Llarena no resol a Alemanya els dubtes sobre malversació

PeriodistaPablo Llarena no pot “informar de manera definitiva” l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein sobre el delicte de malversació que creu que podria haver comès Carles Puigdemont. Així consta en un escrit de nou pàgines que el magistrat del Tribunal Suprem va enviar el passat 23 d’abril als jutges alemanys -després que el 18 d’abril li demanessin més dades- i al qual ha tingut accés l’ARA. Llarena argumenta en el text que “encara no s’ha rebut l’informe del ministeri d’Hisenda” i, si bé aporta detalls de contractes i factures que no s’incloïen en la resolució de processament del president a l’exili, falta material provatori sobre els suposats pagaments per al referèndum.

L’escrit comença amb un relat dels esdeveniments posteriors a la decisió dels jutges alemanys del 5 d’abril de no admetre la petició d’entrega de Puigdemont per un delicte de rebel·lió. Llarena fa constar que, en una entrevista a El Mundo, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, assegurava que el referèndum “no es va fer amb diners públics”, i afegeix: “Després d’aquestes declaracions, en l’interrogatori dels processats que són actualment a la presó, n’hi va haver diversos que van negar l’existència del delicte de malversació de cabals públics pel qual havien estat processats, esgrimint com a justificació de les seves afirmacions que el mateix ministre d’Hisenda confirmava la seva versió exculpatòria”. El jutge instructor explica que llavors va demanar a Montoro que demostrés “amb la màxima brevetat possible” les seves afirmacions, que contradeien els informes presentats prèviament per la Guàrdia Civil. Quin era el motiu d’aquesta diligència? “L’objectiu -escriu l’instructor-és avaluar com es configura el sistema de control de la despesa de la Generalitat i si aquest sistema implicaria que s’haguessin de detectar les defraudacions de diner públic” que suggereixen les proves recollides durant la instrucció. I hi havia una altra raó, segons Llarena, per demanar informació a Montoro: saber si el ministre es referia a la idea que la Generalitat no va “assumir obligacions de pagament” pel referèndum o si, per contra, les va assumir però no les va pagar, “cosa que té un abast molt diferent des d’un punt de vista jurídico-penal”.

El jutge conclou: “No pot [el magistrat instructor] informar d’una manera definitiva sobre aquest aspecte, ja que no s’ha rebut encara l’informe del ministeri d’Hisenda. En tot cas, mentre la incompatibilitat no s’evidenciï, aquest instructor reconeix la força dels indicis en els quals se sustenta el processament per un delicte de malversació”.

Pagament retingut?

Més endavant, ja enmig del relat sobre nous contractes i factures -encara que sense confirmar si van ser pagats amb fons públics-, Llarena torna a la qualificació. “El delicte de malversació de cabals públics comporta infringir, excedint-se en l’exercici, les facultats per administrar un patrimoni públic, causant un perjudici en el patrimoni administrat”, diu. I en resposta a una de les preguntes formulades pels jutges alemanys, assenyala: “Realitzada la contractació i complerta la contraprestació per les adjudicatàries, sorgeix l’obligació de pagament de la Generalitat de Catalunya i es genera el perjudici patrimonial que s’analitza, amb independència que el pagament s’hagi retingut transitòriament”.

Analitzant els indicis, s’examina, per exemple, la distribució de documentació electoral per part d’Unipost. L’instructor assenyala que “no consten altres fonts de prova que apuntin que s’hagi pagat finalment l’import d’aquests treballs”. Però per a Llarena, “en el cas que s’entengués que l’obligació de pagament assumida per la Generalitat no està consumada, atès que no es van portar a terme (potser només parcialment) els treballs que determinaven la contraprestació del pagament, els fets es mostren com una eventual temptativa del delicte de malversació per aquesta operació concreta”. “Una temptativa que, d’alguna manera, suposaria una minoració penalògica del delicte que podria haver-se perpetrat, atès que aquesta operació s’integraria en un delicte continuat i consumat de malversació, per la perpetració d’altres defraudacions”, continua Llarena. El jutge també fa referència a un arxiu digital sobre factures entregades com una prova que reconeix l’obligació de la Generalitat, cosa que “justifica que els encausats hagin de refermar el seu pagament, per tal que no es declari la nul·litat de l’obligació garantida”.

El magistrat instructor omet en el seu relat uns fets que salten a la vista a Espanya, tot i que a Alemanya no. El punt de partida de la seva narració situa la declaració de Montoro del 16 d’abril del 2018 com la primera i única manifestació d’Hisenda i del govern de Rajoy sobre el tema dels fons públics. En altres paraules, presenta les afirmacions del ministre com a sorprenents, i diu que salten precisament en el moment en què el magistrat ha començat, el dilluns 16 d’abril, a prendre declaració indagatòria i, sobretot, quan està en procés de resoldre els recursos de reforma -paralitzats fins a conèixer les dades d’Hisenda- que té sobre la taula contra la interlocutòria de processament.

Aquesta aparició sorpresa de Montoro, segons la versió de Llarena, està desmentida pels fets. El 31 d’agost, al Congrés, el ministre ja va declarar: “No hi haurà referèndum perquè no hi ha pressupost, a veure si ens entenem. No n’hi haurà per altres causes, però també perquè no hi ha pressupost”.

Les declaracions de Montoro

No van ser les úniques manifestacions del ministre, però és que, a més, Hisenda va aportar al febrer dades -part de les quals són les que van tornar a enviar la setmana passada a Llarena- sobre l’ús de fons públics l’1-O a requeriment del jutge instructor Juan Antonio Ramírez Sunyer el novembre passat. Precisament, el 7 de febrer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va declarar al Congrés que no s’havien fet servir fons públics l’1-O.

Llarena va tenir accés, a més, a les principals actuacions del jutjat número 13 de Barcelona, encarregat especialment de la investigació sobre malversació, i els fiscals del Suprem van sol·licitar a Llarena que incorporés totes les dades a la instrucció. El magistrat, a més, va conèixer els informes de la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, perquè es van aportar en les declaracions d’Oriol Junqueras, entre d’altres, davant la magistrada Carmen Lamela el novembre del 2017 i van ser assumides més tard pel Suprem. No obstant, l’instructor mai va demanar informació a Hisenda i només es va basar en els informes de la Guàrdia Civil per dictar la interlocutòria de processament del 21 de març del 2018. Fent-ho, finalment, després de mesos en què podia haver pres la iniciativa a partir del material judicial i polític, ha confessat la seva resistència a exercir de jutge de garanties i la seva preferència per actuar més com a fiscal que com a jutge.

Precisament, com s’ha apuntat, ja en el seu escrit als jutges alemanys que l’ARA revela, el magistrat anticipa, el 23 d’abril, data de l’escrit, el que pensa de les dades d’Hisenda sense conèixer-les del tot: “En tot cas, mentre la incompatibilitat no s’evidencia, aquest instructor reconeix la força dels indicis en què se sustenta el processament per un delicte de malversació de fons públics”.