Llarena coneixia els informes d'Hisenda sobre l'1-O a través del jutge Ramírez Sunyer
No va sol·licitar cap informe a l'Agència Tributària perquè sabia que contradeia la Guàrdia Civil
MadridAmb el requeriment d'ara al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè aporti el material que l'ha dut a sostenir que no es va gastar diner públic en el referèndum de l'1-O, el magistrat Pablo Llarena ha destapat, potser sense saber-ho, un forat cridaner en la seva instrucció: per què no va sol·licitar, com fan cada dia els jutges d'instrucció, un informe a la intervenció d'Hisenda o a l'Agència Tributària per incorporar-lo com a prova a les seves actuacions?
Llarena coneixia la posició de Montoro, i no només perquè aquest ha mantingut, des de finals d'agost fins a les últimes setmanes –abans de les declaracions de dilluns a 'El Mundo'–, la mateixa posició, expressada en mitjans de comunicació i a la comissió d'economia al Congrés: és a dir, que no es van utilitzar fons públics per al referèndum de l'1-O. És la mateixa posició que va mantenir el 7 de febrer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés de Diputats.
Llarena en tenia coneixement a través del conducte pel qual n'ha de tenir un magistrat instructor: la jurisdicció penal. Sí? Efectivament: el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.
El 24 de novembre del 2017, el titular del jutjat, Juan Antonio Ramírez Sunyer, s'havia adreçat al govern espanyol per indagar sobre el delicte de malversació.
En la divisió de treball que ha traçat Llarena, el jutjat 13 s'ocupa d'investigar amb especial atenció el delicte de malversació. El jutge ho va fer a través de la Guàrdia Civil, però també a través d'una petició al govern de Rajoy que el TSJC va fer arribar a la secretaria d'estat d'Administracions Territorials i que aquesta va traslladar als ministres d'Hisenda, Interior i Presidència, que eren responsables de l'administració catalana fins i tot molt abans de l'aplicació de l'article 155.
A la segona quinzena de febrer van arribar a la taula del jutge Ramírez Sunyer diversos informes procedents d'Hisenda. Tots coincidien: no es va gastar diner públic en el referèndum de l'1-O.
Un d'ells va ser el de Natàlia Garriga, directora de Serveis del departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, que va ser detinguda el 20 de setembre en el marc de l'operació Anubis, duta a terme per la Guàrdia Civil seguint l'ordre del jutge Ramírez Sunyer d'entrada i escorcoll de la conselleria d'Economia.
L'informe explica que no s'ha tramitat cap expedient de despesa per organitzar el finançament del referèndum de l'1-O. En un altre informe, la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, senyala que no li consta cap expedient de despesa amb càrrec al programa 132 del pressupost de la Generalitat per a consultes populars, bloquejat, a més, per resolució del Tribunal Constitucional. Les úniques despeses han sigut 19.366,68 euros i 6.154,66 euros, del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació), per a manteniment "ordinari i evolutiu" de programes ja existents en el departament de Governació.
Problema: per què Llarena no va tenir en compte aquests informes, als quals va tenir accés, ja que ha seguit amb atenció la instrucció i les troballes del jutge Ramírez Sunyer?
I, sobretot: per què no va sol·licitar des del Suprem un informe complet a Hisenda?
Perquè no volia que li espatllessin la bona notícia sobre malversació que li transmetia la Guàrdia Civil?
