Llarena preveu retirar l’euroorde després del revés d’Alemanya
El tribunal de Schleswig-Holstein accepta extradir Puigdemont només per malversació, que posa el límit de pena en 5 anys
Madrid / BerlínPablo Llarena no vol que el Tribunal Suprem es limiti a jutjar Carles Puigdemont només per malversació mentre la resta del seu govern s’enfronta al delicte de rebel·lió. El magistrat instructor té previst retirar l’euroordre dictada contra l’expresident de la Generalitat després que ahir el tribunal de Schleswig-Holstein li donés la raó a mitges: accepta que Puigdemont sigui extradit a Espanya, però només per malversació. Davant la perspectiva d’una pena molt menor per a l’expresident (el mecanisme de l’euroordre implica que el Tribunal Suprem hauria de jutjar-lo només pel delicte que accepta Alemanya), Llarena s’inclina per retirar l’euroordre.
La decisió del tribunal alemany va caure com un terratrèmol al Tribunal Suprem tot i els avisos reiterats que havia fet l’Audiència Regional advertint que no hi veia delicte de rebel·lió. “Les acusacions d’activitats delictives a les quals s’enfronta l’expresident català no es corresponen amb el delicte d’alta traïció ni amb el de pertorbació de l’ordre públic del Codi Penal alemany”, raona el tribunal de l’Audiència de Schleswig en la nota feta pública ahir. Els jutges consideren que la violència prevista pel delicte d’alta traïció mai va arribar a produir-se a Catalunya abans, durant ni després de la celebració del referèndum. Pel que fa a la pertorbació de l’ordre públic, delicte que la fiscalia alemanya va incloure en la seva segona petició d’extradició, el tribunal alemany creu que Puigdemont “no va ser un líder intel·lectual d’accions violentes”. L’Audiència tampoc veu una instrumentalització dels Mossos d’Esquadra per part de la Generalitat.
L’argumentació dels jutges alemanys sobre el presumpte delicte de malversació és ben diferent: en primer lloc, el tribunal considera lícita l’extradició de Puigdemont per aquesta causa perquè forma part de la llista de delictes previstos per les euroordres, per la qual cosa no cal trobar obligatòriament un equivalent al Codi Penal alemany; en segon lloc, els jutges alemanys conclouen que Puigdemont, com a president de la Generalitat, sí que tenia una “corresponsabilitat” sobre l’ús dels fons públics controlats pel govern català. “Va poder preveure sense dificultats que la realització d’un referèndum costaria diners”, raona el tribunal, que no hi veu prou evidències per deduir que les obligacions financeres sorgides per l’organització de l’1-O van ser assumides per tercers.
El tribunal de Schleswig apunta que la decisió sobre la presumpta malversació de diners públics queda ara en mans del Suprem, a més de subratllar la seva “absoluta confiança” en l’estat de dret espanyol i de rebutjar, una vegada més, que Carles Puigdemont sigui víctima d’una persecució política, com havia argumentat la defensa de l’expresident.
El tribunal assenyala com a única prevenció que després de l'avaluació final, la imputació ha de seguir l'article 266 del Codi Penal alemany que castiga la malversació de cabdals públics amb la pena del 266. Segons l'article citat (266, abús de confiança) aquestes penes són de "fins a cinc anys de presó o amb multa". Llarena li aplica la malversació agreujada com a part del delicte de rebel·lió, que es castiga amb penes privatives de llibertat de 12 anys.
Tot i la seva decisió d’extradir l’expresident, els jutges van rebutjar ahir novament la petició de la fiscalia alemanya d’aplicar-li la presó provisional, perquè fins ara sempre ha complert amb les mesures cautelars imposades i no hi veuen perill de fuga. Per la seva banda, la defensa alemanya de Puigdemont, encapçalada per l’advocat Wolfgang Schomburg, es va mostrar satisfeta per la decisió de la justícia alemanya pel rebuig a la rebel·lió. L’equip d’advocats té, a més, encara la possibilitat de recórrer la decisió davant el Tribunal Constitucional Federal.
L’independentisme va rebre amb alegria la decisió del tribunal, considerant que desacredita el delicte de rebel·lió. Així ho va constatar el mateix Puigdemont, que en un missatge emès a través de les xarxes socials va exigir l’immediat alliberament dels presos polítics: “Si la justícia europea, com va passar a Bèlgica, a Alemanya i estic segur que passarà a Escòcia, no veu enlloc el delicte de rebel·lió, per què el veu la justícia espanyola?”
Els dubtes de Llarena
Llarena, però, no vol que la justícia europea li canviï el relat. Des que va conèixer la notícia, i encara sense notificació oficial, l’instructor meditava quin camí seguir. El 5 de desembre, en la retirada de l’euroordre que havia emès Carmen Lamela a Bèlgica, ja donava pistes. En la seva argumentació, apuntava que els fets d’octubre s’havien de jutjar com una “unitat jurídica inseparable”, i que, per tant, no es podia “conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips”. Per això, apuntava que no podia acceptar una extradició que escapcés els delictes pels quals instruïa la causa perquè podria suposar un benefici per als dirigents exiliats. A part del problema processal més immediat, al Suprem també es plantegen el problema fonamental: ¿Llarena pot jutjar els alts càrrecs subordinats a Puigdemont per rebel·lió i el líder només per malversació?
Acceptar l’extradició suposaria, a més, que fos impossible per a Llarena suspendre l’acta de diputat de Puigdemont, ja que només pot fer-ho en cas de processats per delicte de rebel·lió.
Un altre argument a l’hora de rebutjar l’extradició d’Alemanya és que si es donés el cas que Puigdemont abonés els diners que l’acusen d’haver malversat, tindria lloc una reparació i quedaria lliure. Per això, les fonts judicials consultades de l’ARA coincideixen: “És millor per a tothom que Puigdemont segueixi fora d’Espanya”.
Fonts del Tribunal Suprem apunten una contradicció entre el fet que els jutges alemanys no acceptin la rebel·lió però sí la malversació, perquè consideren que “un delicte està vinculat a l’altre”. Tot i aquesta opinió, les vies de Llarena per recórrer són molt limitades: només podria fer-ho portant el cas al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg.
Llarena és el responsable de la peça separada que va obrir per evitar que la causa dels exiliats endarrerís el judici dels presos polítics. Tot i que ell té la potestat de decidir sobre l’extradició de Puigdemont, cal tenir en compte quin tribunal jutjarà el Procés. La sala que prepararà el judici oral exposarà, encara que no oficialment, el seu punt de vista. El seu president i ponent de la futura sentència és el president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, que segons fonts pròximes no sembla favorable a acceptar l’extradició de l’expresident. Si les intencions al Suprem són confirmades oficialment, Puigdemont estarà lliure de càrrecs a Europa i podrà tornar a Bèlgica a presidir el Consell de la República.