La llei de desconnexió no es farà pública fins a finals d’agost

BarcelonaDimecres va ser una jornada intensa per a l’independentisme. Paral·lelament al debat en el ple sobre la reforma del reglament que ha de permetre a Junts pel Sí i la CUP tramitar de manera exprés la llei del referèndum, a la mateixa cambra però lluny de les càmeres els independentistes també prenien una decisió rellevant: la llei de transitorietat, que regula el pas de la legalitat espanyola a la catalana, es presentarà finalment després de les vacances -a partir de la segona quinzena d’agost-, tot i que en un primer moment estava previst que veiés la llum abans d’acabar el juliol. El que sí que arribarà al Parlament abans de l’agost serà, però, la llei del referèndum, que s’entrarà a registre aquest dilluns.

Segons ha pogut saber l’ARA, així van consensuar-ho Junts pel Sí i la CUP en l’última reunió de coordinació dimecres al Parlament mateix, en una sala a les golfes de la cambra. La trobada es va produir al més alt nivell. Per part del Govern hi havia el president, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i el secretari de Govern, Victor Cullell. Per part dels partits, el president de Junts pel Sí, Lluís Corominas; la portaveu, Marta Rovira, i els representants de la CUP Benet Salellas, Quim Arrufat i Anna Gabriel. També les entitats sobiranistes, amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, van fer-hi acte de presència. Tot i que es va abordar el calendari de les lleis de transitorietat i del referèndum -entre altres qüestions que afecten l’últim tram del Procés-, les fonts consultades treuen ferro a la trobada i l’emmarquen en el contacte habitual i informal entre aquests actors en l’última fase cap a l’1-O.

Un dels punts que continuen oberts, encara, és el calendari de la llei de desconnexió. Si bé la llei del referèndum està previst que s’aprovi la primera setmana de setembre amb un ple extraordinari, encara no hi ha acord sobre quan s’ha d’aprovar la llei de transitorietat jurídica. La CUP prefereix aprovar-la abans del referèndum però que només entri en vigor en cas de victòria de l’independentisme l’1-O. Tanmateix, la posició dins de Junts pel Sí no és unànime. Veus del PDECat no veuen clar que la llei s’aprovi abans del referèndum i creuen que el Parlament només l’hauria d’avalar un cop feta la consulta i sempre que s’hagi imposat el sí. Per la seva banda, ERC i Demòcrates s’inclinen per alinear-se amb la CUP.

Per tant, el debat segueix encallat al mateix lloc: els grups independentistes no arriben a un acord sobre quan s’ha de tramitar la llei de transitorietat jurídica. Hi juguen diversos factors: d’una banda, els dubtes de legitimitat sobre el fet d’aprovar una llei que, a la pràctica, està declarant la independència enfront els poders estatals -malgrat que només entri en vigor en cas que guanyi el sí al referèndum-; i, de l’altra, la necessitat de centrar el xoc amb l’Estat en el referèndum. Tanmateix, cap de les formacions posa en dubte que, amb independència de quan s’aprovi la llei de transitorietat, abans cal presentar-la públicament com un acte de transparència cap a la ciutadania.

En definitiva, entre el sobiranisme s’està reproduint el mateix debat que ja es va tenir en les últimes negociacions sobre la llei del referèndum que es va presentar públicament el 4 de juliol. Tot i que inicialment la norma havia d’incloure referències a la llei de transitorietat, a última hora es van retirar les al·lusions tant al moment en què s’havia d’aprovar com al seu contingut. Una manera de donar més temps de negociació als actors sobiranistes. Gairebé un mes després, aquesta qüestió segueix en l’aire. Fonts parlamentàries afirmen que tot dependrà també dels moviments que faci l’Estat d’ara endavant i com acordi respondre-hi l’independentisme.

Noves querelles?

Acabi com acabi el calendari de la llei de transitorietat, el que és segur és que la mesa del Parlament -amb majoria de JxSí- haurà d’admetre a tràmit la llei del referèndum tot i la prohibició del Tribunal Constitucional i les querelles que acumulen els seus integrants. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l’exvicepresident Lluís Corominas, i els secretaris Joan Josep Nuet, Anna Simó i Ramona Barrufet ja estan acusats de desobediència i prevaricació per permetre la tramitació de les resolucions sobre el referèndum en el debat de política general.