Pablo Llarena rebutja per segon cop en poc més d’una setmana ser recusat. El jutge del Tribunal Suprem no ha admès la recusació presentada contra ell de Toni Comín i Meritxell Serret. Els dos consellers destituïts, a l’exili a Brussel·les, van demanar que el magistrat s’apartés de la instrucció al Suprem després de presentar una demanda civil contra Llarena a Bèlgica. D’aquesta manera, tenien un plet pendent amb el magistrat, que ha de comparèixer al setembre davant la justícia belga o bé enviar-hi un advocat en nom seu. Ara Llarena rebutja de ple la recusació perquè ho considera un “frau processal” i acusa Comín i Serret “d’instrumentalitzar la justícia belga”. En la interlocutòria, Llarena considera que no poden recusar-lo quan el plet s’ha plantejat més de sis mesos després de la seva designació com a instructor. El jutge opina que si fos així sempre, qualsevol part podria apartar-lo per la “simple conveniència processal”. En la demanda civil, presentada el 5 de juny, el Govern a l’exili acusava Llarena de no ser un “jutge imparcial i independent”.
Llarena deixa en mans de Sánchez l’acostament dels presos polítics
El jutge respon al ministre de l’Interior que ell no té competència per decidir el trasllat a Catalunya
MadridPablo Llarena va trencar ahir el silenci d’ençà de la moció de censura. Tot i que la instrucció ja està a les acaballes, el jutge del Suprem no havia pres cap decisió des de l’arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez. Des d’aleshores, el debat sobre la possibilitat d’acostar els presos polítics a Catalunya ha sigut constant. I, passada una setmana, Llarena no s'ha pogut estar de dir-hi la seva, fidel a la seva màxima de ficar cullerada en el clima polític a cop d’interlocutòria: va contradir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i va espolsar-se la responsabilitat de decidir sobre el trasllat dels presos polítics.
El jutge va manifestar-se un escrit en què tornava a rebutjar la posada en llibertat de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva per risc de reiteració delictiva i fuga. Els empresonats li havien plantejat, com a mesura preventiva menys greu, ser traslladats a presons catalanes. Llarena desmunta així l’argumentari del govern de Sánchez, que fins ara havia descarregat sobre el Suprem la decisió de l’acostament.
En la interlocutòria, Llarena assegura que és competència d’Institucions Penitenciàries –que depèn d’Interior– i no de l’instructor “definir el centre penitenciari concret en què han de quedar confinats” els presos. I ho fa enumerant un reguitzell de lleis i sentències –del Suprem i del Constitucional– per arribar a la conclusió que és competència exclusiva dels òrgans penitenciaris fixar la destinació dels reclusos perquè no se saturin les presons.
Interior té damunt la taula des de Sant Jordi una carpeta amb la petició de trasllat a les presons catalanes que hauria de resoldre abans del 23 de juliol –la data límit perquè les defenses recorrin davant la justícia, com ja s’han compromès a fer–. Tal com va avançar l’ARA, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va ser el primer a fer la petició, i el van seguir Junqueras i Romeva, que van obrir un nou front a l’espera del judici oral. Institucions Penitenciàries ja va aclarir a aquest diari a l’abril –quan governava Mariano Rajoy– que la iniciativa per sol·licitar el trasllat dels presos a Catalunya era del govern espanyol, però que el jutge sempre s’hi podia oposar si creia que havia de practicar més diligències amb el pretext de tenir els investigats a prop.
Fonts del ministeri de l’Interior van tornar a insistir ahir, després del pronunciament de Llarena, que la responsabilitat era seva, però que el reglament penitenciari –en l’apartat 3– recull que Institucions Penitenciàries pot sol·licitar el trasllat d’un pres que encara no ha sigut jutjat i que té l’obligació de notificar al jutge, que pot oposar-s’hi. “Si en cinc o sis mesos aquesta persona no ha de ser requerida, i sempre que hi hagi autorització del jutge, es pot avaluar un trasllat que ajudi a una vida personal i familiar més fàcil”, assenyalava ahir en una entrevista a Onda Cero Grande-Marlaska.
La fi de la instrucció
La clau de volta del debat és la fi de la instrucció. Si ja no hi ha més citacions, Interior pot decidir el que vulgui, que el jutge no s’hi oposarà. En un altre escrit Llarena va deixar clar ahir que vol marxar de vacances amb els deures fets. Ell creu que ja no cal practicar cap més diligència i cita a declarar per últim cop l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, el 26 de juny per decidir sobre la seva llibertat. Després que la fiscalia demanés presó sota fiança fa mesos, el magistrat va denegar-li que sortís d’Estremera el 23 de maig a causa de la lectura d’una carta seva i de Junqueras en un acte a la plaça Sant Jaume que, segons Llarena, era de suport als CDR. A més, cita sis testimonis més aquell dia, a petició de Junqueras i Romeva, que els van escollir perquè aportessin proves en contra del delicte de rebel·lió. Entre les persones citades hi ha l’actual director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, i també la consellera de la CCMA, Núria Llorach.
Llarena també va comunicar ahir que aixecava les mesures cautelars a tots els exmembres de la mesa del Parlament que seran jutjats per desobediència: Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. Ja no hauran de comparèixer cada setmana als jutjats, se’ls tornarà el passaport i podran sortir de l’Estat. També se’ls tornarà a cadascun la fiança de 150.000 euros que van dipositar.
Aquest és l’únic cop, en tot el 2018, que Llarena ha rebaixat unes cautelars. Mentrestant, algunes defenses creuen que el trasllat a Catalunya dels presos polítics podria ser més a prop. L’advocat Carlos García Castaño, que porta el cas de Cuixart, assegurava ahir a l’ARA que “teòricament hi ha d’haver més possibilitats perquè, si no, no faria tres dies que en parlem”. Fa gairebé dos mesos van sol·licitar el trasllat i l’única resposta que van obtenir va ser el silenci de Rajoy. I García Castaño recalca, en sintonia –per un cop– amb Llarena, que “Interior és qui pren l’única decisió”.
