Llarena, pendent del recurs de Junqueras
PeriodistaEl magistrat instructor de la querella per delictes de rebel·lió, sedició i malversació, Pablo Llarena, va dictar el 22 de desembre, l’endemà de les eleccions, una interlocutòria per ampliar l’“espai subjectiu de les actuacions” -o sigui, per imputar Marta Rovira, Anna Gabriel, Mireia Boya, Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras-, però encara no els ha citat a declarar. Per què es va limitar a anunciar que seran imputats i no els va convocar a prestar declaració, cosa que podia fer en el mateix moment?
Llarena va rebre el 15 de desembre un dels informes de la Guàrdia Civil que havia sol·licitat amb la finalitat d’individualitzar qui inclouria per ampliar el nombre d’imputats en la querella interposada per la Fiscalia General de l’Estat el 30 d’octubre del 2017. L’informe resumia les dades que la Guàrdia Civil ja havia elevat en altres informes al jutge titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, i complia l’encàrrec de Llarena: “individualitzar”, o sigui, posar noms i cognoms. Els càrrecs polítics i parlamentaris que apareixien en el document Enfocats, citats per les seves funcions, van ser identificats amb els seus noms amb l’ajut dels detalls -amb assistents en diverses reunions- anotats a mà per l’aleshores secretari general de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, diputat electe per ERC el 21 de desembre, en la seva famosa agenda Moleskine.
En rebre el 15 de desembre el mencionat informe de la Guàrdia Civil, Llarena va dictar la interlocutòria d’ampliació d’imputacions amb la intenció de traslladar-la a les parts i fer-la pública el matí del 22 de desembre. La raó d’aquesta celeritat: advertir abans del començament de les negociacions entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP per formar govern que diversos dels seus dirigents eren a la llista de nous imputats.
Sense citar els nous imputats
Dos motius han portat el magistrat a limitar, de moment, la seva actuació a l’anunci dels nous imputats sense citar-los a declarar sobre els fets d’Enfocats i l’agenda Moleskine, les preteses pistoles fumejants trobades al domicili de Jové en l’escorcoll del 20 de setembre.
El primer és la vista que tindrà lloc el 4 de gener al Tribunal Suprem, convocada per la sala de recursos arran de l’apel·lació presentada per la defensa d’Oriol Junqueras contra la decisió de Llarena del 4 de desembre de mantenir-lo empresonat. La defensa ha sol·licitat la presència de Junqueras i la sala hi ha accedit, malgrat que només declararà el seu advocat, Andreu Van den Eynde.
La sala -presidida pel magistrat Miguel Colmenero, un dels candidats a fiscal general de l’Estat després de la mort de José Manuel Maza, i completada per Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde- escoltarà els arguments i després farà pública la seva decisió. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, en mantenir o revocar la presó de Junqueras la sala farà una àmplia valoració jurídica de suport a la seva resolució. Serà el primer pronunciament de la sala sobre un recurs d’apel·lació contra la decisió de l’instructor del 4 de desembre.
“Serà una peça important, en un sentit o un altre, que pesarà estratègicament sobre la instrucció. Per al magistrat Llarena, aquesta interlocutòria serà una referència que pot guiar els seus passos futurs, és a dir, haurà d’anar més enllà d’una revisió dels tres riscos clàssics de la presó preventiva: risc de fuga, de destrucció de proves i de reiteració delictiva”, va explicar la font.
El segon motiu que va tenir en compte Llarena per no avançar, el 22 de desembre, la citació dels nous imputats és la declaració, a petició pròpia, de Joaquim Forn i Jordi Sànchez -tots dos diputats electes del Parlament el 21-D- davant el magistrat, així com la de Jordi Cuixart l’11 de gener.
En les seves compareixences davant la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, Forn i Sànchez només van respondre a preguntes del seu lletrat, mentre que Cuixart es va acollir al seu dret de no declarar. I durant la vista citada per Llarena l’1 de desembre només es va fer referència als motius pels quals calia deixar sense efecte, o bé mantenir, la presó provisional. Després de les declaracions de l’11 de gener, la fiscalia i l’acusació popular del partit Vox sol·licitaran la celebració de la vista de l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal per determinar si es manté o es revoca la presó de Forn, Sànchez i Cuixart.
Però en aquestes dates Llarena i les parts ja coneixeran els fonaments jurídics de la sala de recursos sobre la situació de Junqueras. I després de les declaracions de Forn i els Jordis, hauran de passar pel Suprem per declarar sobre els fets de la querella la resta d’exconsellers. El magistrat es proposava dedicar les festes de Nadal a aplegar els documents i les diligències practicades fins ara. No obstant això, fonts jurídiques assenyalen que ha hagut d’acomodar el seu pla a una bronquitis que l’ha l’obligat a mantenir repòs. Un altre dels assumptes pendents que haurà de resoldre Llarena és la sol·licitud de diligències de la Fiscalia, les primeres que han elevat -el 22 de desembre- els quatre fiscals encarregats de la instrucció, després de consultar el nou fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar. Aquesta proposta va ser elaborada després de la trobada dels fiscals Fidel Cadena i Javier Zaragoza amb el jutge Juan Antonio Martínez Sunyer a Barcelona l’1 de desembre.
En aquestes diligències s’adverteix una font de divergències entre els fiscals i Llarena. Els primers proposen incorporar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i Josep Maria Jové a la causa del Suprem, mentre que el magistrat ha preferit deixar Trapero sota la competència de la magistrada Lamela a l’Audiència Nacional, potser amb la idea que sigui ella qui continuï la instrucció dels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre en aquesta fase, abans de ser absorbits, d’aquí uns mesos, pel Suprem. Llarena haurà de traslladar l’escrit de la fiscalia a les parts -encara no ho ha fet-, recopilar els seus informes i, després, resoldre.