La llei per desactivar el cas Begoña topa amb els recels dels aliats de Sánchez
Junts pot encarir els seus vots en una llei clau per al president espanyol, tot i que també beneficiaria Puigdemont
MadridHi ha una llei que a Pedro Sánchez li interessa més que la de pressupostos generals de l'Estat per al 2025. És la iniciativa que el PSOE va registrar fa deu dies al Congrés per limitar l'acusació popular en causes judicials: si s'aprova comportaria que caigués el procediment obert contra la seva parella, Begoña Gómez, i en el qual la dreta especula que el president espanyol acabarà imputat. Les primeres reaccions dels potencials aliats de Sánchez, però, no són del tot esperançadores. EH Bildu la veu amb bons ulls, però Sumar, el PNB i Junts hi han mostrat recels. És una nova oportunitat per als de Carles Puigdemont per encarir els seus set vots, si bé és una reforma legal que també beneficiaria l'expresident i li podria permetre tornar a Catalunya sense haver de passar per la presó.
No ha estat fins aquesta passada setmana que ministres del govern espanyol han defensat aquesta polèmica reforma, fortament criticada al sector de la justícia. A grans trets, el que fa és prohibir a partits polítics, organitzacions que hi estiguin vinculades i associacions de jutges i fiscals exercir l'acció popular, i limitar aquesta eina durant les instruccions judicials. La proposta del PSOE és que no puguin participar en aquesta primera fase dels procediments –no tindrien accés al sumari ni podrien assistir a interrogatoris ni demanar diligències– i el seu paper es limitaria a poder recórrer un hipotètic arxivament en cas que el jutge instructor o la Fiscalia no estimessin pertinent portar el cas a judici. L'article 125 de la Constitució estableix de manera genèrica que els ciutadans podran exercir l'acusació popular i l'executiu de l'Estat sosté que el dret queda igualment garantit.
"En els últims anys s’ha utilitzat de manera espúria i pervertida en diverses ocasions per organitzacions d’extrema dreta per instrumentalitzar l’acció de la justícia", manifestava el ministre de l'Interior i jutge de l'Audiència Nacional en serveis especials, Fernando Grande-Marlaska. "És necessari regular-la perquè és una fira d'ultres amb ganes de publicitar-se", deia el ministre de Justícia, Félix Bolaños. La Moncloa ha subratllat que és una figura que en el marc europeu només existeix a Espanya i Andorra i que operadors jurídics com el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional ja han expressat que caldria modificar.
El PNB comparteix en línies generals la tesi del PSOE, però considera que voler aplicar aquesta reforma legal amb efectes retroactius "li resta credibilitat", segons va expressar el seu portaveu al Congrés, Aitor Esteban, dijous passat. Que tingui impacte en causes obertes com la de Begoña Gómez i, per tant, que vagi destinada a beneficiar persones "amb noms i cognoms", tal com van denunciar les associacions judicials quan es va donar a conèixer el text, no és "exemplar", creuen els nacionalistes bascos. Des de Sumar, el seu portaveu, Ernest Urtasun, manifestava que l'acusació popular és "fonamental en democràcia" i deixava clar que el seu partit no està d'acord a eliminar-la ni limitar-la. Fonts de l'espai recorden que sovint són entitats ecologistes, de defensa de consumidors o de defensa dels drets humans les que han aconseguit sentències importants davant la falta d'ambició de l'acusació pública –la Fiscalia–. La proposta del PSOE permet l'exercici de l'acusació popular a associacions que mostrin un interès o vincle concret amb els fets, això sí, amb el rol limitat.
L'oposició de Junts
ERC està preparant esmenes a la llei i Junts va anunciar que hi presentaria una esmena a la totalitat amb text alternatiu perquè veia la reforma del PSOE "insuficient" i que no afronta el "problema estructural de l’Estat i s’allunya d’una veritable regeneració democràtica". Ara bé, no concretava en què no està d'acord. L'oposició frontal sorprèn d'entrada perquè l'aprovació podria comportar l'expulsió de Vox de les causes judicials del Procés. Si això passés, no hi hauria cap acusació que demanés l'ingrés a presó provisional de Puigdemont en cas de tornar a Catalunya –la Fiscalia, que reclama l'amnistia, no ho faria– i, per tant, el jutge Pablo Llarena no podria decretar-la.
