Enrique Álvarez, catedràtic madrileny: “Si Catalunya vol ser independent, difícilment no ho serà”

Barcelona"Si un poble, el català, vol ser independent, difícilment no ho serà, però ho ha de fer amb el principi de legalitat". Aquesta consideració l'ha fet aquest dimarts a la comissió d'afers institucionals que discuteix la llei catalana de consultes al Parlament Enrique Álvarez, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Álvarez ha comparegut a la comissió juntament amb el també catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada Gregorio Cámara, amb qui ha compartit que la llei catalana no és vàlida per fer una consulta sobre la independència de Catalunya, perquè això transcendeix les competències de la Generalitat.

Els dos catedràtics han fet aflorar les mancances tècniques que veuen a la llei, i han advertit que intentar utilitzar aquesta llei per exercir el dret a decidir esdevindria directament un frau de llei. Per això, han instat el Parlament a promoure una reforma constitucional que permeti la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, l'única possibilitat que veuen de fer un procés que respecti el "principi de legalitat". "Jo faria una reforma de la Constitució que permetés la independència amb una sèrie de garanties. Com un divorci: es reparteixen els mobles entre països i persones civilitzades", ha argumentat Álvarez, que ha carregat amb duresa contra el que ha considerat una llei –la de consultes no referendàries– innecessària i tècnicament discutible.

"Amb tot el respecte a aquesta cambra, acabo amb un vell refrany castellà: 'Para este viaje no hacían falta alforjas', perquè ja tenim la llei de 2010", ha etzibat, en referència a la llei de referèndums que requereix l'autorització de l'Estat. Per Cámara, "l'única manera de resoldre el problema en relació amb el que anomenen dret a decidir no és altre camí que la reforma de la legalitat, aquest cas la reforma constitucional".

Xoc de legitimitats

Gregorio Cámara ha deplorat la jurisprudència "excessivament restrictiva" del Tribunal Constitucional en matèria de referèndums territorialitzats, i ho ha contraposat a la facilitat que els estats federals donen als territoris en aquest sentit. "Com s'explica que un estat amb característiques federals (Espanya) pugui tenir referèndums estatals i locals i en canvi no d'autonòmics?", s'ha preguntat Cámara, que ha considerat que la Constitució "ja és molt vella" i necessita retocs que permetin superar la tensió existent entre principi de legalitat i principi de legitimitat, o entre principi democràtic i principi de legalitat. "Si aquesta llei no pot ser un instrument per a la consulta en què tots pensem, què fan aprovant aquesta llei?", ha qüestionat Álvarez, que en aquest cas ha topat amb el seu col·lega, que considera que la llei –que al seu parer ha de ser molt millorada– sí que ha de poder ser vàlida per a consultes sobre les competències pròpies de la Generalitat, no en canvi sobre el futur polític del país.