Política19/02/2015

Llum verda del Parlament a la tramitació de la ILP de la llei electoral sis anys després

CiU, ERC i ICV volen portar a votació del Parlament la llei electoral aquesta legislatura amb o sense acord perquè tots els grups es retratin. Pressió al PSC perquè faci renúncies com reivindiquen que han fet CiU, ERC i ICV

Marc Colomer / Sara Goncález
i Marc Colomer / Sara Goncález

BarcelonaLlum verda del Parlament a la tramitació de la iniciativa legislativa popular per a la llei electoral de Catalunya sis anys després que Ciutadans pel Canvi iniciés el procés de mobilització que va desembocar en la firma de 90.000 persones, 40.000 més de les necessàries. El PP s'ha quedat sol defensant el rebuig de la tramitació. Ara el contingut de la ILP, que ha defensat a la tribuna del Parlament el catedràtic de Ciència Política Joan Botella, un dels dos experts de la comissió impulsora i redactor de la proposta de llei, s'incorporarà als treballs de la ponència conjunta dels partits sobre la llei electoral. CiU, ERC i ICV han acordat portar una proposta de text de la llei a debat del Parlament abans del 27-S encara que no hi hagi acord per forçar el PSC a fer renúncies i deixar la calculadora en les negociacions, com defensen que han fet ells, disposats a renunciar als seus plantejaments inicials en benefici de la llei.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La ILP aposta per un sistema electoral basat en la proposta dels experts del 2007, amb circumscripcions veguerials, llistes desbloquejades i vot preferent, una barrera del 3% dels vots per obtenir representació i una fórmula sense precedents de composició del Parlament. Es tracta del que en diuen el sistema acordió, és a dir, el nombre d'escons seria variable –entre 120 i 150– en funció de la participació. Com més participació, més escons. Una fórmula que pretén que els partits s'esforcin a atansar la política a la ciutadania si no volen perdre recursos. Però les "línies vermelles" les situen principalment en dos elements: el desbloqueig de les llistes i la sindicatura dissenyada al servei dels electors i no dels partits. Tot plegat, ha argumentat Botella, una "gran oportunitat" per al consens dels partits d'acord amb una proposta feta, defensen els promotors, al marge de partits i especulacions.

Cargando
No hay anuncios

Joan Botella ha reclamat als partits des de la tribuna del Parlament que "no mirin les calculadores" durant la negociació de la llei per veure quin sistema els afavoreix més o menys, perquè en un escenari de canvis polítics com l'actual "el futur és imprevisible": "L'única certesa és que les coses que passaran seran molt diferents de les d'ara". El cert és que capd e les projeccions que puguin fer els partits en base a resultats electorals passats té massa possibilitats d'encertar-la entre altres coses per la irrupció en el mapa polític d'elements de gran impacte com és el procés sobiranista, el factor Podem a Espanya i Catalunya o l'impacte dels casos de corrupció.

Retrets creuats

Cargando
No hay anuncios

Sigui com sigui, CiU i PSC s'han acusat mútuament d'encarar la negociació amb excessiu càlcul partidista. Si bé tots dos partits defensen un sistema similar a l'alemany -doble urna, una per a escollir el diputat de districte uninominal i una altra per escollir la llista de partit-, el cert és que en els matisos s'hi troben les grans diferències. Els socialistes defensen una circumscripció única nacional, que beneficia els territoris més poblats i deixa en una situació irrellevant els menys poblats, mentre que CiU -també ERC- s'hi oposa i opta per un sistema també de doble vot, però equilibra la representativitat territorial amb un recompte veguerial. Això sí, el diputat del PSC Celestino Corbacho ha reconegut que aquest cop tenen "una mica més de confiança" en les possibilitats de tirar endavant la llei, "no perquè CiU hagi canviat de pensament", sinó pel compromís i implicació en el procés de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

El diputat de CiU Lluís Corominas ha reptat els diputats socialistes de Lleida, Girona i Tarragona a posicionar-se sobre el model del seu partit. Sap que els socialistes de fora de la província de Barcelona rebutgen que els seus territoris perdin representativitat. Fonts del Govern han explicat a l'ARA que en qualsevol cas, el text que s'elevarà a debat del ple abans d'acabar el juliol reservarà una part de important del Parlament a la representació territorial.

Cargando
No hay anuncios

Tant CiU com ERC i ICV-EUiA estan disposats a renunciar al seu model ideal en benefici del consens i de l'administració electoral, al voltant de la qual sí que hi ha acord ampli. Si cal amb una adaptació de l'actual sistema, com ha explicat el diputat d'ICV Jaume Bosch, ni que sigui provisional fins a reunir grans consensos per abordar una reforma més profunda: desbloqueig de llistes per activar un sistema de vot preferent -l'elector podria marcar amb una creueta un número determinat de candidats qu preferís, amb possibilitat d'alterar l'ordre de les llistes dels partits-, quatre circumscripcions provincials, actualització del cens de manera que Barcelona guanyaria quatre escons -dels 85 actuals a 89- en detriment de LLeida -passaria de 15 a 13-, Girona -de 17 a 16- i Tarragona -de 18 a 17. Però els socialistes tampoc hi estan disposats, cosa que en fa inviable l'avenç, perquè CiU, ERC i ICV -i arribat el cas la CUP- no arriben als 90 diputats que l'Estatut estableix que calen per aprovar tot allò relacionat amb el règim electoral.

Després que CiU, ERC i ICV desistissin de la possibilitat d'aprovar només la part de la llei referida a l'administració i la sindicatura electoral, que tampoc tenia possibilitats de prosperar si no sumava almenys els vots del PSC, o del PP o de C's -no tenen cap intenció de facilitar-ho, i menys de cara a les eleccions referendàries del 27-S-, aquest divendres els partits tornaran a posar sobre la taula un cop més les seves propostes de sistema electoral. Però aquest cop n'hi haurà un més: el de la ILP promoguda per Ciutadans pel Canvi.