Llarena exhibeix la llibertat provisional de Serret per evitar ser recusat per Puigdemont

Barcelona"El 2011 aquest instructor va rebre la medalla al mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona lliurada per l'alcalde Xavier Trias, del mateix partit que Carles Puigdemont, i quan Quim Forn era primer tinent d'alcalde de Barcelona". "Cap observador imparcial podria veure una falta d'imparcialitat quan Meritxell Serret va comparèixer voluntàriament davant d'aquest instructor i es va acordar la seva llibertat". "Aquest instructor no ha apreciat que concorrin indicis de criminalitat contra alguns dels que van estar encausats en aquest procediment, com Artur Mas, Marta Pascal o Neus Lloveras". Davant la recusació presentada per Puigdemont i els exconsellers exiliats per haver acceptat el guardó d'una entitat que "defensa íntegrament l'ideari de l'extrema dreta" –en paraules de la defensa–, la Fundación Villacisneros, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena respon que aquesta distinció no afecta la seva imparcialitat com tampoc ho va fer la de la Guàrdia Urbana ara fa 10 anys, i ho intenta demostrar enumerant decisions "favorables" per a la defensa.

A principis de desembre l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, recusava el magistrat del Suprem perquè un mes abans havia recollit un premi de la Fundación Villacisneros. Un fet, segons Boye, que denota la seva falta d'imparcialitat i fa necessari apartar-lo de la causa. Llarena, però, rebutja les acusacions i es defensa davant la sala II del Suprem, que serà qui resoldrà el seu cas: el magistrat afirma que això no afecta la seva "credibilitat pública" i, en tot cas, que hagi recollit el guardó no significa que combregui amb la ideologia de l'entitat.

Però els seus arguments no es queden aquí, i tira d'hemeroteca per negar qualsevol "persecució" i "enemistat" amb els exiliats. Ho fa assegurant que ha pres decisions "favorables a les defenses" com, a parer seu, la llibertat després de pagar una fiança per als membres de la mesa del Parlament liderada per Carme Forcadell; que exconsellers del Govern, com Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, visquessin el judici del Procés fora de la presó; que Meritxell Serret quedés en llibertat provisional; no encausar líders independentistes com Mas, Pascal i Lloveras, o no acusar inicialment per rebel·lió o sedició diversos implicats.

L'escrit de Boye "menysprea el quadre real"

En la seva recusació, Boye apuntava a diverses persones vinculades a la fundació i esgrimia que algunes d'elles havien valorat l'1-O –data que centra la causa contra els líders independentistes– com a "cop d'estat". Boye va citar l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, l'exministre del PP Jaime Mayor Oreja o Hermann Tertsch, diputat per Vox al Parlament Europeu. Davant d'això, Llarena carrega durament contra l'escrit de Boye, afirmant que opera com un "instrument de realitat augmentada" i "menysprea el quadre real".

Ho justifica assenyalant que les defenses introdueixen els "objectius de la fundació" i referències al pensament o l'afiliació política d'alguns dels integrants del consell directiu, però "amaguen" que el guardó va ser concedit per decisió del patronat de l'entitat, que s'integra per persones el currículum de les quals, assegura Llarena, la defensa no repassa a l'escrit. Alhora, el magistrat també critica que la recusació no analitzi el discurs pronunciat quan va recollir el premi.

Amb tot, Llarena recull la doctrina del Suprem sobre la imparcialitat i conclou que per expulsar un jutge no n'hi ha prou amb "sospites que no resulten objectivament raonables". Si això no fos així, afirma, estaríem davant d'un sistema de "jutge a la carta".