Liz Castro s’imposa a Jordi Sànchez per 66 vots

BarcelonaPer segon any consecutiu Liz Castro va ser la més votada a les eleccions al secretariat de l’ANC. Per només una diferència de 66 vots la responsable d’internacional de l’entitat va quedar davant de l’actual president, Jordi Sànchez, amb 4.071 vots enfront de 4.005. A més distància els van seguir l’excap de files de la CUP Antonio Baños, l’expresident d’Òmnium Quim Torra, Clara Ponsatí i l’historiador Agustí Alcoberro.

D’aquesta manera, els crítics amb la direcció s’imposaven als afins a la presidència. Segons fonts coneixedores del procés, Castro i Sànchez van estar “frec a frec” fins a l’últim moment. Una dinàmica que contrasta amb l’etapa de Carme Forcadell, en què l’actual presidenta del Parlament sempre havia sigut la més votada amb diferència.

Finalment, els principals candidats van quedar així en la 'classificació':

Liz Castro, 4.071

Jordi Sànchez, 4.005

Antonio Baños, 3.752

Quim Torra, 3.705

Clara Ponsatí, 3.129

Agustí Alcoberro, 3.050

Clica aquí per veure la llista completa dels candidats i els vots

Amb aquest resultat la correlació de forces entre les diferents famílies a dins del secretariat serà decisiva. El sistema de votació és indirecte, és a dir, els socis trien els membres del secretariat, i són aquests els que escullen la persona que ocuparà la presidència (com també la vicepresidència, la tresoreria i la secretaria). Està previst que l’elecció sigui dissabte que ve. En l’anterior votació Castro ja va ser la més votada i va acabar sent finalment Jordi Sànchez, que havia quedat quart, qui va ser escollit president.

Ara bé, segons fonts de l’entorn del president, Sànchez no es postularà perquè ahir no va ser el més votat. “Li toca a la Liz [Castro] fer el pas, si vol”, afirmaven, tot i que no tancaven la porta a canvis d’última hora. El mateix Sànchez feia una piulada ahir en què felicitava la responsable d’internacional i la resta de candidats de la nova direcció.

Fonts de l’ANC remarcaven que el sentit del vot era completament “diferent” entre la gent que havia acudit presencialment a les urnes al territori i els socis que havien optat per votar telemàticament de manera anticipada. Segons les mateixes fonts, els afins a Sànchez havien guanyat en bona part de les regions -fins i tot a les que no es consideraven pròximes-, mentre que el vot per internet havia sigut favorable als crítics. “Això vol dir que han funcionat les consignes”, es lamentava un dels consultats. L’elecció era a través de llistes obertes i es votava de manera nominal, és a dir, cada elector podia escollir fins a 25 noms de la llista nacional i tants representants com li toquessin per la seva assemblea territorial (un total de 77 persones, de les quals 25 de nacionals, 50 de territorials i 2 de les assemblees exteriors). Al llarg de tota la setmana les diferents famílies havien fet circular llistes de candidats per identificar els seus afins.

Participació molt baixa

Els socis de l’entitat afrontaven ahir un dia decisiu per a l’ANC, ja que les eleccions per escollir els membres de la nova direcció són claus per determinar el futur de la principal associació independentista. Malgrat això, la mobilització de la militància va ser escassa.

Només el 21,4% dels socis van acudir a les urnes per triar la nova direcció, un total de 7.247 membres dels 33.817 que podien votar. D’aquests votants, més de 3.000 ja ho havien fet de manera anticipada a través del vot telemàtic. “Hi ha hagut menys participació aquest any”, deien ahir al migdia des de l’assemblea local de Fort Pienc de Barcelona, on van anar a votar una setantena de socis. Bona part dels que acudien a les urnes es declaraven aliens a la pugna entre crítics i afins a Sànchez i opinaven que “tots plegats havien creuat línies vermelles”. Fins i tot atribuïen la desmobilització a les picabaralles entre els màxims dirigents.

Les acusacions creuades de partidisme (a Sànchez se l’acusa de ser pròxim a CDC, mentre que als crítics se’ls situa al costat d’ERC i la CUP) i les acusacions mútues de “desvirtuar” el paper de l’ANC van protagonitzar una campanya que més d’un ahir titllava d’“espectacle”. La junta electoral de l’entitat va estar al centre de la polèmica per haver vetat per incompatibilitat i posteriorment haver readmès dos candidats crítics, Torra i Jordi Calvís.

Tot i la pugna, el nou secretariat haurà d’entendre’s a partir d’avui per consensuar la nova presidència i afrontar l’organització d’un Onze de Setembre avui encara desdibuixat.

Els candidats nacionals més votats

Liz Castro

La responsable d’internacional de l’ANC, que l’any passat va ser la més votada, va tornar a quedar en primera posició. Ha sigut una de les veus més crítiques amb Sànchez. Va protagonitzar una baralla a Twitter amb l’exvicepresident de l’entitat Jaume Marfany (afí a Sànchez), a qui va acusar de “pressions”.

Jordi Sànchez

L’actual president de l’ANC va ser el segon més votat tot i les turbulències en el seu mandat. Fonts de l’entorn del president havien apuntat que només es postularia per repetir en el càrrec si era el més votat i amb la condició que hi hagués canvis. Ahir afirmaven que li toca a Castro fer un pas endavant.

Antonio Baños

L’excap de files de la CUP el 27-S va ser el tercer més votat pels socis de l’ANC. Després d’abandonar els cupaires, Baños s’aventura a formar part de la direcció de l’entitat. Se’l situa al costat dels crítics amb Sànchez, i fins tot ha sonat com a alternativa al president, tot i que ha negat aquestes intencions.

Quim Torra

L’expresident d’Òmnium, un dels principals actius dels crítics amb Sànchez, va quedar en quarta posició. La junta electoral l’havia exclòs per incompatibilitats perquè ocupa un càrrec de designació política com a director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, però finalment se’l va readmetre.