Llarena: entre l’obsessió i el cost personal
Col·legues del món judicial veuen la instrucció erràtica de la causa del Procés com una taca en el seu prestigi
Madrid“Li encanta la Zardeña ”, diu una persona que coneix molt bé Pablo Llarena. Volia referir-se a la Cerdanya, on el jutge del Tribunal Suprem té una casa, però el traeix un petit lapsus amb Sardenya, l’illa que ha tornat a posar el focus mediàtic en Llarena. No han sigut bones setmanes per al magistrat instructor de la causa sobre el Procés. La negativa d’Itàlia a extradir immediatament Carles Puigdemont i a detenir Toni Comín i Clara Ponsatí ha suposat un nou qüestionament a la seva estratègia per fer tornar els exiliats. Una cursa de moment sense èxit que, no obstant, serà reconeguda per la ultraconservadora Fundació Villacisneros -pròxima a l’ala dura del PP i a Vox- amb el seu premi anual el 16 de novembre. L’entitat, que va donar a conèixer la concessió del premi aquest dijous, valora la seva tasca “en defensa de l’estat de dret”.
La trajectòria professional de Llarena estarà per sempre lligada a Catalunya, òbviament pel seu paper en la causa contra el Procés, però també perquè hi va passar més de vint anys en exercici. Va ser el número 1 de la seva promoció l’any 1989 i després de passar per Torrelavega (Cantàbria) i Burgos, la seva ciutat natal, va aterrar a Barcelona juntament amb la seva esposa, la també jutge Gema Espinosa. Coincidint amb els Jocs Olímpics, van inaugurar-se tres nous jutjats d’instrucció a la capital catalana que es coneixien com els jutjats olímpics, i Llarena es va fer càrrec d’un d’ells.
Educat dins la sala
El 1998 va ingressar a l’Audiència de Barcelona -va ser-ne el president entre el 2011 i el 2016- i va ser professor de l’Escola Judicial. “Va ser un president excel·lent”, recorda una font judicial, que destaca que se’l tenia en “boníssima consideració”, també per part dels advocats. N’hi ha un que destaca el seu tracte “correcte i educat” amb lletrats i acusats i descriu un perfil de “jutge clàssic”. El bon record d’aquells anys explica que en el lliurament de despatxos judicials del 2018 tantíssima gent fes cua per saludar-lo amb afecte.
Bona part dels que s’hi van acostar eren els seus antics companys de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) a Catalunya, amb qui havia format un grup en la dècada dels 90 i més enllà que es coneixia en el sector com els burgaleses. Alguns eren de Burgos, com Llarena, però d’altres no. Tot i l’empremta que poguessin deixar-li aquelles relacions -no se’l sentia parlar català-, la majoria de les fonts consultades consideren que el jutge no vivia tancat en aquella bombolla perquè va fer amistat amb persones d’altres ideologies, tant a Barcelona i Sant Cugat -on vivia- com a la Cerdanya. Era soci d’un club de golf i formava part d’un grup de motoristes catalans.
Aquell 9 d’abril del 2018 Llarena acudia a l’acte de lliurament de despatxos ja convertit en l’ariet del Suprem contra els líders del Procés, i havia rebut el primer revés d’Alemanya. L’exili de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, és un “punt d’inflexió”, reflexiona una persona que ha viscut de prop el procés judicial. Aquell 23 de març del 2018 Llarena provoca una nova onada d’empresonaments provisionals contra persones prèviament alliberades. En privat, el jutge trasllada a alguns interlocutors que no pot permetre més fugues i traspua una certa “obsessió” pel tractament que els mitjans fan de la seva figura. El món judicial rep amb sorpresa decisions que xoquen amb el “bagatge important” de l’etapa de Barcelona.
Les seves sentències eren “correctes i ben motivades”, però això no significa que a la capital catalana tingués fama de dur i en l’argot judicial de “condenón ”, apunta un lletrat, que recorda que el Suprem solia rebaixar les penes que imposava Llarena. Després de les presons provisionals discutibles, va arribar alguna resolució en què utilitzava la primera persona del plural, incloent-se així entre el col·lectiu suposadament atacat pels líders independentistes. L’última actuació a Sàsser “ha demostrat una obsessió que ratlla el ridícul”, sosté una de les persones que van conèixer de prop Llarena i que ha accedit a parlar des de l’anonimat.
L’arribada al Suprem
La instrucció del Procés marca la seva encara curta trajectòria al Suprem. El gener del 2016 és escollit amb 16 vots de 21 -tres vocals s’abstenen-, prova que la seva solidesa tècnica estava fora de dubte i que part del sector progressista li va fer confiança. Però, com part de la seva vida a Barcelona, el seu aterratge a Madrid té a veure amb el paper de l’APM. Com a president d’aquesta associació amb un fort caràcter presidencialista, va promoure el jutge català en excedència José María Macías -un dels burgaleses- per al Consell General del Poder Judicial que es va constituir el 2013, però va quedar com a suplent. El 2015 va substituir Mercè Pigem i va començar a entrar en sintonia amb el president, Carlos Lesmes, que un any després avalaria Llarena per a la plaça del Suprem.
“Crec que els anys a Madrid l’han influït”, diu una persona que el coneixia de Barcelona, on Llarena el 2012 va pronunciar un discurs en què apostava per una “solució política” al tema català. Els més propers neguen que pateixi pel seu prestigi, però asseguren que, vist el cost personal amb escraches i un canvi inevitable en la vida social, si hagués pogut no hauria assumit la causa. Ara, les seves visites a Catalunya són menys i més discretes.
