Llarena fa el pas per extradir els exiliats i pregunta al TJUE si Bèlgica es va equivocar rebutjant l'euroordre de Puig
El moviment arriba sis hores després que l'Eurocambra hagi retirat la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí
BarcelonaSis hores han passat entre el moment que l'Eurocambra ha retirat la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i el primer moviment del Tribunal Suprem per intentar que els exiliats tornin a Espanya. Ha arribat en forma de qüestió prejudicial que el magistrat instructor, Pablo Llarena, ha elevat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi els límits que tenen els tribunals dels estats membres per rebutjar les euroordres. Primer va ser la justícia alemanya, després l'escocesa i finalment la belga –va rebutjar l'extradició de Lluís Puig– les que han denegat les euroordres a Llarena.
El jutge del Suprem esperarà la resposta de la justícia europea per decidir si manté o no les euroordres sobre Puigdemont, Comín, Ponsatí –reclamats per delictes de sedició, malversació i desobediència–, si reactiva la petició d'extradició de Marta Rovira i si torna a demanar la de Lluís Puig malgrat que ja ha estat rebutjada per Bèlgica. Mentre no arribi la resolució del TJUE, Llarena demanarà als tribunals que tenen suspeses les euroordres que les reactivin un cop l'Eurocambra li comuniqui formalment que han retirat la immunitat als exiliats.
El 7 d'agost del 2020 un jutjat de primera instància de Brussel·les va denegar el lliurament de Puig i la resolució va ser confirmada el 7 de gener passat per la sala d’acusació del Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les. Llavors, un dels principals motius que va donar el magistrat belga va ser que Puig no havia de ser jutjat pel Suprem, sinó que li pertocaria ser jutjat a Catalunya perquè és el territori on hauria comès els delictes que se li imputen. Llarena ara es pregunta si el jutjat que ha d'executar l'extradició pot determinar en què és competent i en què no el tribunal que la sol·licita.
Concretament, en la interlocutòria subratlla que "no hi ha una norma del dret de la Unió que reconegui una facultat a favor de l'autoritat d'execució d'una euroordre que li permeti valorar i fiscalitzar si l'òrgan emissor és competent per fer-ho". El magistrat destaca que Bèlgica va utilitzar erròniament com a precedents unes sentències en què no es dirimia la competència del tribunal sinó si les fiscalies dels estats implicats eren una "autoritat judicial independent" amb potestat d'emetre euroordres. En la seva argumentació, Llarena sosté que només l'estat emissor de l'euroordre, en aquest cas Espanya, determina les autoritats competents i ho fa d'acord amb la seva normativa interna.
En aquest sentit, el magistrat del Suprem acusa la justícia belga d'un "profund desconeixement" de l'estructura jurisdiccional espanyola, i precisa que en diversos trams de la sentència fan referència errònia al "Tribunal Suprem de Catalunya" –que tècnicament no s'anomena així– i al "Tribunal Suprem de Madrid, sense adonar-se que Madrid és la localitat on s'ubica la seu del Tribunal Suprem, que ho és de tot Espanya i que se situa en el vèrtex de l'organització judicial". A més, la interlocutòria de Llarena fa constar que en cap de les instàncies l'autoritat judicial belga ha reclamat informació complementària sobre el suport normatiu del qual deriven les competències del Suprem, i que això encara augmenta més el desconeixement que tenen els tribunals belgues de la justícia espanyola.
Vulneració de drets fonamentals
En la sentència del tribunal belga que denegava l'extradició de Puig, els magistrats també argumentaven que hi havia un risc de violació de la presumpció d’innocència si era jutjat a Espanya. Aquesta apreciació es basava en dues proves: la primera era l’informe redactat pel Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU, i la segona un recull de notícies i tuits. Aquest també és un dels aspectes que Llarena eleva al TJUE, ja que pregunta si es pot denegar l'extradició a partir d'un informe d'un grup de treball que no va ser creat pel Comitè de Drets Humans sinó pel Consell de Drets Humans, que no està a l'empara, al·lega, de cap tractat internacional i està "integrat per persones independents que emeten opinions (no informes)". Per això Llarena qüestiona si aquest informe constitueix un element "fiable, precís, objectiu i degudament actualitzat" per justificar la denegació de l'euroordre.
Abans de presentar la qüestió prejudicial, Llarena va demanar el beneplàcit de la Fiscalia i les parts del judici del Procés per elevar la causa al TJUE. I, de fet, fa tot just una setmana que el ministeri públic del Suprem es va mostrar partidari de fer arribar totes aquestes preguntes a Luxemburg. Tant el ministeri públic com l'Advocacia de l'Estat es van pronunciar en el mateix sentit que ara ho ha fet Llarena. La pilota és a la teulada del TJUE, que en funció del que respongui a les qüestions plantejades condicionarà el pròxim moviment de Llarena.