L’independentisme emprèn el difícil camí cap a Estrasburg

BarcelonaA mesura que avança la causa judicial contra el Procés al Tribunal Suprem augmenten les esperances de l’independentisme en les possibilitats d’èxit d’un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Però el camí per arribar al tribunal amb seu a Estrasburg -que té jurisdicció sobre els estats del Consell d’Europa- no és fàcil: s’han d’esgotar primer les instàncies internes a l’Estat i els criteris d’admissió són estrictes. JxCat ha anunciat que hi acudirà perquè el Tribunal Constitucional ha rebutjat les seves al·legacions al veto de la investidura del president, Carles Puigdemont, però fonts de la llista afirmen que encara estudien l’estratègia. Per altra banda, segons ha pogut saber l’ARA, el vicepresident, Oriol Junqueras, ja va demanar al TEDH mesures cautelars perquè actués quan el Suprem va denegar-li el permís per ser a la sessió constitutiva del Parlament i el tribunal europeu els hi va denegar. Fonts de la defensa, però, hi treuen ferro i remarquen que així el TEDH ja coneix el cas abans del recurs ordinari.

Quines vies hi ha per recórrer al TEDH? Quan és el moment més convenient per fer-ho? La doctora en dret Argelia Queralt diferencia dues vies: el recurs un cop s’han esgotat les vies internes i la sol·licitud de mesures cautelars -demanades per Junqueras-, que per criteri general s’accepten en cas de perill per a la vida o per a persones migrants que es quedarien sense cap protecció dels seus drets. Consultat per l’ARA, Álex Saiz-Arnaiz, catedràtic de dret constitucional de la UPF, que va ser jutge ad hoc del TEDH, opina que ni Puigdemont ni els presos que són diputats -Junqueras i Jordi Sànchez- podrien acudir ara al tribunal europeu amb probabilitats d’èxit, perquè encara hi ha instàncies a l’Estat que els podrien donar la raó. “La hipotètica violació dels seus drets encara pot ser reparada”, diu. En el cas de Puigdemont argumenta que el TC encara no ha dictat sentència sobre el fons del recurs del govern espanyol: “Les mesures cautelars no condicionen el contingut de la sentència final i poden ser revertides”. I en el cas de Junqueras i Sànchez, perquè haurien de presentar abans un recurs d’empara. Tanmateix, avisa que el Conveni Europeu de Drets Humans no garanteix un “dret equivalent” al que marca la Constitució: accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics. Això complicaria que Estrasburg ho admetés.

El cas de Puigdemont

En canvi, David Bondia, professor de dret internacional públic i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, opina que Puigdemont ja podria acudir al TEDH després de les mesures cautelars del TC contra la seva investidura. Ho considera una “causa sobrevinguda” perquè quan el cap de llista de JxCat es va presentar a les eleccions no se li van posar condicions extres com a diputat electe que ara sí que ha imposat el TC: l’alt tribunal ha vetat la investidura telemàtica i estableix com a mesura cautelar l’autorització judicial per ser investit presencialment. “Es podria al·legar que és una causa afegida i que no es va establir en el procés electoral com a condició per poder ser investit”, afirma Bondia. I afegeix -citant la jurisprudència del TEDH- que afecta la “confiança legítima dels electors”. Pel que fa als presos preventius, creu que es podria recórrer al tribunal per la desproporció i la detenció arbitrària, un cop resolt el recurs d’empara davant del TC.

Bondia també fa referència a casos en què el TEDH ha acceptat recursos sense que s’hagin esgotat les instàncies nacionals, com els presos de l’IRA contra el Regne Unit, perquè els tribunals britànics no constataven mai l’existència de maltractaments a les presons. Un cas, però, que no veu equiparable a Espanya. Bondia avisa que per recórrer al TEDH i fer-ho amb èxit s’han de tenir en compte diversos aspectes formals: “La majoria de casos que no s’admeten són per defectes processals”. Bondia explica que el recurs s’ha de presentar davant el TEDH com a màxim sis mesos després de l’últim recurs en tribunals nacionals; no haver acudit a cap altra instància internacional, i no al·legar legislació errònia.

¿I si el TEDH condemnés Espanya? Queralt, que adverteix que la mitjana de temps per a la sentència és de sis anys, explica que arran de la reforma de la llei del poder judicial Espanya hauria de revisar el cas i si els interessats seguissin a la presó decretar-ne la llibertat, com va passar en el cas Parot.

Jurisprudència del tribunal europeu

Acció contra desnonaments

David Bondia explica que en els últims anys el TEDH ha dictat mesures cautelars a Espanya en dos casos de desnonaments: el 2013 i el 2016 per evitar el desemparament de les famílies.

Lykourezos contra Grècia

Hi ha un antecedent d’un parlamentari grec, Lykourezos, contra Grècia, que Bondia creu que pot ser apel·lat en un recurs de Puigdemont al TEDH perquè quan es va presentar no es van posar restriccions a la seva hipotètica investidura. A Lykourezos se li va aplicar retroactivament una incompatibilitat. “És una condició sobrevinguda que afecta a la confiança legítima dels electors”, explica.

Presos de l’IRA

El TEDH va acceptar tractar els casos dels presos de l’IRA sense haver esgotat les vies internes perquè el Regne Unit mai constatava l’existència dels maltractaments.