Llarena denega a Junqueras i Sànchez assistir presencialment a la investidura però els permet delegar el vot

MadridPablo Llarena denega a Oriol Junqueras i Jordi Sànchez assistir presencialment al ple d'investidura d'aquest dimarts al Parlament. El jutge instructor del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de reforma presentat contra la interlocutòria dictada el 12 de gener, en la qual denegava a Junqueras l'assistència al ple de constitució del Parlament i el trasllat a una presó catalana.

En aquella decisió, Llarena va concedir als presos la possibilitat de delegar el vot a un altre diputat per tal de participar en el ple. En aquest cas es ratifica i permet que Junqueras i Sànchez -Forn ha deixat l'escó- puguin delegar el vot en la sessió d'investidura de Carles Puigdemont prevista per a aquest dimarts. "El risc que pot introduir l'actuació social i política dels recurrents resulta inconciliable amb el permís que reclamen", argumenta Llarena en la seva interlocutòria. En la línia que ha sostingut el jutge al llarg del procediment judicial, fa responsables Junqueras, Sànchez i Forn del referèndum de l'1 d'octubre, "la materialització del qual va requerir una mobilització ciutadana que va desembocar en diferents episodis, previsibles i altament probables, de violència i tumult".

En la interlocutòria, Llarena considera que la proclamació del referèndum "havia de fonamentar una declaració unilateral d'independència que va arribar a formalitzar-se, així com l'inici d'un període parlamentari constituent per a l'elaboració de la norma bàsica d'una república". El magistrat es refereix a les resolucions aprovades pel Parlament el 27 d'octubre, per bé que no es van publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) i que la majoria d'investigats han declarat en seu judicial que va ser una DUI de caràcter "simbòlic".

Llarena veu incompatible la participació presencial en l'activitat parlamentària amb la presó provisional que té per objectiu evitar el risc de reiteració delictiva. En aquest punt el magistrat obre la "possibilitat que el seu lideratge es tornés a manifestar amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de convivència". Davant d'aquest escenari, Llarena concedeix el vot delegat des de la presó als diputats amb l'objectiu que el fet de no permetre'ls assistir presencialment al ple no vulneri els seus drets com a representants polítics. D'aquesta interlocutòria no es pot concloure que Puigdemont ho tingui fins i tot més complicat per assistir al Parlament en el supòsit que es posés a disposició del jutge, ingressés a presó i demanés sortir per anar a la investidura. En el seu cas és imprescindible que assisteixi presencialment al Parlament -tal com exigeix el TC-, en canvi, els diputats poden votar mitjançant la delegació a un altre parlamentari. A més, Llarena subratlla que l'aritmètica parlamentària no queda alterada en concedir-los la potestat de votar des de la presó.

Paral·lelament, la sala d'apel·lacions del Suprem té pendent de resoldre un recurs de Junqueras sobre la mateixa decisió per la qual aquest dimarts s'ha ratificat Llarena. Serà la segona vegada que la sala es pronunciï sobre posicionaments de Llarena, després que el 4 de gener decidís mantenir el líder d'ERC a la presó.

El CTTI no va lliurar tota la informació

El jutge també ha dictat una providència en la qual requereix al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya que posi a disposició de l'instructor de forma immediata tots els missatges corresponents a la totalitat de les adreces de correu electrònic -personals o per raó del seu càrrec- de 32 persones relacionades amb la investigació que van ser sol·licitats l'11 de gener. El magistrat fa aquest nou requeriment després que la policia judicial li hagi comunicat que aquest centre no va lliurar tota la informació sol·licitada. En la seva providència, el jutge afegeix que s'indiquin els motius pels quals no es va atendre el requeriment.