Llarena rebutja traslladar la causa de Gabriel i Serret a Catalunya perquè es mantenen a l'exili

Barcelona / MadridLa defensa de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra, ha denunciat avui que el jutge Pablo Llarena ha rebutjat remetre la seva causa del Tribunal Suprem als jutjats d'instrucció de Barcelona, tal com reclamava. L'instructor així ho va determinar en dues interlocutòries del 14 d'octubre passat, una referent a Gabriel i una altra a l'exconsellera Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les. La defensa de l'exdiputada cupaire argumenta que Gabriel no torni a Catalunya pel fet que l'Advocacia de l'Estat deixa la porta oberta a formular una acusació diferent de la de desobediència en la seva argumentació contrària al trasllat de la causa.

"Un pronunciament com l'ara sol·licitat [el trasllat de la causa a Catalunya] resulta prematur quan la Sra. Gabriel ni tan sols ha prestat declaració i no ha pogut concretar-se la seva acusació, de manera que analitzar ara aquesta qüestió, apartant-nos del que s'ha mantingut fins ara, portaria certa predeterminació dels termes de l'eventual acusació que, en el seu dia, es pugui dirigir contra la Sra. Gabriel", sosté l'Advocacia. Fonts del Suprem admeten que teòricament no està tancada la fase d'instrucció i que les acusacions encara podrien modificar el seu posicionament, però que el més "previsible" és que la peça de Gabriel acabi a Catalunya.

L'advocat Gabriel, Benet Salellas, va reclamar remetre el cas als jutjats de Barcelona perquè l'exdiputada havia deixat de ser aforada amb l'aplicació del 155 i, per tant, el Suprem ja no era competent, un argument que ja va ser rebutjat el gener del 2018. En segon lloc, argumentava que un cop celebrat el judici de l'1-O sense la presència dels exiliats queia l'argument de Llarena de la inescindibilitat de la causa perquè un dels arguments per mantenir tots els acusats al Suprem era que la causa d'uns no se podia separar de la dels altres, tot i que finalment alguns dels encausats han estat jutjats a l'alt tribunal i d'altres al TSJC. Precisament, el tercer argument de la defensa és que el TSJC acabaria jutjant els membres de la mesa del Parlament, condemnats aquest dilluns.

Els jutges van dictaminar en la seva sentència que l'absolució de Boya podia afectar la situació d'altres processats "en rebel·lia". "Som conscients que el que es decideixi sobre ella podria tenir conseqüències respecte a altres processats que es troben en rebel·lia i pendents de ser jutjats", deia la resolució del TSJC, després d'argumentar que Boya no havia estat personalment advertida pel Tribunal Constitucional. Amb tot, la defensa de Gabriel es manté prudent davant la possibilitat que les acusacions puguin canviar de criteri i defensa el seu exili.

Així ho ha manifestat la plataforma de suport Free Anna Gabriel. "Ha estat declarada en rebel·lia i s'ha de lliurar a les autoritats competents i ser traslladada al Tribunal Suprem per declarar davant del jutge instructor". Serà només aleshores quan es podrà valorar "la responsabilitat criminal que pugui derivar-se d'una eventual actuació delictiva", remarquen, evocant els arguments de les acusacions. En la situació actual, processada per desobediència, la possibilitat que Gabriel ingressés en presó provisional si es posés a disposició del Suprem seria remota.

Fonts de la Fiscalia asseguren a l'ARA que no seria "proporcional" sol·licitar-ho i l'alt tribunal apunta que ni tan sols s'habilitaria el tràmit per demanar mesures cautelars contra l'exdiputada de la CUP si es prestés a comparèixer. Els anticapitalistes però, no tenen confiança ni en el Suprem ni en el TSJC, tal com ha asseverat el diputat Carles Riera, que ha parlat avui d'una "causa general contra l'autodeterminació i la democràcia", de la qual només es pot demanar una amnistia per als presos polítics i el retorn dels exiliats.

Els matisos del cas de Serret

A banda de Gabriel, Serret és l'altra exiliada que no està processada per rebel·lió ni sedició, sinó per malversació, delicte que es pot jutjar a Catalunya sobre aquelles persones que no siguin aforades. L'exconsellera d'Agricultura va reclamar el mes de maig el trasllat de la causa a Barcelona adduint que no està aforada, però Llarena també s'hi oposa. La conclusió del magistrat instructor és que el plantejament de la competència del Suprem es pot tornar a fer en el moment processal oportú i això és després d'haver tancat definitivament la instrucció, amb els escrits d'acusació sobre la taula i a un pas del judici.

El delicte que s'atribueix a Serret sí que comporta presó -la malversació-, però tant la seva defensa com el propi Suprem reconeix que la sentència del judici del Procés trastoca en certa mesura aquesta acusació. El tribunal presidit per Manuel Marchena va absoldre d'aquest delicte als exconsellers de qui no s'havia pogut constatar cap despesa des del seu departament.