Llarena obre la porta per primer cop a rebaixar l'acusació a sedició o conspiració per a la rebel·lió

MadridPunt d'inflexió en la causa del Suprem. Pablo Llarena es ratifica en el delicte de rebel·lió i malversació, però obre la porta per primer cop a la possibilitat que el tribunal acabi jutjant els líders independentistes per uns delictes inferiors: el de sedició, penat amb fins a 15 anys de presó –la meitat que la rebel·lió–, o el de conspiració per a la rebel·lió, amb un màxim de 8 anys de pena. El 23 de març, a correcuita i només quatre mesos després d’assumir la causa de l’Audiència Nacional, el magistrat va dictar la interlocutòria de processament sense ni tan sols haver tancat la instrucció per poder demanar l'extradició de Carles Puigdemont per només el delicte de rebel·lió. Era l'única manera de no jugar-se-la a tenir un procés desigual i de poder suspendre els diputats catalans abans del judici oral. Però l'aposta li va sortir malament, i ara, després que Alemanya hagi dit que no hi veu violència, avisa les acusacions que a les portes del judici oral poden rebaixar la rebel·lió.

L'instructor també redueix per primer cop la velocitat. Després del revés del tribunal de Schleswig-Holstein i els dubtes sobre la malversació, ha deixat de córrer i ha trigat un mes i mig a resoldre els recursos de reforma. La tardança a confirmar els processaments fa inviable que siguin ferms i que es pugui suspendre els diputats abans del termini per a la investidura, el 22 de maig. Ara les defenses tenen cinc dies per recórrer a la sala d'apel·lacions –l'únic que ha demanat fer-ho de manera automàtica és el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart–, i després les acusacions tenen cinc dies més per presentar els seus escrits. Però mentrestant Llarena continua amb la investigació i ha citat per a dimecres de la setmana que ve la secretària judicial durant els escorcolls del dia 20 de setembre a la conselleria d’Economia, així com tres testimonis més, a petició de les defenses.

Malgrat els petits canvis en el processament, Llarena insisteix que va haver-hi violència. Encara més: destaca que la "insurrecció" va ser de tan forta que va obligar Felip VI a adreçar un "missatge a la nació" per reclamar al Govern que "respectés l'ordre constitucional i democràtic". Afegeix també que el govern espanyol va haver de "sortir del paa" d'una delicada retirada de dipòsits després que 3.000 empreses canviessin de domicili fiscal. Ara bé, en "l'hipotètic cas que no es pogués acreditar" la violència, Llarena ja adverteix que per cap concepte s'hauria d'arxivar la causa, sinó que la fiscalia podria acusar per sedició. I que si al final tampoc es pot provar que va haver-hi un intent d'alçament violent, "tampoc exclouria una acusació per delicte de conspiració per a la rebel·lió".

1,99 milions pressupostats

Però on Llarena s'esforça m és a apuntalar els seus arguments és en la malversació. El jutge intenta tancar la polèmica amb el ministre Cristóbal Montoro i assegura que els informes d'Hisenda ratifiquen que el referèndum es va pagar amb diners públics. Si en la interlocutòria de processament –de 70 pàgines– dedicava només un paràgraf a acreditar la malversació, ara hi destina 26 pàgines d'un total de 85. I eleva la malversació a 1,99 milions d'euros, en la línia de l'últim informe de la Guàrdia Civil, mentre que el 23 de març parlava d'1,6 milions. D'aquesta quantitat, assenyala que poc més de 400.000 euros s'han arribat a pagar a empreses proveïdores, mentre que afirma rotundament que 1,44 milions d'euros no s'han pagat. Però justifica que el delicte de malversació també inclou les quantitats pressupostades.

