La llengua, lluny de les principals preocupacions dels catalans

La insistència de la triple dreta en parlar dels "problemes reals dels catalans" en oposició al que al seu entendre fa la resta de l’hemicicle contrasta amb el debat que en els últims mesos ha capitalitzat els plens. L’ús del català i el castellà a les aules, principal tema de discussió entre partits, està molt lluny de ser una de les principals preocupacions de la ciutadania. Almenys això diuen les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) dels últims 12 anys: en tots els sondejos la situació lingüística està en les posicions de sota en el rànquing del que els catalans consideren els principals reptes que afronta el país, com són el funcionament de l’economia, la insatisfacció amb la política o l’atur.

"En la seva opinió, quins creu que són els principals problemes que té Catalunya actualment?", ha preguntat cada any el CEO a la ciutadania, excepte el 2021 -en què no es va publicar el baròmetre-. Cada enquestat pot triar fins a tres respostes de forma espontània. El 2020, per exemple, només el 0,4% va citar la “situació de la llengua” com una de les seves prioritats. El 2017, el 0,5%, i el 2011, el 2,2%. El percentatge sempre ha sigut inferior al 3%, fins a aquest any, en què repunta fins al 3,1%. A més, enguany apareix una nova categoria, "Imposició llengua catalana / independentisme", que un 7% dels enquestats assenyalen com a principal problemàtica del país. Tot i l’increment, la xifra continua molt lluny del 29,4% de persones que apunten al "funcionament de l’economia" o el 22,4% que assenyalen les "relacions Catalunya-Espanya" en el mateix sondeig. Però pot marcar l’inici d’una tendència ciutadana a percebre aquest tema com a problemàtic de manera creixent.

Segons l’investigador expert en política comparada, nacionalisme, federalisme, secessió i opinió pública a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ivan Serrano, s’ha de tenir en compte que en aquest tipus de preguntes de resposta espontània, la ciutadania tendeix a situar qüestions "més immediates" com a problemes principals, mentre que en els problemes "estructurals" -com poden ser els associats al bilingüisme- no s’hi pensa de seguida: "Això no vol dir que no sigui una problemàtica rellevant". Atenent això, l’investigador destaca el lleuger increment de la preocupació dels catalans per la "situació de la llengua" i l’aparició al CEO d’aquest any de la nova categoria "Imposició de la llengua catalana / independentisme". "Tot i que amb xifres petites, és una rèplica, un reflex del debat polític actual sobre la llengua", considera.

Tema principal per als partits

De fet, el conflicte polític al voltant de llengua i concretament del català a les escoles ha sigut en els últims mesos de primera magnitud. Des de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% en castellà a les aules el tema ha centrat tots els debats. D’una banda el PSC, ERC, JxCat i els comuns han protagonitzat diverses notícies davant els problemes que trobaven per arribar a un acord sobre com respondre a la sentència. A l’altre cantó, Ciutadans, Vox i el PP han presentat querelles i denúncies a la Fiscalia i han advertit que recorreran al Tribunal Constitucional (TC) si el dictamen no es compleix de la manera com ells l’entenen.

Al mes de desembre, l’espiral d’exageracions que la triple dreta va llançar sobre la immersió lingüística va arribar fins al punt que el Govern es va querellar contra l’expresident del PP, Pablo Casado, per haver dit que hi ha "professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà". Justament la setmana passada el seu successor al capdavant del partit, Alberto Núñez Feijóo, va dir que a les escoles hi ha un “apartheid lingüístic”, fet que el president Pere Aragonès va titllar de "baixesa política i moral".

La primera vegada que el TSJC va dictar sentència a favor de més presència de castellà en una aula concreta va ser el 2014, i actualment hi ha 45 sentències en vigor en la mateixa línia. Però, segons apunta Serrano, el debat sobre la llengua tal com es desenvolupa a escala institucional "amaga molts altres eixos" de discussió política. Quan parlem de l’ús del català o el castellà, explica, "no només parlem de llengua, parlem de sistema autonòmic, de nacionalisme espanyol, de qüestió identitària, de sistema educatiu". Per a la investigadora del departament de política internacional a la Universitat d’Aberystwyth (Regne Unit) Núria Franco-Guillén, la llengua és un tema "fàcilment polititzable". Aquest és el motiu, defensa, d’aquest "decalatge" entre "el que diuen les elits i el que diu la ciutadania": "El considero un debat bàsicament orientat a l’autoconsum, a acontentar les persones que ja els voten".

Tornant a les dades del CEO, també s’assenyala que l’aparició, enguany, d’una categoria relativa a la "imposició de la llengua catalana", que a més està associada a "independentisme", com un dels principals problemes dels catalans, és "conseqüència del debat polític", ja que "hi ha partits que vinculen aquestes dues coses". "Això ho hem vist amb intervencions de Cs, que molt freqüentment associa l’independentisme amb el fet d’imposar la llengua", assenyala. També Serrano destaca el paper de Cs en l’aparició d’aquest debat: "Una de les estratègies de l’espanyolisme a Catalunya ha sigut activar la qüestió lingüística políticament per treure’n rèdit electoral". I ho considera una "estratègia guanyadora": "Mobilitzant aquest eix, es trencaran possibles coalicions i majories".

La investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB) Montserrat Sendra explica que els experts eviten fer servir el terme "conflicte lingüístic" i prefereixen parlar de "desigualtat lingüística", ja que les "dades" disponibles apunten que "el català està reculant en molts àmbits d’ús", mentre que el "coneixement del castellà és universal".

El també investigador de la UB Avel·lí Flors-Mas hi coincideix. "No hi ha conflicte quant a la relació interpersonal", exposa: "Sí que hi ha concepcions diferents sobre com gestionar el plurilingüisme", que representen un "xoc des del punt de vista polític, ideològic". Però això, apunta, "forma part de l’experiència quotidiana del plurilingüisme". En aquestes situacions, assenyala, la "càrrega d’adaptació recau en la població catalanoparlant", tenint en compte, explica, que no existeix el dret a "desconèixer" el castellà. Amb tot, considera que si hi ha una certa "conflictivitat" ha estat "induïda" des de "l’àmbit polític, judicial i mediàtic". L’increment de la percepció d’aquesta problemàtica al CEO demostra que "aquests discursos victimitzadors estan calant", conclou.