Les impugnacions deixen la suspensió del 14-F en mans del TSJC
El tribunal té 24 hores per resoldre la petició de cautelaríssimes
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tindrà l'última paraula sobre l'ajornament de les eleccions decretat pel Govern la setmana passada, amb l'aval de la gran majoria de forces parlamentàries. El tribunal ha rebut diversos recursos contra el decret de suspensió electoral, un dels quals, interposat per un particular, reclama mesures cautelaríssimes i que, per tant, es resolgui en vint-i-quatre hores si es deixa en suspens -fins que es resolgui el fons de la qüestió- el decret signat divendres passat per l'executiu. El Govern no té possibilitat de fer al·legacions fins que no s'hagi resolt si el tribunal accepta les cautelaríssimes, però fonts de l'executiu confien que s'inadmetran.
La Lliga Democràtica, que no es presentava als comicis després del fracàs de les negociacions amb el PSC, ha estat el primer partit en anunciar que impugna el decret de la Generalitat, tot i que altres formacions polítiques com Izquierda En Positivo, formació extraparlamentària d'"esquerra no nacionalista", que va presentar candidatura pel 14-F, ha anunciat la seva intenció d'emprendre accions legals contra la decisió de la Generalitat. També Impulso Ciudadano, associació unionista, ha avançat que demà presentarà recurs, mentre que Federalistes d'Esquerres, de l'òrbita dels socialistes, ja l'ha presentat. El PSC, en canvi, no ha aclarit encara, com tampoc Vox, si impugnaran l'ajornament i asseguren que ho estan estudiant amb "diferents juristes". Vox és una altra de les formacions que ha apuntat en la direcció d'impugnar, tot i que encara no s'han decidit a fer-ho.
La vice primera secretària del PSC, Eva Granados, ha negat que estiguin utilitzant organitzacions afins per evitar mullar-se amb el recurs. "El president de Federalistes d'Esquerres és un insigne militant d'ICV, i la Lliga Democràtica és una formació que va estar en converses amb el PSC però que no forma part de la candidatura", ha argumentat. Així ho ha defensat també a Catalunya Ràdio el president de l'entitat federalista, Joan Botella, si bé també ha afirmat que "al PSC i a la majoria de partits els costa arriscar-se i estan esperant que algú altre impugni les eleccions". Granados, amb tot, ha anunciat que els socialistes suspenen la campanya i ha demanat a la resta dels partits que, per coherència davant l'ajornament, facin el mateix. "No tirarem endavant cap tipus material ni farem cap acte electoral. [...] Tampoc tornarem a reunir el nostre comitè electoral", ha exemplificat.
A l'espera de veure quina rebuda té aquesta proposta, en dos escrits interposats Lliga -als quals ha tingut accés l'ARA- es defensa que l'article 23 de la Constitució, sobre el dret a la participació electoral, ha estat vulnerat pel Govern, però no es reclama l'adopció de mesures cautelars. En el moment en què el TSJC ho admeti a tràmit, el partit disposarà d'un termini de vuit dies per fer les al·legacions, segons expliquen fonts del servei jurídic del partit, que apunten que valoraran la petició de cautelars un cop es formalitzi la demanda.
En un comunicat, el partit considera que hi ha "interessos electorals" darrere l'ajornament dels comicis i que la pandèmia és una "excusa", i critica especialment que la nova convocatòria quedi ajornada "sine die i en mans del Govern", cosa que dona lloc a un "abús de poder inacceptable" i una "absoluta indefensió i inseguretat jurídica". Des del PDECat han avalat l'ajornament del 14-F, però també veuen "interessos electorals" en l'elecció del 30 de maig com a nova data. "Són criteris arbitraris", ha dit la candidata Àngels Chacón en roda de premsa.
La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, en canvi, ha defensat que posposar les eleccions era "inevitable" com a conseqüència de la situació actual. Ara bé, ha demanat "prendre mesures" perquè no passi el mateix el 30 de maig i es pugui votar independentment de la pandèmia: implementar el vot anticipat, promoure més el vot per correu, ampliar la jornada de votació a dos dies o permetre les urnes mòbils. Tot reformes, però, que han de passar pel Congrés dels Diputats per ser avalades.
Patronal i sindicats es decanten per no presentar recurs
Davant d'aquesta bateria de recursos, Foment i PIMEC, que estudiaven impugnar el decret de suspensió, se'n mantindran al marge, segons ha avançat l'ACN, amb un comunicat conjunt que faran públic avui mateix després de reunir les seves executives. Tot i que els principals sindicats també havien recel·lat del canvi de data electoral, no ho impugnaran. "No estem d'acord amb l'ajornament, però respectem les decisions polítiques i no les portarem als tribunals", ha assegurat en declaracions a Efe el líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco.
En els últims dies, el Govern ha fet crides a la "responsabilitat" dels partits per evitar que posessin en mans dels tribunals la celebració de les eleccions. Aquest matí, el vicepresident Pere Aragonès ha reclamat que ningú impugni l'ajornament: "En el cas gallec i basc ningú es va atrevir a qüestionar-ho i a posar-ho en dubte". Ho ha dit en una trobada digital d'Europa Press, en la que ha argumentat que posposar la data electoral és la millor decisió perquè les setmanes vinents seran molt difícils "des del punt de vista sanitari". Per a Aragonès, ajornar els comicis permetrà que la campanya electoral no giri exclusivament sobre "si s'han de fer les eleccions o no". En el decret de la Generalitat, l'executiu reconeix que les mesures que s'han pres per garantir el dret de vot dels catalans són insuficients davant la virulència de la pandèmia. La secretària gengeral adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha anat una mica més lluny i ha acusat la Moncloa d'estar al darrere de les impugnacions per intentar interferir en l'escenari polític català amb un "155 encobert".
La Moncloa diu ara que "no té res a al·legar" sobre l'ajornament
Mentrestant, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha assegurat aquest dilluns que el govern espanyol no té res a dir sobre la decisió dels partits catalans i del Govern de la Generalitat de posposar les eleccions fins al 30 de maig. Malgrat les declaracions de la setmana passada d'alguns companys de gabinet -com el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va afirmar que l'ajornament suposa "suspendre la democràcia"- Darias ha apuntat a Onda Cero que el govern espanyol "no té res a al·legar" perquè "és una qüestió que correspon decidir als partits catalans, a la societat catalana i al Govern".
"Han estat els partits d'àmbit català i el Govern els que han decidit aquesta data i jo em remeto a les consideracions a les que han arribat", ha recalcat. Diumenge passat, en una entrevista a El País, el ministre de Sanitat i candidat socialista, Salvador Illa, també defugia fer cap comentari sobre l'ajornament dels comicis, malgrat que el PSC s'hi hagi mostrat des del primer moment en contra. Els comuns, per boca del seu portaveu, Joan Mena, han considerat un "error tornar a judicialitzar" la política catalana portant als tribunals l'ajornament de les eleccions. Amb tot, ha avisat que seria "un nou fracàs per al Govern" que haguessin elaborat un decret "fàcilment impugnable".