Pel que fa a les declaracions de Montoro que descarten el delicte, desgrana tota l'entrevista a El Mundo i assegura que els líders independentistes van "silenciar" els "matisos" de les paraules del ministre amb l'objectiu d'"aportar contundència a la seva exculpació". Al parer seu, el ministre estava obligat a mantenir una "posició prudent" com a membre del govern espanyol per defensar la presumpció d'innocència. Però després de l'anàlisi exhaustiva de les seves paraules, conclou que "és evident que, tot i proclamar un principi de confiança respecte als funcionaris de l'administració autonòmica, el ministre recull la possibilitat material que hi pugui haver una mecànica de frau oculta i confirmada". Sobre l'informe d'Hisenda, no recull cap de les partides que presumptament confirmarien la malversació.

Per primer cop Llarena es dedica a rebutjar una per una totes les crítiques que els encausats han enumerat en les citacions de les últimes setmanes per informar-los dels processaments, cosa que es coneix com a declaracions indagatòries. Als exmembres de la mesa del Parlament els diu que en cap cas estaven emparats per la inviolabilitat parlamentària perquè van convertir el poder legislatiu "en un mer instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva" ideada i impulsada "des de fora de l'activitat parlamentària".

Pel que fa a les crítiques a la competència de la sala –les defenses opinen que s'hauria d'investigar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya–, Llarena amplia els arguments. Ja no només defensa que el delicte de rebel·lió afecta tot l'Estat, sinó que estem davant d'un delicte d'abast internacional. Assenyala que, segons proves i testimonis, les urnes es van comprar a la Xina, que es van imprimir paperetes a l'estranger i que "també a l'exterior es van captar observadors internacionals que van participar en la legitimació del resultat del referèndum". Finalment, als consellers a l'exili que han demanat la nul·litat de tota la causa per "indefensió" perquè no poden declarar, Llarena els respon que "l'únic element amb què comptava per incentivar la compareixença dels encausats era la seva restricció defensiva".

El fiscal reclama multar Mas

Llarena també rebutja el recurs de l'acusació popular, exercida pel partit d'extrema dreta Vox, que demanava processar Artur Mas. Però ahir mateix va transcendir que a l'expresident de la Generalitat se li complica la investigació al Tribunal de Comptes pel 9-N. Segons va avançar 'El Mundo' i va confirmar l'ARA, la fiscalia assegura que el govern de Mas va dedicar 4,99 milions a la consulta i que 12.000 euros eren del FLA. Per això el ministeri públic demana que l'embargament preventiu de les seves propietats sigui definitiu i que torni aquests diners a les arques públiques.

Els passos que queden fins al judici oral

Recurs d'apel·lació

Rebutjats tots els recursos de reforma, ara les defenses tenen cinc dies per presentar un recurs a la sala d'apel·lacions, l'encarregada de revisar les decisions de Llarena. I després les acusacions tindran cinc dies més per respondre a les defenses. És a dir, es descarta que resolguin abans del límit per a la investidura, el 22 de maig. Amb la resolució, els processaments ja seran ferms.

Nous testimonis

Paral·lelament al processament dels 25 investigats, Llarena ha de resoldre si inclou els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó en la causa per rebel·lió, tal com li ha demanat el jutjat de l'1-O a Barcelona. També ha citat per a dimecres de la setmana que ve com a testimoni la secretària judicial dels escorcolls del 20 de setembre, a més de treballadors d'Òmnium. Continua la investigació.

Resolució de conclusió

Un cop la sala d'apel·lacions resolgui sobre tots els recursos, el procediment habitual seria que Llarena dictés la interlocutòria de conclusió. El dubte aquí és si serà per rebel·lió, després que Alemanya hagi descartat aquest delicte. Si la sala d'apel·lacions ho rebaixa a sedició i organització criminal, Llarena haurà d'acatar-ho. La interlocutòria de conclusió és inamovible.

Escrits d'acusació

L'últim pas abans de fixar la data d'inici del judici oral és que la fiscalia, l'Advocacia de l’Estat i l'acusació popular –el partit d'extrema dreta Vox– presentin els escrits d'acusació. Se sabrà així a quina pena de presó s'enfronta cadascun dels líders independentistes. També podria ser llavors quan es rebaixés la rebel·lió.