La llei Beckham d'ERC per combatre el dúmping fiscal de Madrid

BarcelonaA Madrid, l'impost de patrimoni està bonificat al 100%, el de successions al 99% i el tram de l'IRPF per a les rendes més altes és el més baix de tot l'Estat (43%). La capacitat d'atracció de grans fortunes per part de la Comunitat de Madrid –que, a més, compta amb l'efecte de ser capital d'estat– és tan elevada que moltes autonomies han posat el crit al cel pel que consideren competència deslleial o dúmping fiscal. Aquesta situació, que ja va donar lloc a un acord entre ERC i el PSOE dins els pressupostos generals de l'Estat, s'ha traslladat a la campanya catalana en forma de propostes dels partits polítics. Un dels que més obertament en parla és precisament ERC, que planteja una solució per reduir una de les "principals barreres d'entrada d'empresaris, alts directius, professionals i investigadors estrangers": "Aplicar una deducció en l'IRPF autonòmic per afavorir la captació de talent".

Una persona estrangera que fixés la seva residència a Catalunya per començar una relació laboral es podria beneficiar, doncs, d'aquestes deduccions. La idea és que tingués caràcter temporal i estigués condicionada al compliment de determinats requisits, els quals els republicans no detallen al programa. Es proposa "equiparar la seva tributació patrimonial al règim d'impatriats de l'IRPF, de manera que no tributin per tot el patrimoni mundial, sinó pels actius situats a l'estat espanyol". I, per si no quedés clara la motivació de la proposta, afegeixen que la situació actual es veu "agreujada per la competència fiscal que exerceix la Comunitat de Madrid".

A falta de concrecions, el concepte és, doncs, molt semblant al que ja s'aplica actualment amb el règim d'impatriats, que, durant cinc anys, poden beneficiar-se de tipus més baixos de l'IRPF. Fins ara ho podien fer els que cobressin un màxim de 600.000 euros, tot i que els últims pressupostos de l'Estat ho han rebaixat als 300.000. Suposaria una rebaixa sobre la rebaixa per intentar que Catalunya fos més atractiva per a aquestes persones, que se senten atretes per la baixa tributació a la capital de l'Estat.

Per trobar l'origen d'aquesta regulació ens hem de remuntar a la part final del govern de José María Aznar, tot i que va ser refermada posteriorment pel de José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser aleshores quan, amb l'argument de captar talent estranger, es va fixar un tipus màxim del 24% per a aquestes persones, quan el tram més alt de l'IRPF se situava entre el 40% i el 50%. A la norma se la va batejar com la llei Beckham, perquè va ser el futbolista britànic David Beckham un dels primers que se'n van beneficiar un cop va fitxar el 2003 pel Reial Madrid. Però la polèmica perquè els futbolistes multimilionaris se'n beneficiessin va fer que finalment el 2010 es fixés un topall màxim i que el 2014 se n'exclogués directament els esportistes professionals.

Harmonització fiscal

En el pacte pressupostari amb el PSOE, els republicans van aconseguir que els socialistes es comprometessin a estudiar l'harmonització d'alguns impostos fixant uns topalls perquè els governs autonòmics no puguin eliminar-los de facto. El cas de successions i patrimoni són els dos exemples paradigmàtics. Aquesta també és una de les reivindicacions d'altres partits, com els comuns o el PSC, que planteja "fixar uns límits a la competència fiscal a la baixa" en successions i patrimoni. En canvi, JxCat i el PDECat són frontalment contraris a una harmonització fiscal. Aquests últims diuen: "No es tracta de perdre competències en l'àmbit tributari, al contrari, el que pertoca és augmentar-les". El PDECat és partidari d'eliminar l'impost de patrimoni quan millori el finançament de la Generalitat i incrementar les bonificacions al de successions. Junts no ha inclòs cap referència concreta al programa sobre el tema.

El dúmping fiscal també ha entrat a la campanya del PP. El seu cap de llista, Alejandro Fernández, reivindica una Catalunya fiscalment similar a la Comunitat de Madrid i, de fet, va convidar a un acte ara fa unes dies a la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso. La seva recepta és una rebaixa generalitzada dels impostos i així, diuen, els catalans podran gaudir d'un "paradís de llibertat".