Els lletrats tornen a dir que s'ha de mantenir l'escó per ser president en el recurs al Suprem contra la JEC

BarcelonaLa inhabilitació del diputat Quim Torra, president de la Generalitat, per part de la Junta Electoral Central (JEC) ha endinsat els serveis jurídics del Parlament en un laberint. Davant d'un fet inèdit, els lletrats han intentat defensar-se de la JEC, però, de moment, no se n'han sortit. Una de les qüestions sobre la qual s'han hagut de pronunciar és si la pèrdua de la condició de diputat afecta la presidència de la Generalitat, ja que es tracta d'un element clau per determinar l'abast de l'acord de la Junta. La resposta, però, ha sigut diferent en funció del context i ara, quan el Parlament ha retirat l'escó al president, aquest tema pot esdevenir l'epicentre d'un nou encontre jurídic.

El 14 de gener, per encàrrec del president del Parlament, Roger Torrent, els serveis jurídics van fer arribar a la mesa un informe en què concloïen que excepcionalment es podia interpretar que Torra podria seguir sent president encara que perdés l'escó. Argumentaven que, malgrat que l'Estatut fixa que s'ha de ser parlamentari per presentar-se a la investidura, la pèrdua de l'acta de diputat no és una causa de cessament del president, que només deixa de ser-ho per una sentència judicial ferma (article 67.7). Si bé plasmaven aquesta conclusió en l'informe fet públic el 14 de gener, l'obviaven en el recurs que van presentar davant el Suprem i que sol·licitava suspendre l'acord de la JEC només dos dies després. De fet, en aquest escrit, es decanten per l'opció contrària: afirmen que l'escó s'ha de mantenir durant l'exercici del càrrec de president.

"La condició de diputat és un requisit necessari per ser president i, encara que la norma no ho digui expressament, és possible interpretar-la en el sentit que aquesta condició no actua només en el moment de l'elecció, sinó que s'ha de mantenir mentre es desenvolupi el càrrec. De fet, això és el que demostra la praxis institucional seguida fins ara", diu el recurs, al qual ha tingut accés l'ARA. I segueix dient que treure l'escó al president plantejaria un "greu problema institucional" i generaria una "gran inseguretat jurídica en el funcionament del Parlament". A parer seu, la cambra "no podria funcionar amb normalitat ni amb unes mínimes garanties" si es qüestiona jurídicament el càrrec de president com a conseqüència de l'acord de la Junta.

De fet, aquest ja és el criteri que havien mantingut els lletrats en les primeres al·legacions davant la JEC, quan encara no s'havia pronunciat sobre la inhabilitació.

Fonts jurídiques del Parlament aclareixen que l'escrit s'ha d'entendre en el context d'intentar aconseguir que el Suprem suspengués l'acord de la JEC. Recorden que el tribunal decideix concedir o no les mesures cautelars en funció dels riscos que hi ha en joc i que van aprofitar els dubtes que pot generar la situació. Executat, però, l'acord de deixar-lo sense escó, ara el Suprem decidirà sobre el fons de l'assumpte.

Debat al ple

La mesa del dia 14 de gener va ratificar Quim Torra com a diputat amb la majoria de JxCat, Esquerra i el PSC –ara ja se li ha retirat l'escó– i, a més, va decidir interposar aquest recurs al Tribunal Suprem en contra de l'acord de la JEC. Ara bé, l'alt tribunal ha contestat rebutjant-lo perquè considera que la mesa no és l'òrgan competent per fer-ho. Ha replicat que això s'ha de debatre i acordar al ple.

Per aquest motiu, en el ple de la setmana que ve es debatrà si cal enviar de nou aquest escrit al Tribunal Suprem. Un debat que ja es produirà amb el president sense escó i, per tant, sense que pugui participar en la votació en cas que se sol·liciti.