OBSERVATORI

Llarena entreobre la porta de la llibertat

Si volen sortir de presó, les defenses dels 10 querellats han d'oferir la seva declaració

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, davant de l’Audiència.
i Ernesto Ekaizer
24/11/2017
3 min

El magistrat Pablo Llarena ja està a càrrec de la macrocausa del Procés. Ara és el torn dels advocats dels deu querellats que són a la presó. Després de conèixer la resolució del jutge, algunes defenses han expressat la seva sorpresa perquè Llarena no cita en la interlocutòria els presos per prendre’ls declaració. Però no ho havia ni ho ha de fer. Són ells els que s’han d’oferir i aportar els arguments per sortir de la presó. Les defenses, doncs, hauran de visitar els seus representats a les diferents presons i explicar-los que és necessari oferir la declaració i que, a més, els convé respondre a les preguntes dels fiscals del Tribunal Suprem. El jutge ha donat prioritat per declarar la seva competència a la connectivitat dels fets i a la seva “inescindibilitat”. És a dir: la rebel·lió/sedició, o la conspiració, no es pot tallar en talls com si fos una llonganissa, s’ha d’investigar conjuntament. La interlocutòria només deixa fora dels fets “inescindibles” la conducta del major Josep Lluís Trapero -excap dels Mossos d’Esquadra-, la intendent Teresa Laplana i altres investigats que segurament cauran, i confereix a la jutge Carmen Lamela la facultat per seguir la investigació. Fins ara es tracta dels fets del 20 i el 21 de setembre davant la conselleria d’Economia, a la rambla de Catalunya. Però pròximament seran ampliats amb una denúncia que està acabant la Fiscalia de l’Audiència Nacional, basant-se en les diligències de la Guàrdia Civil, que no han parat des de l’1-O, i que inclouran nous fets i imputats.

Jové i Salvadó, al Suprem si surten elegits

Llarena no assumeix ara aquesta part dels Mossos. Segons explica, el seu paper va ser el següent: “Entre aquestes intervencions hi ha la dels que estaven subordinats, en aquest cas concret, al conseller d’Interior: Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana”. ¿Això vol dir que Llarena no assumirà en el futur aquesta part també? Ho explica així: “Sense perjudici que pugui caldre revisar la decisió en un futur, la seva participació, per rellevant que sigui, no compromet la qualificació i l’enjudiciament que pot sorgir d’aquesta causa especial, i no es pot modificar la competència ordinària perquè no hi concorre l’element d’inescindibilitat”. Lamela, en canvi, sí que considera en el seu informe que tots els fets eren “inescindibles”. Llarena sembla que opti per apuntar cap al comandament, és a dir, els polítics, d’aquí que col·loqui els Mossos d’Esquadra com a “subordinats” del llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn. D’aquesta manera, respon a la Fiscalia del Suprem sobre la necessitat d’esperar a les eleccions del 21 de desembre: diu que probablement hi haurà canvis, alguns no aforats ho seran i altres aforats deixaran de ser-ho, cosa que no pot ser una raó vàlida per retardar la decisió un mes addicional.

D’altra banda, aquests canvis afectaran els imputats del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, com és el cas de l’ex secretari general de vicepresidència Josep Maria Jové i l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó, que molt probablement seran elegits al Parlament. És a dir, seran aforats, cosa que els situarà en l’òrbita del jutge Llarena. Si en els pròxims dies el que es dirimeix és la llibertat dels deu presos, la processó, com se sol dir, va per dins. És a dir: els fiscals del Suprem Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaume Moreno han començat a elaborar, segons fonts judicials, un pla de treball per emprendre la instrucció del cas en un temps breu, que no podria anar més enllà de sis mesos.

stats