El 90% dels ajuntaments del país, units contra la llei que posa límits a l'autonomia municipal

El 90 % dels ajuntaments catalans acorden presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei espanyola de Racionalització i Sostenibilitat Local

Acte d'entrega a l'Ajuntament de Barcelona de les 803 peticions per portar la LRSAL al TC / ACN
Agències
18/03/2014
3 min

Barcelona803 dels 947 ajuntaments catalans, nou de cada deu, ja han presentat la documentació per recórrer la Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local davant el Tribunal Constitucional. Així ho ha comunicat aquest dimarts l'Ajuntament de Barcelona, que encapçalarà la presentació del recurs en representació de tots els municipis.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El president del Consell de Governs Locals, Miquel Buch, ha lliurat aquest dimarts a l'alcalde de la capital, Xavier Trias, trenta caixes amb els acords adoptats per aquests ajuntaments catalans. A l'acte de lliurament també hi ha participat el vicepresident primer del Consell de Governs Locals, Xavier Amor, així com representants dels partits polítics que s'han manifestat contraris a la nova llei estatal, vigent des del passat 30 de desembre.

Però la llei no només ha provocat rebuig a Catalunya. A més dels 803 municipis catalans, Barcelona també ha rebut la documentació de 700 ajuntaments espanyols. Abans de formalitzar el recurs al Tribunal Constitucional fa falta demanar un dictamen al Consell d'Estat, que ha de formular el municipi de més població. Per això, l'Ajuntament de Barcelona encapçalarà la totalitat de municipis de l'Estat promotors de la formalització del conflicte en defensa de l'autonomia local.

El recurs davant el Tribunal Constitucional ha de presentar-se a través de la formalització d'un conflicte en defensa de l'autonomia local, una acció amb alguns requisits de legitimació: s'ha de plantejar per a un mínim de 1.159 municipis i que aquests representin un mínim de 7.854.964 habitants. Aquest fet fa molt necessària la participació de Barcelona per fer prosperar el recurs, especialment per poder complir el mínim d'habitants. Segons els càlculs que han fet els representants del Consell de Governs Locals, en aquests moments l'objectiu ja s'ha complert.

Després de l'acte de lliurament, el regidor de Presidència i Territori de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha assegurat que "Barcelona lidera la unitat d'acció dels municipis", "exerceix el seu paper de capital i es posa al costat de tots els pobles i ciutats".

"Llei retrògrada"

El president del Consell de Governs Locals i de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha constatat que un 90,28% dels ajuntaments catalans, la pràctica totalitat, donen suport a l'Ajuntament de Barcelona perquè lideri el rebuig del món local català a una llei "retrògrada, que vulnera, ataca i atempta contra l'autonomia local i que va a fer mal als ciutadans".

Busch ha remarcat que gairebé només amb l'esforç dels ajuntaments catalans ja es podria presentar aquest recurs en termes de població, ja que són ja 7,4 milions de persones les representades pels ajuntaments que han aprovat portar la llei al TC. "El que hauria de fer el TC és obrir els ulls, això li ha d'obrir els ulls, i també al govern de l'Estat. I avui a algú li haurien de començar a tremolar les cames, perquè s'ha fet una llei que és un disbarat", ha opinat Buch, que ha demanat al TC que s'adoni de la magnitud d'aquest recurs i es pronunciï amb la màxima celeritat, preferiblement abans de les properes eleccions generals.

El vicepresident del Consell de Governs Locals i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, ha celebrat que els ajuntaments hagin unit esforços i els "colors polítics hagin passat a un segon terme" per rebutjar una llei que "té de tot menys sentit comú". Amor ha advertit el govern espanyol que els partits catalans i els ajuntaments són capaços de treballar coordinadament i d'empènyer amb "molta força". El socialista ha avisat que aquesta llei està allunyant el ciutadà dels serveis públics en un moment en què precisament "es necessita més proximitat que mai i que hi hagi una porta que se li obri".

stats