La llei de secrets oficials es panseix: el 23-F i els GAL podrien continuar ocults de manera indefinida
El CGPJ reclama revisar a la baixa els terminis per desclassificar documents, però el final de la legislatura fa difícil que vegi la llum
MadridEl govern espanyol va pel camí de tancar la legislatura sense haver derogat la llei de secrets oficials franquista. L'agost de l'any passat, el consell de ministres va aprovar l'avantprojecte que reformava una norma que es va dissenyar l'any 1967, en ple franquisme, però el text ha quedat guardat en un calaix a l'espera dels informes dels òrgans consultius. Aquest dijous, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar finalment un text molt crític amb el redactat de la llei, sobretot perquè considera que és poc específica en qüestions com les matèries que es poden classificar, però també perquè veu els terminis per desclassificar massa llargs. Amb aquest informe, ara el govern espanyol ja podria encaminar el projecte de llei cap al Congrés. Amb el calendari a la mà, però, si no s'acceleren els tràmits és improbable que la reforma vegi la llum abans que acabi la legislatura.
La norma encara ha de ser aprovada en segona volta pel consell de ministres i després haurà de passar tot el tràmit parlamentari, que s'hauria d'escurçar al màxim perquè estigués aprovada abans que es dissolguin les Corts amb motiu de les eleccions generals previstes per a finals d'any. El País va publicar fa unes setmanes que l'aprovació d'aquesta llei no era una prioritat per al govern espanyol. A preguntes de l'ARA, l'executiu de Pedro Sánchez no ha volgut dir amb quins terminis treballa per aprovar una llei que per primera vegada fixa límits temporals per desclassificar documentació secreta, com, d'altra banda, ja tenen la majoria de països europeus des de fa anys. La norma divideix les matèries susceptibles de ser classificades en quatre categories: les qualificades d'alt secret no es podran desclassificar fins al cap de 50 anys, amb una possible pròrroga de 15 més; per a les etiquetades com a secrets, el termini és de 40 anys, prorrogables 10 més; per a les matèries confidencials, d'entre 7 i 10 anys, i per a les restringides, d'entre 4 i 6 anys.
Terminis massa llargs per desclassificar
El CGPJ valora que s'hagin establert terminis per primer cop, però considera que són "excessius" i recomana revisar-ne la durada "sota un criteri restrictiu i proporcional que permeti la salvaguarda de la seguretat i defensa de l'Estat sense perjudici, més enllà del temps estrictament necessari, del dret dels ciutadans a l'accés a la informació". Segons el diari Abc, quan el govern espanyol va enviar el seu avantprojecte al Consell d'Estat, ja havia reduït els terminis cinc anys en cada categoria, deixava en 45 anys les matèries d'alt secret però hi mantenia la pròrroga de 15 anys.
L'informe del CGPJ, redactat pel vocal Wenceslao Olea, també critica el règim transitori previst per als documents que ja estan classificats. La llei preveu que documents relacionats amb els GAL o el 23-F es podrien desclassificar d'ofici si ho considerava l'autoritat que els va classificar o ho demanava alguna persona afectada, però no es faria de manera automàtica. El CGPJ creu que s'hauria de precisar la data en què van ser classificats –fins ara només hi havia dues categories: secret i reservat– perquè fossin públics de forma automàtica un cop s'hagin complert els terminis previstos per la reforma des d'aquella data i no des de l'entrada en vigor de la norma. Dona l'opció també d'establir "maneres de desclassificació progressiva ajustada a la rellevància de la informació". Avisen que, si no es precisa, tots els documents classificats com a secrets que ningú opti per fer-públics passarien a ser "alt secret" i podrien estar "ocults durant un termini de fins a 65 anys més".
Les matèries a classificar i qui les pot classificar
El consell de ministres és l'únic òrgan que té potestat per classificar documents que siguin considerats alt secret i secret. Ara bé, la llei permet que en el cas de les matèries confidencials i restringides també ho puguin fer altres autoritats com les policies autonòmiques, per exemple els Mossos d'Esquadra. El CGPJ no ho veu bé perquè podria causar "serioses dificultats per poder determinar" qui ha classificat la informació. Recomana, en aquest sentit, que els òrgans fora del govern espanyol puguin fer únicament propostes i que la potestat de classificar matèries només recaigui en el president, els vicepresidents i els ministres competents en seguretat i defensa.
Sobre les matèries a classificar, el CGPJ considera que la descripció és massa "àmplia" i que no poden estar "tan imprecisament definides". Creu que s'ha de substituir el concepte "interessos d'Espanya" pel de "seguretat i defensa de l'Estat" i també s'han d'especificar quines són les amenaces o danys en les quatre categories. En aquest sentit, el CGPJ subratlla, per exemple, que tal com està ara, l'apartat d'informació "restringida" funciona com un "calaix de sastre de dimensions expansives".
El control parlamentari
El Consell General del Poder Judicial veu bé que la llei reguli l'accés parlamentari a la informació classificada a través de la comissió de secrets oficials, però també suggereix que hi puguin tenir accés les comissions d'investigació parlamentàries. Ara bé, demana reduir el termini de 60 dies que estableix la llei en el cas dels jutjats que demanin informació classificada (la norma regula aquesta qüestió per primera vegada a través d'un procés específic davant de la sala tercera del Tribunal Suprem). Recomana, a més, establir la manera com poden accedir els ciutadans a la informació classificada, un procés que està regulat per la llei de transparència, però que el CGPJ creu que també s'ha d'incloure a l'articulat de la llei de secrets oficials.