Liz Castro: “Podria ser una presidenta de consens per a l’Assemblea”

BarcelonaLiz Castro (San Leandro, Califòrnia, 1965) ha sigut la més votada a les eleccions de l’ANC. Situada en el sector crític amb l’actual president, Jordi Sànchez, es planteja postular-se com a nova dirigent de l’entitat. Necessita que la votin dos terços del nou secretariat.

Ha sigut dos anys seguits la més votada a les eleccions. ¿Vol ser presidenta de l’ANC?

Ha sigut una sorpresa les dues vegades. M’ho miro com una cosa que m’està demanant la gent, no puc ignorar-ho. Considero presentar-m’hi.

¿Creu que pot ser presidenta? Necessita dos terços del secretariat.

He de parlar amb molta gent per saber-ho, però sóc una persona que escolta i té en compte les opinions dels altres. Podria ser una candidata i una presidenta de consens.

Ha començat a fer contactes?

He parlat amb companys i família, és una gran responsabilitat, m’ho he de prendre molt curosament i respectuosament. Sóc conscient que les eleccions no són un vot directe a la presidència, però sí que interpreto que la gent valora la meva feina per l’ANC i per Catalunya.

Hi ha un sector de l’ANC que la vincula a una llista d’ERC.

No és veritat. Érem un grup de persones que vam signar un manifest perquè tenim la mateixa visió de l’ANC, però no érem una llista electoral ni teníem un lligam amb cap partit. No deixaria que hi fos. Espero que els secretaris mirin més enllà i no ens identifiquin com un grup estàtic amb una identitat política: el que hem de fer ara és treballar junts, sense equips.

¿Es veu fent tàndem amb Jordi Sànchez, sent ell el vicepresident?

Seria una possibilitat però no sé què vol fer ell. A més, els càrrecs no els puc oferir jo, els vota el secretariat.

Han parlat des de la votació?

No hi he parlat. Ara bé, que no siguem amics de l’ànima no vol dir que no puguem treballar junts.

¿Creu que en el seu mandat s’ha alineat amb CDC?

Ara no és el moment d’avaluar el seu mandat, no ajudaria a tirar endavant. No té sentit furgar.

Millor oblidar per encarar el futur?

El que hem de fer és no alinear-nos amb cap partit polític, i valorar si Sànchez ho ha fet o no, no ajudaria. No en vull parlar malament.

Per què hi ha divisió a l’ANC?

Ha sigut un any difícil, amb tres eleccions, i hem hagut de bellugar-nos en situacions no previstes. El que hem de millorar és la comunicació entre les assemblees territorials i el secretariat, el soci ho va fer notar a l’assemblea general.

¿Impulsarà aquests canvis com a presidenta?

Intentaré fer-ho tant si sóc presidenta com si no.

Si no aconsegueix els suports, qui podria obtenir el consens? Sànchez podria repetir de president?

No ho sé, però el president no ha de ser la figura més important: hem de ser una ANC assembleària, amb diversos portaveus. Pel que fa a Jordi Sànchez, no he sentit que ara es vulgui presentar.

¿L’ANC ha perdut capacitat de pressió política?

Durant anys teníem clar el que havíem de fer, demanar votar. ¿I ara què? Doncs ara cal assegurar la majoria social, hem d’explicar per què val la pena la independència, com fer el nou país. Això és el procés constituent.

¿La tensió interna que hi ha ara mateix al Govern la fa ser optimista?

Sóc optimista. L’ANC té un paper molt important: garantir que es compleixin les promeses que ens han fet.

¿Veu l’independentisme tan mobilitzat com abans del 27-S? ¿Podrà triomfar una nova Diada massiva?

I tant, la gent està a l’espera del que ha de fer, té ganes de fer coses.

És responsable d’internacional de l’ANC. Hi ha hagut queixes per la falta de visibilitat de l’activitat de les assemblees exteriors.

Estem en una etapa diferent de la de l’inici del procés. Abans era notícia sortir als mitjans internacionals, ara no. Això vol dir que s’ha normalitzat que es parli de Catalunya.