L’independentisme explora la via de dur l’amnistia al Parlament
La primera proposta de llei també beneficiaria els policies de l’1-O
BarcelonaQuan fa un any que l’independentisme va introduir el concepte d’amnistia en el seu discurs -després de la sentència del Suprem sobre l’1-O- s’apropa l’hora de la veritat. L’hora de traduir en accions concretes l’ofensiva per intentar amnistiar els represaliats del Procés. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va augmentar la intensitat del debat aquest diumenge, quan en una entrevista amb l’ARA va proposar que el Parlament aprovi una llei d’aquest tipus per després elevar-la al Congrés, que és qui té l’última paraula. JxCat, ERC i els comuns ja li han recollit el guant i s’obren a fer-ho. Però de moment només hi ha una proposta de text legal sobre la taula, la de la plataforma ciutadana Amnistia i Llibertat (ALL), que busca “anul·lar totes les causes de tots els represaliats”, ja siguin de la via penal, l’administrativa o la civil. Des de la més petita diligència fins als veredictes en ferm com el de l’1-O.
Seria constitucional?
Els experts d’ALL defensen que l’ordenament jurídic ho permet
El catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt és un dels experts que han participat en l’elaboració del text. Defensa que, malgrat que la paraula amnistia no apareix en la Constitució, la llei podria encaixar perfectament en l’ordenament jurídic vigent. “Si no està prohibit es pot permetre. Tan senzill com això. No s’han buscar més fonaments”, al·lega. De fet, esgrimeix que dir-li llei d’amnistia és una etiqueta i que l’important no és el títol. “El que compta és el contingut, posar el comptador a zero del que sigui repressió en totes les seves formes conegudes”, sosté.
Qui beneficiaria?
Tots els represaliats, però també els policies de la repressió
La proposta de llei té un preàmbul que explora les arrels del conflicte -les situa en la sentència contra l’Estatut- i consta de només vuit articles. Un d’ells estableix que l’amnistia anirà des de l’1 de gener del 2013 fins al moment en què la norma es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat i entri en vigor. Així, es busca que comprengui des dels condemnats per la consulta del 9-N fins a casos més recents com el de la pancarta de l’expresident Quim Torra. També destaca el seu article tercer, que planteja que l’amnistia també sigui per als “membres dels cossos i forces de seguretat pels actes generadors de causes penals”. És a dir, per exemple, per a policies encausats per les càrregues de l’1-O. “No ho diem tan cruament, però tothom que hagi participat en la repressió també quedarà amnistiat. Per què? L’amnistia és un pacte per posar el comptador a zero per a les dues parts”, conclou Queralt.
El principals obstacles
El gran problema ara mateix és que el PSOE s’hi nega en rodó
Amnistia i Llibertat està recollint firmes de suport a la proposta de llei -ja en porta 25.000- i la seva intenció és acabar portant-la al Congrés a través del dret de petició. Però fonts de la plataforma avisen que el que volen és “sumar” i no “confrontar” i que estarien oberts a fer-ho per altres vies. Defensen que la idea de recollir firmes té sentit sigui quina sigui la via finalment escollida, ja que el que es vol es visualitzar tots els suport que hi ha darrere.
Aquest dilluns tant la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, com la vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, van assegurar que treballaran des del “consens” per vehicular la norma. El principal mur no és tant si s’envia la llei directament a la cambra espanyola o si abans es busca que l’aprovi el Parlament per donar-li més solemnitat. El problema és que un cop el text arribi al Congrés es trobarà amb el rebuig frontal del PP, Cs, Vox i el PSOE. Només fent canviar el PSOE d’opinió probablement n’hi hauria prou, però els socialistes han donat mostres de no estar-hi gens interessats. Ahir mateix la vice primera secretària del PSC, Eva Granados, va avisar que són “contraris a qualsevol proposta que tingui a veure amb una llei d’amnistia”. Així doncs, mentre l’independentisme perfila com impulsar la llei, ja té a l’horitzó el repte real i decisiu: convèncer el PSOE.