Acord per a la llei de desconnexió: "La feina està feta"

BarcelonaDesprés de nou mesos treballant en el marc de la ponència de règim jurídic del Parlament, Junts pel Sí i la CUP han arribat a un acord sobre la llei de transitorietat jurídica, la norma clau de la desconnexió. Està previst que avui les dues formacions independentistes facin un comunicat conjunt explicant que hi ha una entesa sobre el contingut del text sense entrar en detalls. “Si no fem públic el text és per no quedar segrestats en una tàctica determinada”, admetia una de les fonts parlamentàries consultades. En tot cas, la norma ha de proporcionar l’empara legal per celebrar el referèndum i blindar la seguretat jurídica de la transició cap a l’estat independent.

D’aquesta manera, Junts pel Sí i la CUP compliran el que ells mateixos van fixar en la resolució del debat de política general sobre el referèndum: enllestir la llei de transitorietat jurídica abans del 31 de desembre. Segons fonts parlamentàries, el text habilita les institucions catalanes per fer un referèndum i defineix tot allò que necessita un estat per funcionar, ja que totes aquelles funcions que ara fa l’administració espanyola les assumiria la nova República Catalana. El text legislatiu contindrà, com a mínim, la successió d’ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals vigents en la nova República, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial en el període de transitorietat vigent entre la proclamació de la independència (després d’una hipotètica majoria del sí a l’estat independent) i una eventual Constitució catalana. També ha d’incloure el reglament de l’Assemblea Constituent.

Tot i que hi ha consens entorn del contingut del text, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, ja va avisar aquesta setmana que es guardaria “amb pany i forrellat”, pel caràcter “estratègic” de la norma en el procés de desconnexió. De fet, va admetre que hi havia detalls de cirurgia jurídica per tancar, però que complirien la resolució del debat de política general. Segons fonts parlamentàries, la “feina està feta” i, en funció dels esdeveniments, es definirà el tempo. D’acord amb els coneixedors del text, la llei de transitorietat és el “títol habilitant” per fer el referèndum amb “garanties legals” i per “fer valer el resultat”, a més d’assegurar el pas a la República Catalana sense salts al buit. El quid de la qüestió -i aquí hi ha el debat entre els partits-és que es pot proclamar la sobirania de Catalunya per fer un referèndum i que no s’entengui com una declaració d’independència unilateral sense ratificació de la població.

La desconnexió, en dues fases

Fonts parlamentàries assenyalen que el gruix majoritari a Catalunya es troba al voltant del referèndum i no amb la independència, i que, per tant, hi ha consens que hi ha la “sobirania” per poder decidir el futur polític de Catalunya i acceptar-ne el resultat. La hipòtesi amb què treballen els partits, tal com va publicar l’ARA, és que el conjunt de la llei entri en vigor en dues fases: una primera per fer el referèndum, i la resta, en cas d’un sí majoritari de la ciutadania. El dubte rau en si l’article que parla de constituir Catalunya com una república -redactat així a hores d’ara- entra en vigor en la primera fase o es fa servir un altre terme perquè la desconnexió per fer el referèndum no es confongui amb la proclamació definitiva de la independència.

Un altre dels punts clau per definir és quan s’ha d’iniciar la tramitació parlamentària. La idea dels partits és que tot es faci a través del Parlament per separar clarament la funció del Govern -convocar el referèndum- de la de la cambra -bastir-lo legalment-. JxSí i la CUP també hauran de decidir quina via del reglament de la cambra utilitzen per aprovar la norma. L’objectiu és evitar que l’Estat la torpedini abans que es pugui votar en el ple, de manera que utilitzaran la fórmula que els permeti tramitar-la amb la màxima urgència.

Tota l’artilleria jurídica ha de servir per armar un referèndum que Puigdemont, segons va dir ahir, està disposat a considerar vàlid amb el 50 més un dels vots, sense fixar mínims de participació. El Govern treballa per encaixar el referèndum amb els estàndards internacionals que marca la Comissió de Venècia (Consell d’Europa), que recomana, entre altres coses, que no es fixi un mínim de participació per no contribuir al boicot. La clau de volta serà en quina mesura la Generalitat aguanta l’embat de l’Estat en aquest tram final del procés. Ara mateix, les lleis estan previstes per a l’estiu, i el referèndum, per al setembre. Però en aquesta partida d’escacs, qualsevol moviment d’una peça pot fer saltar pels aires el calendari.