Els lletrats posposen l'entrega de l'informe sobre els terminis de la investidura a la mesa del Parlament

Els lletrats del Parlament han ajornat aquest dimarts l'entrega de l'informe sobre els terminis de la investidura a la mesa del Parlament. Malgrat que fonts parlamentàries asseguren que ja està enllestit -hi treballen des de la setmana passada-, no han lliurat el document tal com estava previst i hi treballaran en les pròximes hores. És probable, apunten les fonts consultades, que s'entregui a la tarda o demà al matí. L'informe desgrana si a partir del 30 de gener, el dia del ple d'investidura ajornat, ha començat a córrer el compte enrere cap a unes noves eleccions. Un calendari que, sense dubte, és motiu de disputa entre les forces polítiques.

Les opinions són diverses: mentre que uns defensen que s'ha d'interpretar literalment la llei de presidència i que els terminis no poden haver començat a córrer, uns altres creuen que no pot instaurar-se el bloqueig 'sine die'.

La portaveu socialista, Eva Granados, sí que ha opinat i ha considerat que els terminis han d'avançar perquè no es pot "bloquejar" la legislatura. El portaveu del PP, Alejandro Fernández, i el portaveu de Cs, Fernando de Páramo, no s'han volgut referir a quina interpretació fa el seu partit sobre els terminis i han expressat "respecte" per als lletrats. De Páramo també ha rebutjat que Inés Arrimadas es presenti a la investidura per fer córrer el calendari malgrat que no tingui majoria per ser escollida. "Aquesta responsabilitat no és nostra, és de Roger Torrent", ha dit.

Per la seva banda, fonts de JxCat creuen que els terminis no haurien de córrer perquè la llei de presidència diu que s'inicia el compte enrere a partir de la primera votació de la investidura i, en aquest cas, no s'ha produït cap ple.

Què diu la llei i quins precedents hi ha?

Els grups, després de la reunió de la mesa, han explicat que els lletrats han informat que no podien entregar ara l'informe, sense avançar-los en quin sentit es pronunciaran. Quines normes i precedents estan estudiant els lletrats?

La llei de presidència i del Govern estableix que si no s'ha pogut investir cap president en dos mesos des de la primera "votació" d'investidura, es convoquen automàticament les eleccions. Ara bé, el problema jurídic -segons les fonts consultades- és interpretar si el ple ajornat del dia 30 de gener compta com una "votació" encara que no es va celebrar i, en conseqüència, comença el compte enrere cap als nous comicis. L'article 4.6, concretament, diu el següent: "Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat o candidata no ha estat elegit, la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria".

Tanmateix, hi ha un informe del Consell d'Estat en què valora una situació similar a la Comunitat de Madrid i el seu criteri és que no es pot perllongar el bloqueig institucional. En concret, opinen que si no es presenta un candidat a la investidura perquè no hi ha acord, els terminis comencen a córrer igualment -encara que no s'hagi produït cap votació- cap a unes noves eleccions.

El dictamen sobre la Comunitat de Madrid diu el següent: "Si no hi ha candidat a la investidura en un termini de quinze dies previst en l'article 182.1 del reglament de l'Assemblea de Madrid, el període de dos mesos estableix en l'Estatut d'Autonomia i en el citat reglament per a la dissolució de l'Assemblea i convocatòria de noves eleccions que comença a comptar-se des que quedi constatada la impossibilitat de proposar un candidat".

La diferència amb el cas català, però, és que el president del Parlament, Roger Torrent, sí que ha signat la proposta de candidat: Carles Puigdemont. Una proposta que ha sigut recorreguda al Tribunal Constitucional per part del govern espanyol i que està pendent de resoldre's. Arran d'això, Torrent va decidir ajornar el ple perquè l'alt tribunal va imposar mesures cautelars sobre la investidura -només podia ser presencial i amb autorització judicial i va prohibir la investidura a distància- i va advertir a la mesa del Parlament que si no complia amb la suspensió hi hauria conseqüències penals.

Repartiment de senadors: Albiol es queda sense plaça

En la reunió de la junta de portaveus d'aquest matí també s'ha abordat el repartiment de senadors autonòmics, que s'han de renovar després de les eleccions. Segons fonts parlamentàries, els grups han acordat fer el repartiment per la fórmula de resta més gran i el resultat ha sigut el següent: li pertocarien dos senadors a Cs, dos a JxCat, dos a ERC, un al PSC i un altre als comuns. La CUP i el PP no tindrien la possibilitat de proposar-ne cap. Això implica que Xavier García Albiol deixarà de ser senador.

També s'ha acordat, tal com ha proposat el PSC, posar en marxa sis comissions de control que ja es poden activar abans que es faci la investidura. Es tracta de la comissió del Síndic de Greuges, la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la de la Sindicatura de Comptes i la de matèries reservades.