Els lletrats del Congrés dubten de la constitucionalitat de l'amnistia
Els juristes adscrits a la comissió de Justícia plantegen que s'hauria de fer una reforma constitucional i no una llei orgànica singular
BarcelonaA diferència del que va passar l'any 2021, quan la mesa del Congrés dels Diputats no va tramitar la proposició de llei d'amnistia dels independentistes, aquest cop sí que ha avalat que es pugui debatre –i posteriorment, aprovar– a la cambra espanyola. Ara bé, això no vol dir que els lletrats del Congrés no hi tinguin objeccions: si bé no la veuen manifestament inconstitucional i avalen que es tramiti, els juristes que assisteixen la comissió de Justícia –on es debat ara la norma– sí que creuen que hi ha dubtes que encaixi plenament en l'actual carta magna. Com qualsevol informe dels lletrats, en tot cas, no és vinculant, sinó que serà potestat dels diputats decidir si atenen o no el seu criteri, diferent del dels juristes que han assessorat la majoria plurinacional.
En un informe, avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l'ARA, plantegen que és possible que calgui una reforma constitucional. El text, redactat per dues lletrades que havien tingut responsabilitats en època del PP, considera que no queda justificat de forma suficient en el preàmbul de la llei que el Congrés dels Diputats tingui la facultat de deixar sense efectes condemnes penals: "L'afirmació que l'amnistia prèvia a la Constitució [la del 1977] formi part del pacte constitucional originari genera dubtes que pugui constituir la premissa a partir de la qual es pugui deduir que l'amnistia com a figura jurídica està permesa per la Constitució". I segueix: "La iniciativa planteja dubtes que pugui tenir cabuda a la carta magna, de manera que hauria de ser articulada a través d'una reforma constitucional".
En què es basen els lletrats de la cambra? Bàsicament en dos arguments: el primer, que la Constitució desautoritza els indults generals, i, el segon, que durant el debat constituent es van descartar per la majoria d'aquella època diverses esmenes que precisament atribuïen a les Corts la possibilitat de fer una amnistia. Afegeixen, en aquest sentit, que el contingut material d'aquesta iniciativa podria constituir "l'exercici de la potestat jurisdiccional", una matèria reservada "exclusivament als jutjats i tribunals".
Crítiques també a l'articulat
Més enllà de les pegues que posen a l'exposició de motius, els lletrats també assenyalen objeccions en l'articulat. Consideren que la definició que fan de les conductes i els delictes associats és "indeterminada", ja que la norma cita una sèrie de tipus penals amnistiables però també afegeix que ho seran tots aquells que encaixin en la definició més àmplia que es planteja: "Reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència de Catalunya, convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes, o el propòsit de permetre'n la celebració". Aquesta "indeterminació", així com el període temporal que comprèn –del 2012 al 2023–, per als lletrats del Congrés, podria "lesionar el principi de seguretat jurídica" i també "l'aplicació igualitària de la llei". El seu argument és que consideren que va més enllà de les consultes del 9-N i de l'1-O i del "caràcter excepcional d'una extinció de la responsabilitat" que exigeix una llei singular com l'amnistia.
Alhora, els lletrats adscrits a la comissió de Justícia també recelen que s'inclogui com a delicte amnistiable la malversació perquè podria, diuen, "comprometre l'harmonització i l'efectivitat de les normes reguladores dels delictes d'aquest flanc, perseguits pel dret de la Unió Europea", i també conclouen que excloure de l'amnistia els condemnats per terrorisme només per sentència ferma "pot ser contrari al dret europeu". En aquest sentit, també creuen que la llei no s'hauria de pronunciar sobre si s'han de deixar sense efecte o no les ordres de detenció quan entri en vigor la norma encara que hi hagi recursos d'inconstitucionalitat: opinen que és matèria reservada a la llei del Tribunal Constitucional.
El PP aprofita l'informe
El PP no ha trigat en aprofitar l'informe dels lletrats per carregar contra el PSOE. "És la dignitat dels que es neguen a sotmetre's", ha dit el portaveu popular al Congrés, Miguel Tellado, que ha promès que des del PP faran "tot el possible per aturar la llei i reparar els seus efectes". Així, fonts del PP acusen la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, d'"amagar" l'informe: "Està datat del 10 de gener i el vam rebre ahir a la tarda", asseguren, i afegeixen que hauria sigut útil per presentar les esmenes parcials, el termini de les quals acabava precisament aquest dimarts.
S'ha afanyat a reaccionar, en sentit contrari, el ministre Félix Bolaños: "Respectem tots els informes, els treballarem i els analitzarem", ha dit, traient importància a l'opinió dels juristes. Així, ha citat "altres informes dels lletrats del Congrés" que opinen que l'amnistia és constitucional i ha remarcat que els criteris "doctrinals i jurídics són lliures". Bolaños fa referència al recent informe dels lletrats de la mesa que van avalar la tramitació de l'amnistia i també a un informe del 2018 sobre una iniciativa relacionada amb sancions a guàrdies civils que tenia en compte l'amnistia com una figura dins la Constitució. El ministre, en canvi, no ha citat l'informe dels mateixos lletrats de la mesa del 2021 que va vetar la iniciativa al Congrés per inconstitucional. En tot cas, fonts properes a la presidència del Congrés no consideren els informes contradictoris: ambdós coincideixen que no hi ha una contradicció "palmària" de la Constitució, diuen, sinó que expressen dubtes per la manca de jurisprudència constitucional. Ara bé, Ciutadans ja ha enviat aquest darrer informe al comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, que està analitzant l'amnistia.
