La línia successòria dels Borbons: qui hi ha a la cua després d’Elionor?

BarcelonaD’aquí 24 hores, la infanta Elionor podrà votar, obrir-se un compte al banc i matricular-se a l’autoescola. La princesa (i ara també cadet) farà 18 anys, i ho celebrarà aquest dimarts jurant la Constitució al Congrés de Diputats. L’acte, al qual no assistiran els reis emèrits, no és només simbòlic. Un cop Elionor juri la Constitució, podrà ser declarada reina si Felip VI mor o si és inhabilitat. Si res no canvia a Espanya, serà un pas més a prop de succeir en el tron el seu pare.

Amb la carta magna a la mà, el dret d’Elionor a succeir Felip VI és indiscutible. A l'article 57, la Constitució estableix que la Corona és hereditària en els successors de Joan Carles I, "legítim hereu de la dinastia històrica" borbònica. L’hereu directe era, en realitat, Joan de Borbó. Però va renunciar-hi per deixar via lliure al seu fill després que el dictador Francisco Franco el nomenés rei a dit. L'emèrit va abdicar l'any 2014, entre escàndols de corrupció vinculats a la família reial, i viu fora d'Espanya des del 2020.

L’ordre successori constitucional dona preferència als primogènits i als seus descendents, i als homes sobre les dones. És una de les relíquies successòries que han passat de constitució monàrquica en constitució monàrquica des del 1837. Tirant molt més enrere, els seus orígens es remunten al regnat d’Alfons X el Savi, al segle XIII.

Ara bé, qui hi ha a la cua després d’Elionor? La primera és la seva germana Sofia, que acaba de fer 16 anys. Per darrere hi ha Elena de Borbó, filla gran de Joan Carles i primera damnificada per la preferència masculina en la successió, que va impedir que fos reina. Després venen els seus fills, Froilán i Victòria Frederica de Marichalar. Entre les anècdotes més sonades del fill gran d’Elena hi ha el cop de peu que va donar a una de les seves cosines durant el casament de Letícia i Felip, o el tret que es va disparar al peu amb 13 anys. Victòria Frederica se centra ara en la seva carrera d’influencer, després de fer-se viral amb una fotografia on apareixia amb una cigarreta i un monopatí al carrer. Ella, el seu germà i Elena van veure's esquitxats per l'escàndol de les targetes black, vinculades a fons de l'emèrit. Cristina de Borbó i els seus quatre fills amb Iñaki Urdangarin, condemnat pel cas Nóos, tanquen el top 10 de la successió.

La llista oficial acaba aquí. No obstant això, resseguint l’arbre genealògic borbònic encara és possible seguir la línia successòria. El número 11 és per a Pere de Borbó-Dues Sicílies, amic del rei emèrit i parent seu per línia materna. El segueix el seu primer fill, Jaime, i la seva filla Francesca-Sofía, nascuda la setmana passada. Després venen els seus germans.

Altres aspirants

Més enllà, hi ha llistes oficioses que apunten a altres possibles successors a la Corona. El televisiu Alessandro Lecquio ocuparia el lloc 27, segons una llista feta pública fa uns anys. Hi ha la incògnita del lloc que correspondria a la seva neta biològica, la filla adoptiva d'Ana Obregón nascuda per gestació subrogada a partir de l'esperma d'Aless, el fill d'Obregón i Lecquio, que va morir el 2020 a conseqüència d'un càncer. Legalment, però, no consta parentiu entre Lecquio i la nadó. Una altra llista publicada per Vanitatis situa en el número 21 Victoria López-Quesada i de Borbó: ni més ni menys que qui va rebre l’infantil cop de peu de Froilán en el casament de Letícia i Felip VI. Hi ha també aspirants internacionals. El príncep de Bèlgica Llorenç d’Àustria-Este és al lloc 36, per davant del duc Aimone de Savoia (73), descendent d’Amadeu I. Jean d’Orleans, número 87, reivindica els seus drets reials sobre la República Francesa.

Segons la Constitució, si s'extingissin les línies successòries directes, serien les Corts Generals les que escollirien un nou rei "en la forma que més convingui als interessos d’Espanya", per evitar haver de recórrer a casos molt allunyats de Joan Carles I. I encara hi ha un altre requisit legal: si Elionor vol ser reina i decideix passar per la vicaria, ho haurà de fer amb autorització. La carta magna estableix que els aspirants que es casin contravenint l’expressa prohibició del rei i de les Corts quedaran exclosos de la successió.