Per què Llarena cita demà Turull, Romeva, Rull, Rovira, Bassa i Forcadell? Els arguments de la Guàrdia Civil

MadridPablo Llarena ha citat aquest divendres sis dels 28 investigats al Tribunal Suprem i, en funció del que sol·licitin les acusacions, podria decretar mesures cautelars contra ells, inclosa la presó. En el darrer informe que la Guàrdia Civil ha enviat al Suprem individualitza l'actuació dels implicats. Això és el que destaca de Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Marta Rovira.

Jordi Turull, conseller de Presidència:

- El seu departament va gestionar el disseny i la inserció de publicitat sobre el referèndum de l'1-O i el registre de catalans a l'exterior.

- També va adquirir els dominis d'internet relacionats amb el Pacte Nacional pel Referèndum i se'l relaciona amb la gestió del web del referèndum 'nivell / referendum2017' que el departament de Presidència es va negar a bloquejar complint amb el mandat del TSJC.

- Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades". Aquest acord s'aprova a proposta del propi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

- Segons la Guàrdia Civil, al departament de Turull es van girar 198.871,76 euros dels 979.661,96 euros que la Generalitat va gastar "ocultant" els fons en cinc conselleries, tal com s'acrediten de les factures d'Unipost per al subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions dels components de les meses electorals.

- En el correu d'Oriol Junqueras apareix un missatge del 25 d'agost de 2017 en què Turull adjunta una carta sol·licitant "una aportació extraordinària" de 2.430.000 euros per a una campanya de contingut cívic. "Finalment va poder determinar-se que s'anava a destinar a promoure la realització del referèndum de l'1-O", subratlla l'institut armat.

- Va aprovar la campanya del "Sí o No" del cens de catalans a l'exterior, amb un cost acreditat de 224.835,25 euros.

- Apareix el seu nom en sis reunions entre el 7 de gener i el 31 d'agost de 2016 reflectides en la Moleskine de Josep Maria Jové, exsecretari general de Vicepresidència. Hi consta el seu paper en les negociacions amb la CUP, defensant que "l'objectiu era obtenir la majoria operativa necessària per executar el full de ruta amb disciplina", així com la seva por que els lletrats del Parlament "desestabilitzessin" el pla.

- Se'l relaciona, a partir de tres 'punxades' telefòniques, amb l'ordre directa a Jové -aquest ho acredita en una conversa amb Elsa Artadi- perquè supervisés la data de la signatura del decret de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre de 2017, així com amb l'enviament de les cartes als ajuntaments perquè disposessin els locals per a la votació de l'1-O.

- La Guàrdia Civil creu que GAMI pot ser Miquel Gamisans Martin, secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació -depèn del departament de Presidència-, al qual relaciona amb els encàrrecs a l'empresa T-Systems, l'encarregada del programa informàtic que va donar suport a la pàgina web del referèndum.

- Es recullen declaracions públiques de Turull com la que aventurava que els treballadors de la Generalitat actuarien de forma voluntària pel que fa a l'1-O i que la prioritat dels Mossos seria el terrorisme en una situació d'alerta de 4 sobre 5, "deixant entreveure quin seria la seva actuació l'1-O".

- També va donar públicament les gràcies als alcaldes per sortir en defensa dels seus veïns i defensant els drets fonamentals i va fer altres declaracions participant en l'"estratègia d'atacar a l'Estat". Per exemple, criticant la despesa en vaixells per policies sense ser capaços de complir la quota de refugiats.

Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors

- Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades". Juntament amb Puigdemont i Junqueras, Romeva és un dels que convoquen l'1-O.

- "Va tenir una participació fonamental en la venda del relat a l'estranger en el que es va denominar internacionalització del 'Procés', tot això en l'exercici de les seves funcions públiques". La Guàrdia Civil diu que s'ha pogut acreditar que "va destinar pressupost i esforços de personal".

- "Va buscar i va emparaular" amb dues empreses (Irai i ISCA-AIDC) el pagament de serveis de la missió d'observadors, "aparaulant" la despesa de més de 200.000 euros, tot i que la Guàrdia Civil diu que desconeix si es va realitzar el pagament. Més endavant s'acredita el pagament a The Hague Center per valor de 119.700 euros a canvi del servei dels observadors.

- El seu departament va realitzar estudis i fins i tot un projecte de llei per a la realització de la votació electrònica per internet orientat als residents a l'exterior. No es va dur a terme, tot i que "sí es va utilitzar aquest cens per a realitzar la votació mitjançant la fórmula habitual".

- En l'agenda 'Moleskine' de Jové figura el seu posicionament favorable a una presidència coral en les reunions en què es debat sobre el full de ruta, les lleis d'estructura d'Estat i la declaració d'independència. "Ha apuntat que l'única manera perquè des de fora pressionessin a l'Estat era que fossin fins al final mantenint amb fermesa el full de ruta i decrets exteriors", sosté la Guàrdia Civil.

