La Llei de Claredat del Canadà: una opció explorada entre els partits per resoldre l'atzucac a Catalunya
El PSC i els comuns van apel·lar a la 'via canadenca' per establir les condicions d'un referèndum
BarcelonaMentre que ahir el Govern va fiar la represa del diàleg amb Madrid a la conformació d'un executiu estatal, avui, en canvi, el president del Parlament, Roger Torrent, ha instat el gabinet espanyol en funcions a recuperar la via política per resoldre el conflicte català. En una conferència al Fórum Europa, el cap del Legislatiu ha apel·lat a un "pacte de claredat", en al·lusió a la Llei de Claredat aprovada per la Cambra dels Comuns canadenca l'any 2000 sobre un hipotètic referèndum d'independència al Quebec.
Torrent ha llançat la petició aquest mateix dijous en un esmorzar informatiu al Fórum Europa, però, poques hores després, ha estat desestimada per l'executiu espanyol. "No existeix cap possibilitat de celebrar un referèndum", ha reblat el ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell. "En això no som estranys", ha apuntat el flamant alt representant de les institucions europees sobre la negativa, que ha matisat: "Passa a la majoria dels països, amb alguna excepció com el Regne Unit".
![El fins ara ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, atenent els periodistes.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Però el rebuig dels socialistes a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya no sempre ha estat frontal. Si més no, en el cas del PSC. En aquest sentit, la d'aquest dijous no ha estat la primera vegada que la llei de claredat ha sorgit en les travesses per desencallar l'atzucac del conflicte entre Catalunya i Espanya, sinó que els socialistes catalans —i també els comuns, que sempre s'han mostrat favorables a la celebració d'un referèndum— ja l'havien posat sobre la taula en altres ocasions.
Quan el PSC s'avenia a una consulta
En reiterades ocasions, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha rebutjat la possibilitat de celebrar un referèndum acordat a Catalunya. Malgrat que ara els socialistes tanquen la via a aquesta proposta, va haver-hi una època en què la formació s'avenia a la "via canadenca" en cas que fracassés la seva oferta inicial: una reforma constitucional.
L'any 2016, quan a Madrid el Partit Popular de Mariano Rajoy ostentava el poder, el PSC va arribar a verbalitzar l'opció d'una consulta. "En cas de fracàs, en cas que la ciutadania decidís rebutjar el pacte assolit pels seus representants", apuntava el text —que havien de presentar en el consell nacional del partit—, "els socialistes catalans proposaríem al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (com ara una llei de claredat com la canadenca) que establissin les condicions per, si fos necessari, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió", sentenciava.
Aquella era la primera vegada que el PSC recollia en un document la possibilitat d'una consulta a escala estatal, tot i que tant Iceta com l'exministra de Defensa, Carme Chacón, hi havien flirtejat amb anterioritat. Aleshores les pressions del PSOE en contra de qualsevol opció de consulta van fer reobrir la ferida sobre la qüestió catalana en el si del partit i les discrepàncies entre PSOE i PSC van acabar tombant la iniciativa dels catalans. Des de llavors, el PSC ha desestimat qualsevol consulta a Catalunya pactada amb l'Estat.
Els comuns: acordar a Catalunya i defensar a Madrid
En plena campanya per les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, Catalunya en Comú Podem —aleshores sota la direcció de Xavier Domènech— ja va reclamar una llei de claredat catalana. Els resultats electorals no van ser favorables a la formació lila i Domènech va acabar abandonant el partit, però la formació s'ha mantingut ferma en aquesta idea al llarg de la legislatura.
De fet, l'octubre passat, fa tan sols vuit mesos, la presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, va ser l'encarregada de defensar una proposta de resolució que pretenia defensar la via quebequesa, també, a Catalunya. El text emplaçava el Parlament a "assolir, dins d'aquesta legislatura, un acord entre l'àmplia majoria de les forces polítiques de Catalunya" sobre un eventual referèndum d'autodeterminació en el qual "com a mínim, es determini el procediment, la pregunta, les condicions per dur-lo a terme i la interpretació del seu resultat".
Sense haver tancat cap acord amb el govern federal, el Quebec va celebrar l'any 1980 i el 1995 dos referèndums d'autodeterminació per aclarir la seva relació amb el Canadà. Tot i que es van convocar de forma unilateral, l'executiu central es va limitar a tolerar-los i a subratllar que, fos quin fos el resultat, cap dels dos no seria vinculant.
Però amb la segona convocatòria, la del 1995, el 'no' a la independència va imposar-se al 'sí' per la mínima, amb tan sols l'1,1% dels vots (55.000 paperetes). Davant el resultat, el govern federal va decidir recórrer a la Cort Suprema perquè dirimís sobre el dret de secessió unilateral del Quebec. Tres anys després, el 1998, els tribunals van concloure que la regió no tenia la potestat de fer-ho. Ara bé, la sentència també establia que si una majoria àmplia i clara dels quebequesos apostaven per la independència en referèndum, l'executiu central havia d'avenir-se a negociar.
Així doncs, la Cambra dels Comuns canadenca —l'equivalent al Congrés de Diputats— va aprovar l'any 2000 la Llei de Claredat, que recollia les condicions amb què el govern del Canadà podia entrar a negociar sobre la separació de la regió. El Parlament canadenc, a més, va determinar que calia un referèndum previ i un 'sí' ampli per iniciar les converses.
Però la normativa sorgida de l'executiu canadenc no va comptar amb els suports dels partits independentistes quebequesos. Com a resposta, l'executiu de la regió va aprovar la coneguda com a Llei 99, que reconeixia als quebequesos el dret d'autodeterminació unilateral amb el 50% més u dels suports en un referèndum.
