Els lletrats del Parlament dubten si el compte enrere per a nous comicis ja ha començat

BarcelonaRoger Torrent va ajornar, contra tot pronòstic, el ple d’investidura previst per dimarts a la tarda. Això va obrir un escenari insòlit. Les incògnites pel que fa al calendari són múltiples i van estrictament lligades a l’estratègia que segueixi l’independentisme. Ara per ara, ni els lletrats del Parlament tenen clar si l’ajornament del ple de dimarts comporta que el termini que l’Estatut marca per dissoldre el Parlament i repetir eleccions forçosament -dos mesos des del primer debat d’investidura- ja ha començat a córrer. Fins a la setmana que ve, els juristes no emetran un informe en què aclareixin aquest dubte.

Dimarts no es va celebrar el ple ni es va fer cap votació. Però un dels precedents que els juristes del Parlament tenen en compte és l’anomenat Tamayazo de la Comunitat de Madrid, en què dos diputats del PSOE no es van presentar al ple de constitució de l’Assemblea de Madrid perquè el PSOE i IU havien pactat la investidura del socialista Rafael Simancas. L’Estatut d’Autonomia d’aquesta comunitat establia quinze dies per proposar un candidat des que es constituïa la cambra. Així, davant la ruptura del pacte entre el PSOE i IU i la impossibilitat de proposar un president que obtingués majoria, la cambra va demanar un informe al Consell d’Estat. L’ens va establir que “l’intent frustrat de formalitzar la proposta d’un candidat en el termini establert de quinze dies equival a la primera votació d’investidura en què un candidat no ha obtingut la confiança de l’Assemblea”. Això va portar a una investidura fallida i, per tant, va abocar la Comunitat a unes noves eleccions.

Fonts jurídiques admeten, però, que aquest precedent no és del tot comparable amb el cas català, ja que si l’objectiu de l’ajornament del ple de dimarts és fruit d’una decisió judicial i el que es vol aconseguir és “respectar el resultat electoral i no portar a la paràlisi”, la interpretació podria ser diferent.

El calendari més immediat que s’ha obert des de dimarts té una data a l’horitzó: el 13 de febrer. Aquest és el límit que té el Constitucional per resoldre les al·legacions que els serveis jurídics del Parlament han de presentar contra el recurs que va enviar el govern espanyol per impugnar la candidatura de Puigdemont. Un cop resolgui les al·legacions, però, l’alt tribunal encara haurà de decidir si admet a tràmit o no la impugnació de la Moncloa. Les mateixes fonts jurídiques avisen que l’alt tribunal podria tirar pel dret i dictar sentència directament, estimant o desestimant el recurs. El TC té un termini de cinc mesos per decidir sobre la suspensió. Per tant, si no ho fan abans i el compte enrere de dos mesos ja ha començat, la decisió del TC arribaria tard. Amb tot, les mateixes fonts confien que el tribunal ho resolgui abans de dos mesos.

Els escenaris si el TC suspèn

Si el TC anul·la la candidatura de Puigdemont, l’independentisme hauria de moure peça. Així, altres fonts jurídiques veuen tres escenaris: que Puigdemont renunciés a ser candidat; que Roger Torrent desobeís la decisió del TC, cosa que l’exposaria a una querella; o que el president del Parlament esperés que el TC resolgués el recurs per iniciar una nova ronda de contactes amb els grups per proposar un nou candidat, que compta amb un altre dubte reglamentari: no hi ha mecanisme per canviar el candidat si no hi ha hagut votació.