Llarena no ha reactivat l'euroordre contra Puigdemont tot i la fugida
El jutge no es mou malgrat que la detenció que esperava no va prosperar
MadridHan passat deu dies des que Carles Puigdemont deixava amb un pam de nas Pablo Llarena, que ja es fregava les mans davant l'alta probabilitat que l'expresident de la Generalitat fos detingut. I el magistrat instructor del Tribunal Suprem no ha mogut fitxa per capturar-lo: no ha activat l'euroordre malgrat constatar que, a diferència del que Puigdemont havia anunciat, l'exili no ha acabat i ha tornat a instal·lar-se a Waterloo indefinidament. L'escenari del retorn amb què confiava el jutge s'ha esvaït i ara la pilota és a la seva teulada.
L'euroordre va quedar paralitzada quan Puigdemont va obrir una batalla jurídica a Europa sobre la seva immunitat. El juliol del 2023 el Tribunal General de la Unió Europea va dictaminar, en primera instància, la retirada d'aquesta protecció per al llavors eurodiputat de Junts, però davant la possibilitat de recórrer la decisió –així ho va fer Puigdemont–, Llarena va mantenir en suspens l'euroordre. Abans, el gener del mateix any, el jutge instructor també havia decidit no cursar-ne una de nova quan va haver d'aplicar la reforma del Codi Penal: va eliminar la sedició i va processar l'expresident només per malversació, amb una única ordre de detenció activa en territori espanyol.
Sense aplicar l'amnistia
Després de desestimar l'aplicació de l'amnistia l'1 de juliol passat, l'acusació popular exercida per Vox va sol·licitar que es reactivés l'euroordre. Llarena tampoc va fer el pas, conscient que Puigdemont havia promès tornar a Catalunya motu proprio i que, per tant, aquest seria l'escenari més viable per fer-lo comparèixer davant del Suprem. I ara? De moment, el magistrat tampoc s'ha mogut ni hi ha indicis que es mogui a curt termini. El seu entorn no vol revelar les seves intencions i des de la Fiscalia de l'alt tribunal –ara apartada del cas per ordre del fiscal general, Álvaro García Ortiz, per la negativa a acatar instruccions jeràrquiques– creuen que Llarena esperarà.
Per què? "Per prudència", afirmen fonts consultades per l'ARA. És d'esperar que el litigi arribi, en les pròximes setmanes, al Tribunal Constitucional (TC) i, eventualment, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ara mateix la situació processal és que les parts han recorregut davant del Suprem la negativa de Llarena a aplicar l'amnistia per malversació i està pendent la resposta de l'instructor i de la sala d'apel·lacions. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, preguntat aquesta setmana passada per les crítiques del seu company de gabinet Óscar Puente al Suprem –va acusar-lo d'"extralimitar-se"–, deia que ara toca esperar la resposta als recursos d'apel·lació. Tant la Fiscalia, com l'Advocacia de l'Estat, com els mateixos afectats han reclamat que sí que s'apliqui l'amnistia i s'arxivi la causa. Justament, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha presentat aquest dilluns una queixa davant el Consell General del Poder Judicial pel retard de Llarena en respondre els recursos.
La sala que presideix Manuel Marchena no esmenarà Llarena i el camí conduirà cap al TC. El ministre Puente ha estat envoltat de polèmica els últims dies per anticipar que l'òrgan presidit per Cándido Conde-Pumpido corregirà al magistrat instructor gràcies a la majoria progressista que l'integra. Això no passarà fins que Puigdemont presenti un recurs d'empara un cop es confirmi que el Suprem no li aplica l'amnistia. Tenint en compte que l'agost és inhàbil als tribunals, l'activitat pendent no es reprendrà fins al setembre.
Al TC encara no s'ha abordat a fons aquest front. Fonts del bloc progressista asseguren a l'ARA que a la tornada de vacances serà moment de tenir els primers contactes entre magistrats sobre una qüestió transcendental que tindrà l'organisme sota tots els focus. De fet, ja hi ha un expedient sobre la taula: el Suprem va presentar el juliol una qüestió d'inconstitucionalitat contra l'amnistia per a un activista de Girona que teòricament s'hauria de beneficiar de la llei. El magistrat conservador Ricardo Enríquez és a qui li va caure el cas per repartiment. Tal com expliquen fonts de l'organisme, la decisió del TC sobre si la norma té encaix o no en la Constitució serà rellevant –Llarena també es planteja qüestionar-ho per al cas de Puigdemont–, però no serà una resolució que afecti directament la negativa del jutge a amnistiar l'expresident. "Tindrà relació una cosa amb l'altra, però Puigdemont, si vol, hauria de recórrer en empara", insisteixen.
El retorn fugaç
Paral·lelament, s'ha obert la carpeta del retorn fugaç de Puigdemont el passat 8 d'agost. El seu advocat, Gonzalo Boye, ja ha començat a bastir un relat jurídic d'aquella acció i l'emmarca en la desobediència civil. Vox i l'entitat ultracatòlica Hazte Oír han presentat querelles per aquells fets i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de rebre aquesta setmana l'informe dels Mossos d'Esquadra sobre l'operatiu que havia preparat per detenir Puigdemont. També Llarena va demanar informació a la policia catalana i al ministeri de l'Interior, que dimarts passat va admetre que no va localitzar l'expresident a la frontera i que va responsabilitzar els Mossos del fracàs.
L'entitat d'extrema dreta Manos Limpias també vol entrar en el joc i pretén encausar Boye per obstrucció a la justícia per la fugida de Puigdemont. A més, els diputats i senadors de Junts que van acompanyar i assistir a l'acte a l'Arc de Triomf van registrar escrits al TSJC i al Suprem autoinculpant-se per, d'alguna manera, haver participat en els moviments de l'expresident.
