Els lletrats del Parlament recomanen reformular la tramitació de les lleis de desconnexió

BarcelonaEls lletrats del Parlament han recomanat aquest dimarts a JxSí i la CUP de replantejar la forma com tramiten les tres lleis de la desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'Hisenda catalana i la de protecció social–, i, segons han explicat a l'ARA fonts de la mesa de la cambra, han desaconsellat fer-ho a través d'una ponència conjunta, perquè en no comptar amb el consens de la majoria dels grups –C's, PSC, CSQP i PP ho rebutgen– podrien tensar el reglament del Parlament, en concret, l'article 126.

Els juristes entenen que les tres lleis no despleguen cap dels aspectes que l'Estatut entén que són "desplegament bàsic" de la norma, fet pel qual no haurien de tramitar-se com a ponència conjunta. Tot i reconèixer que altres vegades s'han fet ponències conjuntes per aspectes que no entraven dins aquestes matèries bàsiques –com ara la llei de transparència–, els lletrats apunten que en aquesta ocasió no hi ha el suport de la majoria dels grups, cosa que fa dubtar sobre "la viabilitat de la ponència" i, per tant, obliga a ser més curós.

Tot i no ser vinculant, l'informe, doncs, al·lega aspectes reglamentaris del Parlament per defensar un canvi en la tramitació. Evita, però, valorar si la posada en marxa d'aquestes ponències implicaria que la cambra estigués desenvolupant la declaració de ruptura, suspesa pel Tribunal Constitucional. Els juristes del Parlament ja van haver de donar el seu punt de vista en el debat sobre la creació de la comissió d'estudi del procés constituent, quan van avisar que, en el cas que fos legislativa, l'Estat podria impugnar-la si interpreta que dóna compliment a la declaració de ruptura.

Alternatives per a JxSí i la CUP

Fa una setmana la mesa del Parlament va acceptar a petició de l'oposició demanar un informe als serveis jurídics de la cambra sobre l'adequació a l'Estatut i la Constitució de la creació de les tres ponències conjuntes sobre les lleis de la desconnexió. Tres ponències que, per ara, només compten amb el suport de JxSí i la CUP, ja que la resta de formacions s'han negat en rotund a debatre unes lleis que consideren que estan estrictament emmarcades en l'objectiu del procés independentista.

Aquest dimarts la mesa ha debatut sobre la tramitació de les lleis, i el lletrat del Parlament ja ha mostrat els seus dubtes sobre el fet que la fórmula de la ponència conjunta sigui la més adequada. Per això ha plantejat algunes alternatives, com ara que JxSí i la CUP presentin les lleis en forma de proposició de llei, que es debatin dins grups de treball o comissions d'estudi –com la del procés constituent– o crear una comissió específica.

El Govern, JxSí i la CUP es defensen

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha reconegut que no ha tingut l'ocasió de "contrastar" l'informe però s'ha mostrat convençuda que des dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP "es va actuar d'acord amb el reglament del Parlament".

Des de JxSí, el diputat Roger Torrent ha defensat que la ponència conjunta és la millor opció, perquè no pressuposa res i permet a totes les forces participar en el debat de les tres lleis. Tot i així, ha explicat que JxSí analitzarà amb la CUP totes les opcions sobre com continuar a partir d'ara amb aquest debat. Malgrat no mullar-se sobre si seguiran defensat la ponència conjunta, ha assegurat que compliran el compromís electoral de tirar endavant aquestes lleis.

El diputat de la CUP Albert Botran ha considerat que malgrat l'informe l'esquerra independentista no veu "impediment" en continuar tramitant les ponències conjuntes perquè són la "millor forma" de tenir un debat obert, i ha criticat que determinats grups "volen aturar amb arguments jurídics el debat polític", un retret que ha dirgit especialment a Catalunya Sí que es Pot.

L'oposició repta JxSí i la CUP a presentar la seva pròpia llei

El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha celebrat l'informe dels lletrats, un document que, ha dit,demostra que la declaració de ruptura "no va enlloc" i que la ponència conjunta és una "via morta". Coscubiela ha acusat JxSí i la CUP d'intentar carregar sobre les espatlles de l'oposició la "seva incapacitat de posar-se d'acord" sobre quin ha de ser el contingut d'aquestes lleis i com afrontar els "problemes polítics que en derivin", i els ha animat a presentar un projecte de llei ja redactat.

També el portaveu del PP, Enric Millo, ha aplaudit el document dels serveis jurídics del Parlament i ha carregat contra JxSí i la CUP per intentar imposar de forma "antidemocràtica" a la resta de grups el mecanisme de la ponència conjunta per impulsar les tres lleis de la desconnexió. Segons el dirigent popular, el Govern és "covard" perquè no s'atreveix a "assumir les conseqüències" dels seus actes, en al·lusió a que impulsar aquestes lleis pot implicar desenvolupar la declaració de ruptura anul·lada pel TC. Millo ha avançat que si JxSí i la CUP opten per continuar endavant amb la ponència conjunta presentaran un recurs d'empara davant del TC.

Des de les files del PSC, la portaveu parlamentària, Eva Granados, ha avisat que serà un "error" avançar en els aspectes inclosos en la declaració de ruptura, i ha remarcat que aquesta vegada no ha estat el TC qui s'oposa als projectes de JxSí i la CUP sinó els mateixos lletrats del Parlament. "El full de ruta cap a la independència fa aigües", ha afegit Granados, que ha argumentat que no es pot obligar als grups a formar part de ponències conjuntes on no volen ser, i ha reptat el Govern a presentar les lleis de desconnexió com a projecte de llei.

El portaveu de C's al Parlament, Carlos Carrizosa, també ha carregat contra JxSí i la CUP, a qui ha acusat de voler forçar les lleis i reglament del Parlament. "És gravíssim que s'hagi pretès burlar el mateix reglament de la cambra", ha afegit Carrizosa, que ha celebrat haver guanyat una "primera batalla jurídica". El diputat de C's ha confiat també que els dos grups independentistes no votin a favor de crear les ponències malgrat l'informe jurídic. Com el PP, Ciutadans ha obert la porta a recórrer al Tribunal Constitucional si JxSí i la CUP segueixen endavant amb el seu projecte.