En llibertat l'alcalde i el regidor d'Urbanisme d'Alcanar després de quinze hores d'escorcoll policial a l'Ajuntament
El batlle, Alfons Montserrat, atribueix l'operació de la Guàrdia Civil a motivacions que van "més enllà de la lògica jurídica"
AlcanarDesprés de prop de quinze hores d'escorcoll a l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià), la Guàrdia Civil ha abandonat les dependències municipals aixecant la detenció preventiva sobre l'alcalde, Alfons Montserrat, i el regidor d'Urbanisme, Manel Martí.
La trentena d'agents que ha participat en el nou requeriment d'informació per suposades irregularitats en l'adjudicació d'obres públiques s'han endut documentació i tres ordinadors, però no han trobat motius per traslladar els regidors a declarar en dependències policials.
A la sortida, han estat aclamats per desenes de veïns, alcaldes i càrrecs d'ERC al territori. "Lamentem una situació que s'escapa de la lògica jurídica", ha declarat l'alcalde. Des de les onze del matí i fins gairebé les dues de la matinada, els agents de la Guàrdia Civil han escorcollat les oficines municipals reclamant a l'alcalde, el regidor d'Urbanisme i els tècnics documentació sobre expedients d'obres i adjudicacions fins aquest 2014. Segons ha precisat Montserrat, es tractaria d'informació "complementària" a la ja recollida el passat 20 de novembre, en aquest cas referida a nous projectes adjudicats aquest 2014.
"Busquen tot tipus de contractació. Des de l'inici -quan ERC va accedir al govern municipal l'any 2007- fins a l'actualitat: suposo si hi ha algun error administratiu, alguna irregularitat, alguna errada o alguna discrepància. Això fa pensar que a les carpetes que es van endur fa un any no van trobar massa cosa i continuen buscant", ha precisat Montserrat. La detenció preventiva, segons ha remarcat, no ha estat ordenada per la titular del jutjat número 4 d'Amposta, sinó que ha estat per pròpia iniciativa de la Guàrdia Civil, que ha desallotjat tot l'edifici municipal deixant només els dos edils i els tècnics.
En el moment d'iniciar l'operació, l'institut armat atribuïa a Montserrat i Martí suposats delictes contra l'administració pública com prevaricació, malversació, manipulació per alterar el preu de concurs públic i revelació de secrets. A la seva sortida, però, l'alcalde ha remarcat que, tot i el requeriment d'informació de fa un any i l'escorcoll d'aquest dijous, ni ell ni el regidor d'Urbanisme han estat encara imputats judicialment per cap possible delicte. "S'emporten la documentació, que s'haurà d'elaborar, passarà al jutjat i prendrà les mesures pertinents", ha apuntat.
Montserrat, que compareixerà aquest divendres a les onze del matí per valorar els fets, ha apuntat que existeixen causes més enllà del procediment que explicarien l'operatiu policial i ha reiterat la seva voluntat d'aportar tota la informació que se li requereixi sobre la seva gestió. "Lamentem una situació que s'escapa de la lògica jurídica i cal buscar un altre tipus de lògica. L'Estat sap que deu fer i, suposo, que en un moment o altre ja es cansaran. Mentrestant, estem aquí, amb els portes obertes, els expedients aquí i tot el que fem a disposició d'ells", ha reblat.
Al llarg de la tarda i fins al moment de la seva sortida, a la plaça de l'Ajuntament d'Alcanar s'ha arribat a concentrar més d'un centenar de persones per donar suport als dos càrrecs municipals. Eren veïns, alcaldes -alguns d'ells, de CiU, com el de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, i la d'Ulldecona, Núria Balagué- o el secretari general adjunt d'ERC, el rapitenc Lluís Salvadó. En el moment d'abandonar l'Ajuntament molts dels assistents han cridat "independència". També s'han escoltat consignes contra les forces de seguretat estatals que es trobaven a les dependències municipals.
Simultàniament a l'escorcoll de les oficines consistorials, aquest dijous al matí efectius policials han escorcollat la seu -i també domicili- de tres empresaris de la construcció locals, que ha detingut i deixat en llibertat posteriorment després de traslladar-los a la caserna de Sant Carles de la Ràpita. Als empresaris, que haurien executat obres com la urbanització de trams de carrers o la biblioteca de les Cases, els atribueixen suposats frau, alteració de preus de subhasta pública i falsedat documental.