L’independentisme encara el repte de donar continuïtat al Procés
Aconseguir el 50% dels vots és el gran objectiu de les forces independentistes
L’independentisme ha acceptat participar en unes eleccions que considera “il·legítimes” i “il·legals” amb una convicció: a les urnes, el sobiranisme sempre guanya. Una premissa que avalen les enquestes, que tornen a donar majoria absoluta al PDECat -ara Junts per Catalunya-, ERC i la CUP, i pel comportament electoral dels catalans, que sempre han donat majoria a les forces que ara representen l’independentisme. Tot i això, el repte és majúscul: mantenir viu el Procés després d’una proclamació de la República sense efectes i una pèrdua de poder total amb l’aplicació del 155. En aquesta tessitura, aconseguir el 50% dels vots és el gran objectiu de les forces independentistes. Ho ha verbalitzat el republicà Joan Tardà, apuntant que si no s’havia pogut implementar la República era perquè no hi havia “majoria social”. També Artur Mas va afirmar que a l’independentisme li cal assolir-la en aquests comicis. La xifra del 50% no s’ha aconseguit mai -el 27-S va quedar-se en el 48%- i seria la millor carta de presentació per reivindicar, ja a Europa, un referèndum. Què passa si hi ha majoria absoluta només en escons? L’escenari es complica: ERC i el PDECat ja assumeixen que la via unilateral és impossible, mentre que la CUP no vol fer ni un pas enrere en la implementació de la República. La governabilitat seria encara més complicada que aquesta legislatura. La perspectiva més funesta, però, és no sumar majoria: la por a una desmobilització independentista provocada pel desencís de la DUI i els possibles retrets en una campanya per separat ho fan versemblant, i això provocaria la fi del Procés.
Enfortir la majoria per la República i contra el 155
MÉS DE 72 DIPUTATS
Una majoria absoluta encara més gran que la que té ara l’independentisme i amb el 50% dels vots: aquesta seria la victòria sense pal·liatius que esperen els partits.
ENTRE 68 I 72
Mantenir la majoria absoluta (actualment sumen 72 escons) per recuperar les institucions és l’objectiu de mínims amb què es presenten les formacions.
MENYS DE 68
Si perd la majoria, l’independentisme haurà de redefinir les prioritats, que podrien passar perquè el referèndum pactat que defensen els comuns tornés a la centralitat.
JUNTS PER CATALUNYA
El repte de remuntar amb la llista del president
El PDECat preparava les eleccions amb l’objectiu d’endreçar ideològicament una formació que ha patit moltes turbulències des del seu naixement. La direcció assumia, amb les enquestes a la mà, que això comportava un cost: un descens electoral acusat que els obligava a passar per l’oposició i construir des d’allà el futur del projecte. Però la irrupció del 155 i la decisió de Carles Puigdemont de presentar-se ha canviat el rumb: el partit ha entregat les regnes al president, que ha obviat els habituals equilibris territorials i de famílies polítiques dins la formació per conformar una llista a la seva mida, farcida d’independents. Això ha provocat cert malestar en alguns quadres del PDECat, però la convicció és que la figura del president és el seu gran actiu. En la candidatura, hi destaca el ja expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, al número 2, membres del secretariat de l’entitat, persones de l’entorn d’ERC o una nodrida representació de la societat civil sobiranista. El partit accepta mantenir-se en la indefinició ideològica per fer una llista purament independentista, que els fa creure en la remuntada, amb un leitmotiv: recuperar el Govern legítim usurpat per l’article 155, amb el seu president al capdavant. Amb Puigdemont fent campanya des de Bèlgica, creuen que el 21-D poden guanyar les eleccions.
MÉS DE 30
El partit parteix d’unes expectatives molt baixes. Superar els 30 diputats seria un èxit.
MENYS DE 20
El pronòstic seria un fracàs per al president i obligaria a replantejar de nou el partit.
ENTRE 20 I 30
Seria el pitjor resultat de la història, però seria assumible si quedessin entre els tres primers.
ERC
El favorit que encara no ha guanyat mai
Catalunya està a punt per a un canvi d’hegemonia política. Això és el que han anat apuntant les enquestes des del 2014, quan ERC va ser el partit més votat a Catalunya en les eleccions europees. Aleshores s’hi presentava Josep-Maria Terricabras, però la gent votava bàsicament Oriol Junqueras, cap de l’oposició i principal candidat a la presidència del Govern. Esquerra s’ha convertit en els últims anys en el partit de referència del sobiranisme. Va superar la debacle electoral del 2010 i, només dos anys després i ja amb el Procés en marxa, va doblar els resultats en les del 2012. Però Esquerra té encara té un dèficit fonamental: no ha guanyat mai les eleccions catalanes (des de la Segona República).
El gener del 2015 Junqueras i Artur Mas van situar per al 27-S les eleccions plebiscitàries. Cadascú es presentaria per separat i, sobre el paper, l’independentisme guanyaria, amb ERC com a partit principal i Junqueras de president. Però els republicans no van aguantar la “pressió” o el “xantatge” (depèn de quin dirigent ho expressi) i es van acabar diluint a Junts pel Sí. Tampoc van superar els comuns en les espanyoles del 2015 i el 2016. Ara el partit està convençut que el 21-D guanyarà les “il·legítimes” eleccions del 155 amb Juqueras de candidat, malgrat que, potser, no acabi exercint mai de president de la Generalitat.
MÉS DE 35
Guanyar les eleccions per primera vegada seria un èxit que ERC fa anys que espera.
MENYS DE 30
Sembla increïble, però fer el millor resultat de la història seria un fracàs si no es guanya.
ENTRE 30 I 35
El mínim que esperen els republicans, favorits, és superar la barrera dels 30 escons.
CUP
Guanyar suports sense renunciar a l’ideari
La CUP va triplicar resultats en les últimes eleccions: va passar de tenir tres diputats als deu que van esdevenir claus per a la legislatura. En el 21-D, el repte és mantenir els resultats del 27 de setembre i, per tant, fidelitzar el vot que va optar per la CUP en les passades eleccions pel seu perfil d’esquerres o l’aposta nítida per la independència. En l’escenari actual, en què ERC i el PDECat poden passar de la independència exprés a no posar terminis, l’esquerra independentista pot tornar a aplegar el vot favorable a la via unilateral. Els cupaires ja han avisat que el seu programa serà la “ruptura automàtica amb l’Estat”, la implementació de la República i el “rebuig de projectes polítics basats en impossibles com un referèndum pactat”. Ara bé, mantenir l’espai electoral o eixamplar-lo també implicarà fer un discurs al més aglutinador possible. Un fet que diverses veus de la CUP veuen complicat amb les persones que configuren la candidatura de Barcelona. Tot i que Carles Riera és una persona de consens, l’entorn de Poble Lliure i gent de les confluències d’esquerres d’ajuntaments metropolitans critiquen que la llista està monopolitzada pel sector dur de la CUP -d’Endavant-. Aquest malestar amb la llista es va reflectir en la ratificació interna de la militància: un 66,22% de vots a favor i un 52,40% de participació.
MÉS DE 10 ESCONS
La CUP fidelitzaria el vot del 27-S i, a més, seria premiada pel seu paper en aquesta legislatura.
PER SOTA DELS 6
Implicaria un càstig a la CUP tenint en compte que el 27-S va passar de tres a deu diputats.
ENTRE 7 I 10 ESCONS
La CUP mantindria el suport actual i una posició clau per influir en la formació de govern.