- Se li atribueix, d'acord a l'agenda 'Moleskine', que les eleccions constituents estaven molt qüestionades i que era favorable a un referèndum d'independència no unilateral, ampliant la participació als comuns.

- D'alguns correus electrònics se'n desprèn que va establir una estratègia amb països estrangers "pretenent funcionar com un ministeri d'afers exteriors estatal". Va donar instruccions a Albert Royo, màxim responsable de Diplocat.

- Apareixen declaracions públiques negant el risc de fractura social o que la independència es declararia en 48 hores. "Va anar més lluny i, davant la possibilitat que s'activés l'article 155, va dir que la Generalitat no es tiraria enrere", sentencia l'institut armat.

Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat:

- Va subscriure el full de ruta unitari de JxSí del 30 de març de 2015 en nom de CDC, amb el qual es es pretenia aconseguir la independència en 18 mesos després de les eleccions del 27-S.

- Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades".

- Figura en diverses reunions d'acord a l'agenda d'Jové des de juliol de 2015, on s'interessa per la formació del Govern i el full de ruta de les lleis d'estructura d'estat o la declaració d'independència. També participa en assemblees de l'ANC on es tracten aquestes qüestions.

Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Família:

- Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades".

- Segons la Guàrdia Civil, al departament de Bassa es van desviar 197.492,04 euros dels 979.661,96 euros que la Generalitat va gastar "ocultant" els fons en cinc conselleries, tal com s'acredita de les factures d'Unipost per al subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions dels components de les meses electorals.

- La Guàrdia Civil assegura que Dolors Bassa "va voler assumir tota la responsabilitat del seu departament amb vista al referèndum en retirar als funcionaris les competències sobre els punts de votació".

- Va dictar serveis mínims per a la vaga del 3 d'octubre "molt per sota dels habituals col·lapsant la mobilitat del transport públic i tancant els col·legis". Després va lloar el seguiment massiu i l'exemple de dignitat d'aquella vaga.

- Hi ha "indicis" que des del seu departament es va desenvolupar una base de voluntaris per a l'1-O i l'Agència Catalana de Protecció Social, entre d'altres iniciatives per donar viabilitat a una hipotètica Catalunya independent.

Marta Rovira, secretària general d'ERC i exportaveu de JxSí:

- Va subscriure el full de ruta unitari de JxSí del 30 de març de 2015 en nom de CDC, amb el qual es es pretenia aconseguir la independència en 18 mesos després de les eleccions del 27-S.

- Apareix en infinitat de reunions programàtiques de l'agenda intervinguda a Jové, amb un paper destacat en el debat sobre les lleis de transitorietat i el procés constituent.

- Jové "ret comptes" amb Rovira en converses telefòniques intervingudes sobre els passos que es van donant i la líder d'ERC, al seu torn, el posa al dia del que parlava directament amb Puigdemont i Junqueras. Aborden la situació dels locals de l'1-O, les gestions amb l'AMI i els alcaldes, amb especial atenció a la situació de Barcelona; també aborden el ple del 6 de setembre sobre les lleis de desconnexió.

- Entre les nombroses declaracions públiques i discursos, destaquen els seus pronunciaments a desobeir el Tribunal Constitucional o buscar la mobilització ciutadana. També aquelles en què va acusar l'Estat d'estar disposat a utilitzar armes de foc i l'exèrcit -que hi hauria sang i morts- sense aportar proves d'això. "Fins i tot havent-se declarat la DUI", recorda la Guàrdia Civil, "va manifestar que la via unilateral és un invent de l'Estat i va negar qualsevol il·legalitat".

Carme Forcadell, expresidenta del Parlament:

- En qualitat de presidenta de l'ANC va subscriure el full de ruta del 30 de març de 2015. El 27 de setembre d'aquest any va assumir la presidència de la mesa del Parlament que va autoritzar les votacions de les lleis de desconnexió que precedeixen a la votació de la DUI del 27 d'octubre de 2017.

- No respectar els informes emesos pel lletrat major i el secretari general del Parlament en tres ocasions, el mateix 27 de octubre de 2017 (DUI), el 6 de setembre (lleis de desconnexió) i el 28 de març (pressupostos).

- Participa en les reunions programàtiques reflectides en l'agenda de Jové, sobretot en la seva anterior posició com a dirigent d'ANC.

- Entre les seves declaracions públiques, es destaca la seva confiança que Catalunya seria "un nou estat a Europa" com a mínim des de 2015, l'any que va afirmar que la diada seria l'última "autonòmica".

- Va rebre a una trentena d'observadors que vigilarien per la correcta celebració de l'1-O i va agrair a alcaldes i Mossos "fer-ho possible". Dies abans va dir que la policia catalana "no acceptava el control de l'Estat que havia ordenat la fiscalia".

- El 21 de setembre de 2017 "arengar i va liderar les masses" davant el TSJC per demanar la llibertat dels detinguts després de l'operatiu de la Guàrdia Civil del dia 20. Aquest dia va fer acte de presència en el departament de Vicepresidència on es van produir incidents.