Llarena no activa encara el front suís contra Gabriel

MadridL’exili d’Anna Gabriel a Ginebra ha obert un nou front internacional en la causa per rebel·lió que instrueix Pablo Llarena al Tribunal Suprem. Però, com ha fet amb Carles Puigdemont i la resta de consellers a Brussel·les, Llarena prefereix deixar-lo de banda momentàniament. Ahir l’exdiputada de la CUP estava citada a les 9.30 h del matí però no es va presentar, cosa que va obligar el magistrat a moure peça. Tot i saber que és a Suïssa, va dictar una ordre de detenció en territori espanyol perquè Gabriel sigui posada a disposició de l’alt tribunal. En la seva interlocutòria no especifica si la cupaire aniria directament a la presó en el supòsit que comparegués -la fiscalia sí que l’hi demanava-, però és probable que fos així vist el risc de fuga.

Tant Llarena, com l’acusació popular -representada pel partit d’extrema dreta Vox-, com l’advocat de l’Estat van esperar uns minuts a la sala per aixecar acta de la incompareixença anunciada d’Anna Gabriel i el seu advocat. Tampoc van fer acte de presència els fiscals. Analitzada la situació, Vox va demanar immediatament al jutge una ordre de detenció internacional perquè s’extradeixi l’exparlamentària de la CUP, i l’advocat de l’Estat va assenyalar que s’adheriria a la petició de la fiscalia. Al cap d’uns minuts, el ministeri públic va anunciar que sol·licitava a Llarena que dictés una interlocutòria de presó provisional contra Gabriel. “Un cop acordada, que es procedeixi a cursar l’ordre internacional de detenció a efectes de la posterior petició d’extradició”, ultimava en el seu escrit.

Llarena, però, emparant-se en l’article 487 de la llei d’enjudiciament criminal, i sense esperar l’escrit del fiscal, va dictar simplement una ordre de detenció en territori espanyol, cosa que es pot produir automàticament quan la persona citada no compareix sense haver justificat cap “causa legítima”. En la resolució d’ahir, Llarena fa constar que obre una peça separada per la seva situació. Ara mateix Anna Gabriel es troba en la mateixa situació que Puigdemont i la resta de consellers: pot moure’s per tot el món però no pot posar els peus a Espanya si no vol ser detinguda per les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Els pròxims passos

Fonts jurídiques consultades per l’ARA apunten que la decisió d’ahir de Llarena és un primer pas a l’hora d’abordar aquest nou front internacional. L’ordre de detenció en territori espanyol no necessita motivació jurídica, en canvi, la internacional sí, i hauria sigut “precipitat” dictar-la ahir mateix. Fonts jurídiques suïsses afegeixen, a més, que el fet que un dels dos països no formi part de la Unió Europea obliga Llarena a raonar molt més els motius de l’extradició que no pas si els dos estats compartissin l’espai europeu.

A partir d’aquí, el jutge instructor té en les seves mans els pròxims passos: una primera opció és formalitzar en els pròxims dies -encara en plena instrucció- l’ordre de detenció internacional i posterior petició d’extradició. Com que Suïssa no forma part de la UE però sí de l’espai Schengen, seria la Interpol qui s’encarregaria de buscar i portar Gabriel davant un jutge suís. Aleshores hauria de decidir si ordena presó preventiva, una decisió que l’exdiputada de la CUP podria recórrer al Tribunal Penal Federal. En un termini de 18 dies prorrogables a un mes després de la detenció, el govern espanyol demanaria l’extradició, prèvia autorització de Llarena.

Una altra opció que té sobre la taula el jutge del Suprem és esperar fins al final de la instrucció i deixar de banda el front internacional. És el que va fer amb Puigdemont en retirar l’euroordre i no actuant quan va viatjar a Dinamarca. El principal motiu, segons va explicar ell mateix, era la possibilitat que fos extradit per delictes menors als de rebel·lió i sedició, ja que no estan recollits en el Codi Penal belga. En el cas de Gabriel no se la pot investigar per malversació o prevaricació -delictes inclosos en la causa- perquè no formava part de l’executiu.

Com explicava ahir l’ARA, el procés d’extradició s’ha de demanar a l’Oficina Federal de Justícia (OFJ), que depèn del govern. Ahir el portaveu del departament, Folco Galli, va reiterar a RAC1 que els “actes pels quals s’acusa Gabriel són, a primera vista, delictes polítics”, i que Suïssa no procediria a l’extradició d’una persona a qui no se li atribueixen delictes comuns, com serien els de “genocidi, fer explotar avions o presa d’ostatges”.

Els fets que s’imputen a Gabriel, però, sí que tenen correspondència en l’article 265 del Codi Penal suís, que parla d’“alta traïció” a l’estat si es fa ús de la violència per canviar la Constitució o separar un territori del país. En aquest sentit, Llarena hauria d’emfasitzar la càrrega de violència que també apareix en el delicte de rebel·lió espanyol per convèncer les autoritats judicial helvètiques. En última instància, a més, el president del país pot denegar l’extradició contravenint la resolució del jutge si així ho considera. Ahir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en declaracions als mitjans des dels passadissos del Congrés, es va mostrar optimista que Gabriel seria traslladada a Espanya si així ho demana Llarena. “No se m’acut què podria passar perquè la justícia suïssa no la concedís [l’extradició]”, va assegurar Catalá, que va admetre que hi ha uns “condicionants però que el dret d’extradició és propi de les societats democràtiques”. Sigui quin sigui el camí que emprengui Llarena, el recorregut judicial serà llarg i complex perquè Gabriel ja va deixar clar que no només s’oposarà a l’extradició sinó que demanarà asil polític, cosa que obriria un procediment paral·lel.

La fi de la instrucció, incògnita

La decisió de Llarena vindrà condicionada també per la petició de la fiscalia de declarar causa complexa el procediment i possibilitar que la instrucció s’allargui fins a l’abril de l’any que ve, per bé que el jutge la pot tancar abans. Si opta per no abordar la finestra internacional de la causa fins que hagi de fer l’ordre de processament -com sembla que tenia pensat fer amb Puigdemont- i accepta posposar els terminis de la fi de la instrucció, la causa se centrarà en els investigats que sí que han atès les citacions del jutge. De fet, les defenses treballen a llarg termini i ja preparen un reguitzell de diligències que sol·licitaran a partir de la setmana vinent. Membres de la cúpula dels Mossos estan citats dilluns que ve per rebatre el relat que impera al Suprem.

“Aquesta no és una lluita estrictament personal”

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel va defensar ahir en una entrevista al TN de TV3 que la seva marxa a Suïssa sense atendre la citació judicial del Tribunal Suprem per la causa de l’1-O ajudarà a evidenciar l’actitud de l’Estat amb l’independentisme. “Aquesta no és una lluita estrictament personal, per tant no puc fer més que seguir reivindicant que s’acabi l’excepcionalitat a Catalunya, que surtin els presos polítics, que s’arxivi la causa i que totes les persones que estem fora puguem tornar”, va remarcar en resposta a l’ordre de detenció que ha dictat el jutge Pablo Llarena. L’exportaveu cupaire va tornar a denunciar que és una causa oberta contra tot el moviment. “No hi ha hagut rebel·lió violenta i els delictes que se’ns imputen no tenen fonament. És una persecució política amb la qual volen liquidar l’independentisme amb la voluntat d’humiliar-nos”, va assegurar.