Madrid marca el seu rècord històric de participació en les autonòmiques
El 76,2% ha votat de forma presencial i la xifra definitiva quan es recompti el vot exterior superarà el 70,4% del 1995
MadridMadrid ha triat la dreta i des de l'esquerra ja no es podrà eximir que el PP guanya quan la participació és baixa. El 4-M deixa un nou rècord històric de participació en unes eleccions a l'Assemblea de Madrid. Aquest dimarts han votat més de 3,6 milions de persones, un 76,2% de les que estaven cridades a les urnes i la xifra definitiva, quan es faci el recompte del vot exterior, superarà en tot cas el 70,4% que es va registrar l'any 1995, aleshores amb victòria del també popular Alberto Ruiz Gallardón. El miler de col·legis electorals repartits per la comunitat han obert sense complicacions a les 9 del matí i ràpidament s'han format llargues cues per votar malgrat la pandèmia. Que Madrid i Catalunya no s'assemblen gaire (electoralment parlant) ha quedat evidenciat un cop més i no només amb la victòria d'un PP que en les catalanes va ser marginal: fa poques setmanes els catalans van fixar un nou mínim històric de participació (51,3%).
A les 13h, en el primer recompte de participació la participació ja pujava dos punts respecte el 2019. A les 19h, havia votat el 69,27% dels madrilenys, 11,1 punts més que dos anys abans. Però en l'última hora, reservada teòricament pels contagiats de covid, el número encara ha crescut fins el 76,2% definitiu. Les dades les han anat donatn a conèixer el conseller de Justícia, Interior i Víctimes madrileny, Enrique López, i la directora general de Mitjans, Sandra Fernández, que aquest dimarts tenien certa competència a l'hora d'atendre els periodistes: Sophia, un robot preparat per respondre preguntes relacionades amb els comicis s'ha passat tot el dia al centre de dades de la capital espanyola.
Les enquestes ja reflectien un augment de la participació, però era una incògnita com reaccionaria la ciutadania tenint en compte que es tractava d'un dia laborable i que hi havia les mesures de seguretat pel coronavirus. El que s'ha pogut observar és que els treballadors s'han afanyat a anar a votar més aviat i que s'han conformat grans cues per votar, en part a causa de les mesures anticovid. Als col·legis per votar amb garanties s'ha repartit una mascareta a cada elector perquè se la posi sobre la que ja porta i també s'ha de netejar les mans amb gel hidroalcohòlic.
Tradicionalment el PP s'havia beneficiat de la baixa participació en les zones més humils del cinturó roig, però les enquestes també preveien una àmplia mobilització de les zones conservadores del nord de Madrid. Finalment, però, el PP ha guanyat pràcticament a tot arreu. Al barri d'Isabel Díaz Ayuso, el de Chamberi, la participació s'ha enfilat fins el 81% (set punts més que el 2019) i a l'obrer Puente de Vallecas s'ha quedat en el 67,3% (vuit punts per sobre del 2019). Als municipis del cinturó roig, de fet, la participació és on més ha pujat: 10 punts a Getafe fins el 78,3% (el PP pràcticament ha doblat al PSOE, quan el 2019 el resultat va ser a la inversa), a Fuenlabrada 13 fins el 75% i a Móstoles 11 fins el 74%. Ayuso ha guanyat a tots aquests i també als que tradicionalment són de dretes com Pozuelo de Alarcón, nou punts més fins el 84,3%, 10 a Las Rozas fins el 83,2% i 10 més a Majadahonda (82,4%).
Eleccions en pandèmia
La situació de pandèmia –Madrid té una de les pitjors taxes de contagis de l'Estat– no ha sigut impediment per omplir els punts de votació des de primera hora, i la gent gran no s'ha volgut esperar fins a les 10, quan ha començat la franja horària que els recomanava el govern d'Isabel Díaz Ayuso. De fet, no era estrany que en un mateix col·legi hi hagués dues cues: una de normal i una reservada a més grans de 65 anys –molts dels quals ja vacunats–. A l'escola Tirso de Molina, del barri de Legazpi de la capital madrilenya, hi havia més de 200 persones i més de vint minuts de cua tan bon punt ha obert el col·legi.
Tots els candidats s'han trobat multituds quan han anat a votar. La presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ho ha fet al col·legi La Inmaculada Marillac, del barri de Chamberí. "Avui triem el model de país que volem i espero que ho fem en convivència", ha dit després de "votar en llibertat", com s'ha encarregat de remarcar el seu equip de comunicació. Pablo Iglesias (Unides Podem) s'ha hagut d'esperar 45 minuts abans no ha pogut dipositar la seva papereta al col·legi La Navata de Galapagar. El primer cap de llista a votar ha sigut el de Cs, Edmundo Bal, al Centre Cultural Alfredo Kraus, al barri de Mirasierra. El partit taronja té el repte d'arribar al 5% dels vots per no desaparèixer de l'Assemblea de Madrid. Pel que fa a Més Madrid, Mónica García ha acompanyat el seu pare a votar perquè ella ja ho va fer per correu. Rocío Monasterio (Vox) ha estat l'única que ha tingut algun incident quan diverses activistes de Femen han protestat davant el seu col·legi. Tots els polítics menys Bal han votat dins de la franja horària teòricament reservada a la gent gran, malgrat que només el candidat socialista, Ángel Gabilondo (72 anys) entrava dins aquest col·lectiu de risc.
El protocol sanitari a Madrid ha estat molt similar al que va aplicar Catalunya per al 14-F, tot i que la discussió sobre la conveniència de celebrar eleccions en plena pandèmia no ha estat a l'ordre del dia. Si de 10 a 12 hores era la franja per a la gent gran, l'última hora hauria d'haver estat reservada per als positius de covid i els seus contactes estrets. En aquesta ocasió, els membres de les meses electorals no han anat protegits pels equips de protecció individual.