lletrat Francesc Jufresa. No ha estat l'únic ciutadà particular en presentar escrit al Suprem: també ho han fet Jordi Miralda Iñigo (com Jufresa, demanant la mesura de gràcia per a tots els condemnats) i Juan Andrés Arnáiz Cabezas, que exclou els exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila (els que no han hagut de complir penes de presó).

En el primer cas, l'argument principal –que relata i rebutja el Suprem– és la vulneració de drets fonamentals. Jufresa justifica la mesura de gràcia per la falta de competència del Suprem, l'absència d'una doble instància o la falta d'imparcialitat d'alguns magistrats que van dictar la sentència. Arnáiz Cabezas, al seu torn, destaca que ell no és independentista, però creu que les penes són "exageradament dures" i que els "sentiments cristians són els del perdó i la misericòrdia".

Pel que fa a Miralda Iñigo, argumenta que és un perjudicat indirecte de la sentència, basant-se en el dret de participació política de la Constitució. "En l'actualitat existeix una situació d'anormalitat democràtica a Catalunya, que només pot ser superada mitjançant un indult que permeti als penats poder ser elegits per sufragi universal", relata el Suprem sobre els arguments d'aquesta petició, que també nega.

Petició de partits minoritaris

També hi ha registrada una sol·licitud de la Lliga Democràtica de Catalunya, que lidera la politòloga Astrid Barrio, així com del partit Justícia Econòmica i Social, representat per Sergio Querol Bertran –que exclou Borràs, Mundó i Vila–. Són dos partits que ara per ara no tenen representació parlamentària.

La Lliga defensa que hi ha motius de conveniència pública i interès social, basades en la "necessitat de restablir la convivència i la reconciliació entre catalans, per contribuir així a tancar una etapa que s'ha caracteritzat per un alt nivell de confrontació i conflicte existents en la societat catalana". Tanmateix, el partit reconeix la dificultat que suposa concedir l'indult mentre els independentistes diuen que "ho tornaran a fer" –en al·lusió al 2017–, però no ho veuen un obstacle "insalvable". Per què? "En els precedents es demostra que les accions dels condemnats tenien un fort element de fabulació ara clarament percebut per la societat catalana", conclou la Lliga.

Per la seva banda, el partit Justícia Econòmica i Social justifica els fets del 2017 perquè els electes estaven sota una "forta pressió popular" abans de la declaració d'independència i demanen l'indult perquè Catalunya porta un temps d'inestabilitat, també arran de la pandèmia del coronavirus. A parer seu, una mesura de gràcia ajudaria a "reduir els conflictes".

Petició per a presos individuals

Més enllà de les sol·licituds conjuntes, hi ha peticions individuals per a Jordi Turull (Fundació Catalana de l'Esplai), Oriol Junqueras (21 interns de Lledoners), Carme Forcadell (els expresidents del Parlament) i Dolors Bassa (UGT). En el cas de Turull, Forcadell i Bassa, l'argument més destacat és l'arrelament social i la seva situació familiar, a més d'una vida dedicada al "voluntariat". Una qüestió que tomba el Suprem responent que aquests no poden ser els motius per donar un indult: "Si això fos així el compliment efectiu de la pena de presó quedaria reservat, amb caràcter exclusiu, a aquells ciutadans que per desarrelament, per la seva família desestructurada o per la seva inadaptació a l'entorn social no siguessin mereixedors de l'indult".

En el cas de Forcadell, però, també hi ha una defensa política. Els expresidents de la cambra diuen: "La senyora Forcadell va complir amb la seva funció de presidenta de la cambra. Literalment ens atrevim a afirmar que no podia fer altra cosa per ser fidel a les seves funcions formals". En el cas de Junqueras els interns de Lledoners opinen que el delicte de sedició està "desfasat".