Llarena rebutjarà qualsevol sol·licitud de Puigdemont

Si Carles Puigdemont decideix sol·licitar una hipotètica autorització a Pablo Llarena per tornar a Espanya i assistir a la investidura, el jutge la rebutjarà perquè no és part de la causa de rebel·lió. Una altra cosa seria que es lliurés a la justícia i demanés personar-se.

Dissabte a la nit l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas es plantejava aquesta possibilitat, i ahir l’exconseller Josep Rull la concretava. Tot i això, Alonso-Cuevillas explicava a l’ARA que “no té gens clar que es presenti un escrit davant el Suprem” i avançava que estudien alternatives, com ara acudir al Constitucional o a Estrasburg, cosa que decidiran avui mateix.

Precisament, Llarena va rebutjar la personació de Puigdemont presentada per Alonso-Cuevillas, en línia amb el que havia resolt la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. “No pertoca autoritzar la representació de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig fins que compareguin davant aquest jutjat en compareixença personal”, deia. Per això estudien alternatives.

Continua la partida d’escacs i Puigdemont va moure peça just després de saber la decisió del TC de prohibir la sessió d’investidura de demà dimarts si es feia amb un candidat absent. El TC assenyala que “no podrà procedir-se a la investidura del candidat sense la pertinent autorització judicial, encara que comparegui personalment a la cambra”.

El TC va acordar aquesta fórmula basant-se en l’autorització de l’Audiència Territorial de Pamplona del febrer del 1987 perquè el pres Juan Carlos Yoldi acudís, en qualitat de candidat a lehendakari d’Herri Batasuna, al Parlament basc. Pablo Llarena és qui ha de concedir aquest permís, que exigeix que l’imputat es trobi a disposició judicial. Ara bé, quina és la posició del magistrat Llarena en cas que Puigdemont torni a Espanya i ingressi a la presó?

El TC ha seguit la línia de la decisió de Llarena sobre Oriol Junqueras, quan el magistrat va obrir la porta a un tracte diferent entre Junqueras i Puigdemont. Per què? Perquè considerava que mantenir Junqueras a la presó era compatible amb el respecte dels seus drets polítics: no és indispensable que sigui físicament a l’hemicicle. I suggeria la fórmula de la delegació del vot, una decisió que es va acabar adoptant al Parlament. En canvi, en el cas de Puigdemont la presència física és ineludible. ¿Es pot suspendre o prohibir una sessió d’investidura pel fet que se celebra sense la presència física del candidat i, alhora, no autoritzar el candidat, si és a la presó, a assistir-hi?

La interlocutòria de Llarena sobre Junqueras s’ha interpretat com una incursió en qüestions polítiques. Llarena està condicionat pel seu raonament jurídic, impecable en el que s’infereix de les situacions de Junqueras i implícitament de Puigdemont. Fins i tot abans de la resolució del TC ja hi havia veus crítiques en l’àmbit judicial sobre el lliscament de Llarena cap a temes que no resultava inevitable plantejar. Però, esclar, el jutge potser no considera ja que la seva incursió en la política parlamentària hagi estat d’allò més oportuna. I ha canviat d’opinió. Perquè, segons s’atribueix a Napoleó Bonaparte, “l’home més poderós de França no soc jo, sinó el jutge instructor”.