Surten en llibertat sota fiança els dos membres dels CDR que encara eren a la presó
El jutge els ha imposat fiances de 30.000 i 15.000 euros
BarcelonaJordi Ros i Germinal Tomàs, els dos únics membres dels CDR que encara estaven empresonats, han sortit en llibertat pocs minuts després de les vuit del vespre després l'Audiència Nacional decretés avui la llibertat sota fiança. El tribunal els ha imposat una fiança de 30.000 per a Ros i 15.000 euros per a Tomàs. Són els dos últims membres dels CDR que quedaven a la presó de Soto del Real, després que el jutge hagués decretat llibertat per a la resta d'acusats, nou en total.
En la interlocutòria dels dos dels CDR, Germinal Tomàs i Jordi Ros, que l'Audiència Nacional ha decretat aquest divendres llibertat sota fiança, el jutge assegura que és "incapaç d'emetre un judici definitiu suficientment fundat sobre la naturalesa o no terrorista dels fets". Exposa, però, que tot i que no hi ha una organització "declarada judicialment" com a terrorista, això no impedeix que els fets pels quals se’ls acusa puguin tenir "consideració de terrorisme". La magistrat del cas, Manuel García Castellón, recorda que als dos membres dels CDR que continuaven empresonats se'ls havia trobat material susceptible de fabricar suposats explosius. De tota manera, el jutge té en compte les "circumstàncies personals" per decretar la seva llibertat i considera que la seva situació "d’arrelament" li "impedeix eludir l’acció de la justícia".
La Fiscalia de l'Audiència Nacional es va oposar a la posada en llibertat dels dos últims CDR que seguien a la presó. Fonts del ministeri públic consultades per l'agència Efe han indicat que van informar el jutge el seu posicionament en contra de la petició de llibertat formulada per les defenses de tots dos. De tota manera, les mateixes fonts han explicat que la fiscalia no té previst recórrer la decisió de García Castellón per considerar que no prosperaria ni davant seu ni davant la Sala Penal.
El 20 de desembre, l'Audiència Nacional va decretar la llibertat sota fiança per a tres dels CDR que estaven empresonats –Xavier Duch, Edu Garzón i Xavier Buigas–, i pocs dies després, el 26 de desembre, també va permetre que en sortissin de la presó dos més –Ferran Jolis i Alexis Codina–. El mateix dia de Sant Esteve, l'Audiència Nacional també va esmenar tota la instrucció contra els integrants d'aquest col·lectiu i va qüestionar la tesi que les substàncies precursores que van trobar als investigats es puguin considerar explosius.
ERC demana la compareixença de Grande-Marlaska
El grup parlamentari d'Esquerra al Congrés ha demanat la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la comissió d'Interior per les detencions dels 9 CDR. A banda, el portaveu dels republicans a la cambra baixa, Gabriel Rufián, ha registrat una sèrie de preguntes perquè el govern espanyol doni explicacions per escrit del cas.
Al text registrat aquest divendres, ERC es fa ressò d'informacions publicades a alguns mitjans que afirmaven que Grande-Marlaska no estava informat al detall de l'operació i hauria demanat explicacions a la Guàrdia Civil. "Quins eren els indicis reals i tangibles que justificaven l'actuació policial en els termes en les quals aquesta es va dur a terme?", pregunta ERC, que també qüestiona si l'institut armat va complir amb la "neutralitat política".
"El resultat de l'operació ha estat una acusació sobre delictes gravíssims i un extens oprobi públic i assetjament mediàtic als detinguts que, finalment, han acabat alliberats sota fiança", apunta el document, en el qual ERC també pregunta si el govern espanyol prendrà alguna mesura per evitar "aquest tipus d'operacions de gran enrenou mediàtic amb indicis més que dubtosos".