La lletrada que volia ser invisible i ara està en el punt de mira
Secretària general del Parlament
Esther Andreu és una de les lletrades que porta més temps al Parlament, una veterana de l’administració. Hi va aterrar com a especialista en dret administratiu a principis dels anys noranta -havia sigut professora de la UAB i la UPF al voltant del catedràtic Enric Argullol- i s’havia mantingut com a lletrada rasa fins ara, quan el juny del 2021 la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la va entronitzar com a secretària general amb el suport de la mesa. Qui ha treballat amb ella en té una bona opinió en l’aspecte tècnic -“És una jurista capaç”, diuen, i astuta-, però també parlen d’una “personalitat complicada” i un caràcter “impulsiu”, “heterodox” i “rebel” que sovint li genera conflictes.
Acostuma a parlar sense pèls a la llengua -per a sorpresa, a vegades, dels mateixos diputats- i sempre ha sigut una outsider dins el cos dels lletrats. Abans de ser secretària general no remenava les cireres i havia optat per mantenir un perfil baix -encarregant-se de comissions legislatives que no estaven en un primer pla- i per fugir del focus -és difícil trobar-ne fotografies a les xarxes socials o referències del seu currículum-.
En els últims anys fins i tot havia reduït la seva presència a la cambra -vivia a l’Alta Cerdanya- i havia comentat a més d’un que volia agafar la llicència per edat, que permetia al personal del Parlament cobrar durant cinc anys sense treballar, per retirar-se a la muntanya. Els seus plans, però, es van capgirar de dalt a baix quan Borràs li va proposar ser secretària general, i s’han embolicat encara més les últimes setmanes: s’ha situat en el focus per les traves, precisament, a donar dades sobre les prejubilacions pagades.
