El lletrat amant de l'òpera i el ciclisme que va dir "així no" al Procés
Antoni Bayona es jubila als 70 anys després d'una dilatada carrera als serveis jurídics de la cambra catalana
BarcelonaSi algú les ha vist passar de tots colors des d'una posició privilegiada per tenir-ne una bona panoràmica, aquest és el lletrat Antoni Bayona, que es jubila ara del Parlament als 70 anys. Nascut a Sabadell el 1954, va formar part de la primera promoció dels serveis jurídics de la cambra catalana, l'any 1981, quan, a l'inici de la democràcia, encara estava tot per fer. Si al govern català Jordi Pujol li va dir allò a Lluís Prenafeta de "la Generalitat som tu i jo", al Parlament la poca estructura que hi havia eren Bayona, Imma Folchi (molts anys secretària general), Joan Vintró –ara president del Consell de Garanties Estatutàries– i pocs més.
Bayona va arribar a Barcelona durant la seva adolescència, escolaritzat als Escolapis de Balmes, i després de descartar fer ciències de la informació, perquè li semblava massa soft, va optar per dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà es polititza des del vessant més progressista: són els anys de la Transició. Ben aviat va destacar a ulls de referents jurídics com Joaquim Ferret o Enric Argullol, que li va dirigir la tesi sobre el "dret a legislar en l'estat autonòmic". No va tardar en donar classes, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després a la UPF –que continua fent– i, paral·lelament, es va fer un lloc com un dels puntals dels serveis jurídics al Parlament. Per a Bayona, aquesta primera etapa com a lletrat és la millor que recorda, amb una classe política "molt diferent" a la d'ara –se sabia el reglament, diu–, plena d'incertesa política i jurídica –no hi havia jurisprudència constitucional, afegeix–, però estimulant perquè estava tot per fer.
No obstant això, aquest període va ser curt. El 1985 Bayona va fer el salt com a assessor en el segon govern de Jordi Pujol, de la mà de Macià Alavedra, per un encàrrec molt concret: el paquet de normes sobre el règim local de Catalunya. Posteriorment, va aterrar al Consell Consultiu, després a la direcció de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, i no va ser fins al gener del 2007 que va tornar als serveis jurídics del Parlament. Tot plegat sense abandonar tres de les seves grans aficions: el motor –"m'agrada tot el que corre", diu–; el ciclisme –fins i tot va competir en aquesta disciplina– i l'òpera. Amb els seus setanta, va sovint al Liceu i, si pot, surt tres cops a la setmana amb bici, sigui amb la de carretera o BTT.
"No tot s'hi val"
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut el va omplir de frustració i va començar a veure amb bons ulls les tesis sobiranistes. Una lluna de mel que va durar poc, ja que a partir del 2015, amb la resolució de ruptura del Parlament, Bayona es va oposar a les tesis unilateralistes: va dir "així no" al Procés. És més: per la seva posició de lletrat major del Parlament, en els moments més delicats –entre el 2012 el 2018–, que recull en el llibre No todo vale (Península, 2019), li va tocar enfrontar-se a la majoria de la mesa independentista per evitar responsabilitats penals. Va ser una època complicada, rememora, sobretot per la pressió que exercien sobre els lletrats grups com Ciutadans, matisa. Les pitjors jornades de la seva vida professional són, sense dubte, el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, amb l'aprovació de les lleis de desconnexió; i recorda amb una certa impressió la declaració com a testimoni al Tribunal Suprem, sobretot quan va veure al banc dels acusats bona part del govern i la presidenta del Parlament.
Després d'aquesta etapa convulsa, va decidir abandonar el càrrec de lletrat major i seguir com a lletrat fins al dia d'avui. Un període que no ha estat del tot tranquil: Bayona va remar a favor de la transparència de la cambra com a membre de l'Òrgan de Garanties per al Dret d'Accés a la Informació Pública (OGDAIP), quan l'ARA va destapar les prejubilacions d'or al Parlament, malgrat el xoc que li va suposar amb la cúpula funcionarial i la mala maror dins de l'administració parlamentària. Un cop passada la tempesta, i havent treballat cinc anys més del que li tocava, Bayona es retira de la primera línia.
