La llengua catalana sobreviu en una realitat complexa
El grau de coneixement s'eleva fins al 95% però només un 36% la consideren la seva llengua habitual
BarcelonaL'anàlisi de les dades sobre el català i la valoració que en fan els experts ens donen com a resultat una situació lingüística complexa i plena de matisos. El català és una de les "llengües mitjanes d'Europa" però no té cap marc jurídic. Això el relega en molts aspectes a la segona divisió. Analitzem les característiques de la situació sociolingüística del català.
Molt entès, poc utilitzat
Un territori divers amb
13 milions d'habitants
Actualment als territoris de parla catalana -on viuen 13 milions de persones- gairebé 10 milions parlen català, segons les últimes dades del Baròmetre de la Comunicació. Es tracta d'una de les xifres més altes de la història, i el seu grau de coneixement és de gairebé el 95%, segons l'última Enquesta d'Usos Lingüístics, feta el 2008.
Tot i això, només un 36% la consideren la seva llengua habitual. Una contradicció que reflecteix molt bé el moment sociolingüístic de Catalunya, en el qual hi ha més gent que mai que entén la llengua, però cada cop menys gent la utilitza com a vehicle de comunicació habitual. "L'ús de la llengua és molt baix", resumeix el catedràtic de filologia catalana de la UB Emili Boix, que explica que el català ha resistit molt bé el segle XX però que ara té al davant uns reptes que són "derivats del fet que Catalunya forma part d'un estat que no és propici al català i que no pren mesures a favor seu: això fa que estigui en una posició de segona en un mercat globalitzat".
Una llengua mitjana
El català és una llengua mitjana comparable al grec o al txec
El català és, des del punt de vista demogràfic, la novena llengua d'Europa, segons dades de la direcció general de Política Lingüística. Això vol dir que està al nivell d'idiomes com el grec, el portuguès i el txec. "El català és el que anomenen una llengua mitjana a Europa", explica Daniel Mundet, el director de la Plataforma per la Llengua, que tot i això alerta que "pateix una anomalia", ja que "no té ni el reconeixement ni el marc jurídic de les llengües del seu mateix nivell a la UE, tot i ser una llengua molt dinàmica i present en els mitjans de comunicació i les noves tecnologies".
La immersió
Un model d'èxit que permet el coneixement de català i castellà
Segons explica Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, en l'informe Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya, la immersió lingüística ha estat un model d'èxit al Principat que ha permès que els estudiants catalans tinguin un nivell superior a la mitjana de l'Estat -també en el coneixement de castellà- sense segregar per llengua i garantint la cohesió social. Segons diu aquest catedràtic, "els atacs que ha rebut aquest model no responen a criteris ni pedagògics ni socials, sinó merament polítics". En aquest punt coincideixen tots els experts: el model d'immersió lingüística ha funcionat i funciona i és el que ha permès que el grau de coneixement del català sigui del 95%.
L'administració
El dret dels ciutadans a ser atesos en qualsevol de les dues llengües
Els requisits lingüístics per entrar a l'administració -en què es demana un cert coneixement del català- són, pels experts, una eina necessària per garantir-ne la supervivència a la funció pública. "El català és la llengua pròpia de les administracions catalanes i per tant és lògic que els que hi treballin el sàpiguen", diu Strubell. "Tots els ciutadans tenen dret a ser atesos en català per les administracions. No saber-lo impediria l'exercici d'aquest dret", diu. Boix explica: "Sense aquests requisits passaria el que ha passat amb els jutges -per als quals el coneixement del català no és obligatori-, cosa que ha provocat que gairebé tot el sistema judicial funcioni per inèrcia en castellà".